Ciència migeval
La ciència migeval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que varen ocórrer en el periodo de l'Edat Mija-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de l'història d'Europa. Europa Occidental va entrar en l'Edat Mija havent perdut l'accés als tractats científics de l'antiguetat clàssica (en grec), mantenint a soles les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els romans havien fet al llatí.
En l'inici del renaiximent del sigle XII, es va revivar l'interés per l'investigació de la naturalea i la ciència que es va desenrollar en este periodo dorat de la filosofia escolàstica donava émfasis a la llògica i advocava per l'empirisme, entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la raó. En esta visió els sabis migevals es varen llançar a l'investigació d'explicacions per als fenomens de l'univers i varen conseguir importants avanços en àrees com la metodologia científica i la física, que varen ser sobtadament interromputs per la Pesta negra.