San Pascual Bailon en la Creu de Maig

La Festa de les creus o també nomenà Creu de maig se celebra el 3 de maig.

Orígens

Religiosament, pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L' història, es una miqueta llegendària, narra com en l'emperador Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfronta contra els bàrbars a la vora del Danubio, en una batalla la victòria de la que es crega impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar al davant del seu eixèrcit, que llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Cruz, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc on es trobava la Cruz, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocults i per a descobrir quina era la verdadera creu on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

Països que la celebren

Se celebra en numeroses localitats de Espanya e Hispanoamèrica:

Espanya

Equador

  • Cuenca Festes de la Cruz: castells, bandes de música, menjar, etcétera, en el barri de la Cruz Verda (Quito, Pichincha), barri Creu del Gual en Conca (Azuay) i Cusubamba (Cotopaxi).

Albada, alluminadors, àngel, jocs pirotècnics, menjar, beguda, mascarats en Chaupicruz (Pichincha), Otavalo i Caranqui (Imbabura). Caminada nocturna cap a les Tres Creus en Chunchi(Chimborazo).

Mèxic

  • Mèxic: La celebració de la Santa Cruz inicia en els albors del sigle XVI, quan el capità Juan de Grijalba va nomenar "Illa de la Santa Cruz" a l'illa d'Acuzamil o Cozumel de Quinten Rosegue. A Mèxic és celebrada majorment per gremis involucrats en la construcció, com els obrers. La celebració inicia en la colocació d'una creu, adornada en flors i paper, en una part alta i visible de la construcció (obra). Continua en una festa en menjar típica de la regió, cervesa, tequila, pitera, i atres derivats de la fermentació en el lloc on es desenrolla l'obra.

En l'estat de Vilafermosa Tabasco en el municipi de huimanguillo conten que té diversos anys es va aparéixer una creu la qual volien tindre-la en el centre de l'estat pero cada vegada de llevaven la creu es tornava al municipi de huimanguillo.

Perú

Veneçuela

  • Choroní, Estat Aragua: esta celebració és de suma importància i tradició, i tant el poble com els visitants participen en una gran festa.
  • Guatire, Estat Miranda: La Cruz és la patrona de la ciutat de Guatire. Se li coneix com la Santa Creu de Pacairigua en alusió al riu homònim que travessa la ciutat. És la patrona d'esta ciutat des de la seua formació en el sigle XVII. La image es guarda en el temple Parroquial de Guatire. La festivitat se celebra el 3 de maig.

Guatemala

En este país se celebra el dia de la creu fent colorides i boniques processons de manera simbòlica i respectuosa.

Colòmbia

  • Departament d'Antiòquia, Caldes, Quindío i Risaralda, pel fet que esta regió està poblada per numeroses famílies d'ascendència basca, ètnia a la que se li atribuïx la propagació d'esta fe. Este dia, nomenat Dia de la Santa Cruz o Dia dels Mil Jesuses és celebrat per les persones dient el nom de Jesús mil vegades.

També, en el municipi de Funza, pertanyent a la jurisdicció de la diòcessi de Facatativá.

Veja també

Enllaços externs