Acer

L'acer (del llatí aciarûm) és una aleació de ferro i carbono al dos per cent, com a màxim, que en el temple adquirix gran durea i elasticitat.

És molt utilisat en tot tipo d'indústria.

Tipos

  • Acer bàsic o ordinari que és l'obtingut pel procediment bàsic
  • Acer d'amolar, acer al carbono o alejat que s'utilisa exclusivament en la fundició
  • Acer de cimentació o cimentat que pot ser endurit superficialment per cimentació
  • Acer dolç que és l'acer baix en contingut de carbono i és molt maleable
  • Acer especial, qualsevol dels acers que continga determinats elements metàlics que el fan idòneu per a determinats usos especials com l'acer al crom.
  • Acer inoxidable que conté d'un huit a un vinticinc per cent de crom, níquel i uns atres elements que el fan resistent principalment a l'oxidació
  • Acer ràpit, és el acer alejat en una proporció elevada de volfram o tungsté i també carbono, crom i vanadi, destinat a la fabricació de ferramentes mecàniques que han de treballar a gran velocitat.