Catí

Catí és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, en la comarca de L'Alt Maestrat. Catí conta en una població de 779 habitans segons el INE de l'any 2016.

Geografia

El municipi de Catí està situat a 661 metros d'altura sobre el nivell de la mar, a la mitat d'una vall àmplia que es diu "el corredor de Catí", en la comarca d'Alt Maestrat, geogràficament al llímit entre els Ports de Morella, comarca a la que va pertànyer històricament, i el Baix Maestrat, al centre de la zona montanyosa que unix els Ports de Morella en les serres del Maestrat (serra de la Vallivana, el tossal de la Nevera i de la Barbuda).

Barris i pedanies

En el terme municipal de Catí se troben també els següents núcleus de població:

• L'Avellà.
• Hostal del Mestre.
• Mas Costereta.
• Mas d'En Ramón.
• Mas d'Evaristo.
• Mas de Gatella.
• Mas de Jaume Vicent.
• Mas de Roblasco.
• Mas de Segarra de Dalt.
• Mas Font Nova.

Poblacions limítrofs

El terme municipal de Catí llimita en les següents localitats: Ares del Maestrat, Morella, Chert, Tírig, Salzedella, Sant Mateu i Albocàsser totes elles de la província de Castelló.

Història

El 25 de giner de 1239 Catí va ser donat a poblar per Blasco de Alagón, a Ramón de Bocona (futur poblador d'Onda), i a quaranta hòmens més, (fet que va ser confirmat pel rei Jaume I, en 1243). Pels noms d'aquells primers veïns se supon que procedien de les terres de Lleida. La fidelitat era la seua principal virtut, que es reconeix en concedir a Catí un escut d'armes la figura principal de les quals és un gos errant, símbol de la fidelitat activa.

Catí ha participat en quants fets històrics ha pres partit la ciutat de Morella. Aixina, hòmens de Catí prenen part en la conquista de Mers-el-Kebir, Orà i Bugia, en la Nau del Bale de Morella. Això a pesar de que la vila de Catí, junt als demés llogarets, va començar en 1292 un pleit contra Morella, que no va concloure fins que en 1691 els va ser concedida l'independència.

Política

En els primers anys de l'época democràtica Catí fon governat pel partit polític UCD, durant dos llegislatures (1979-1983) i (1983-1987), a partir d'eixe moment i fins a l'actualitat ha segut governat pel PPCV.

Economia

En el transcurs dels sigles l'indústria més universal ha segut en Catí la de fabricació de teixits de llana, en ella treballaven un número considerable de veïns en els oficis d'esquiladors, pelaires, i teixidors, aixina com en el seu comerç. En el sigle XVI Catí contava en més de nou mil caps de ramat. Hui, com llavors, són famosos els productes que s'obtenen en forma de corders i cabrits per a l'hostaleria, com l'elaboració de formages de forma tradicional. També antigament varen ser important els cerers de Catí, pero esta activitat ha deixat pas a l'elaboració de torrons i massapans. Mentres que una atra variant artesanal important en el municipi, és la referent a l'indústria del moble rústic.

Patrimoni

Monuments civils

Catí conserva bells edificis medievals com Les cases del célebre mercader Jerónim Martí, Matías Roca, del Bale, d'Antonio Mateu, d'En Galià, d'Alfaro, i de lHort de Masó, exponents dels sigles XV al XVII. Encara que el seu patrimoni civil més característic és:

• Casa de la Vila. Alçada en 1428, és un edifici molt notable en els pilars del qual va treballar el picapedrer Jaume Sans. Alçat baix la direcció de Bernat Turó, de Traiguera. En el seu saló principal a lo llarc dels sigles han tingut lloc les reunions del Consell i s'han representat comèdies. Valiós artesonat. La falsa està sostinguda per 18 files, 272 taulons i 3 files grans de fusta de Benassal.

• Casa Miralles. Fon alçada per Ramón Sanjuán en 1455. Separada de la Casa de la Vila pel "carreró del vent", és obra del cantell càntabre Pedro Crespo.

• Mas de Torres. Inclós per l'UNESCO en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la Península Ibèrica declarat Patrimoni de l'Humanitat. Jaciment declarat Be d'interés cultural, representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques.

• Casa dels Montserrat.
• Casa de Joan Espígol.
• Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí
• Escut de la Casa de l'Abadia
• Escut de l'antic hospital
• Conjunt Històric Artístic
• Escut nobiliari de la Casa dels Sans
• Escut nobiliari de la casa en el carrer Sant Joan
• Escuts de l'Iglésia
• Recint Amurallat

Monuments religiosos

• Iglésia parroquial

• Ermita de la Verge del Pilar

• Ermita de Santa Ana

• Ermita de Sant Vicent

Gastronomia

En Catí i en els seus voltants pròxims existix una immillorable cuina tradicional: cuixot i cecina; ternascos i cabrits excelentment preparats al forn; les "creïlles farcides"; fesols com durant sigles s'han preparat en Sant Pere; guisat de vaquetes (una espècie de caragol blanc de montanya), coques de tomata, coques celestials, bunyols, pastiços de confit, fregit (carn conservada en oli), formages, quallades i brullo en el seu toc d'arrop, destaquen entre atres especialitats celosament guardades.