Llínea elèctrica aérea
Una llínea elèctrica aérea és una infraestructura usada en la transmissió i la distribució d'energia elèctrica per al transport d'este tipo d'energia a grans distàncies. Consistix en varis conductors (normalment múltiples de tres) suspesos per torres o posts. ya que la majoria del aïllament és proporcionat per l'aire, les llínees aérees d'alta tensió són generalment el método més barat de transmissió d'energia en grans proporcions.
Les torres de soport de les llínees elèctriques estan fetes de fusta (natural o laminada) o, més habitalment, de acer (ya siguen estructures reticulars o pals tubulars). Els conductors d'aram nuet en la llínea són generalment de alumini (ya siguen plans o reforçades en acer, o materials composts com el carbono i la fibra de vidre), encara que a voltes s'utilisen cables de coure en les rets de distribució de mija i sobretot baixa tensió. Un objectiu important del disseny de les llínees elèctriques aérees és mantindre la separació adequada entre els conductors energisats i el sol per a intentar evitar el contacte, molt perillós, en la llínea, i per a proporcionar un suport fiable per als conductors, resistent a tormentes, càrregues de gèl, terremots i atres causes de danys potencials.[1]
Hui en dia, les llínees aérees s'usen, de forma rutinària, per a voltages superiors als 765.000 volts (765KV) entre conductors, i fins i tot és possible en alguns casos a tensions majors.
Vejau també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Línea eléctrica aérea de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Donald G. Fink and H. Wayne Beaty, Standard Handbook for Electrical Engineers, Eleventh Edition, McGraw-Hill, New York, 1978, ISBN 0-07-020974-X, Chapter 14 Overhead Power Transmission