Vuk Branković

Revisió de 07:46 9 oct 2016 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Vuk Branković | image = 190px | peu = | nacionalitat = | ocupació = Districte de Branković|Gospodín...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Vuk Branković
Vuk Branković.jpg
Nacionalitat:
Ocupació: Gospodín (senyor)
Naiximent: 1345
Lloc de naiximent: Kosovo
Defunció: 6 d'octubre de 1397
Lloc de defunció: Kosovo

Vuk Branković (en serbi cirílic: Вук Бранковић, mort el 6 d'octubre de 1397) va ser un noble medieval serbi, knez (príncip) de Raška-Kosovo, que va regnar des de la seua capital Pristina fins a Prizren a l'oest i Skopje al sur dels Balcans durant el sigle XIV. Pertanyia a la dinastia Branković.

La família Branković era molt poderosa, i en ella es trobaven antepassats que havien ocupat el tro de Sèrbia. El mateix Vuk va contraure matrimoni en Mara, la filla major de la princesa Milica Nemanjić i el príncip Lazar, sobirà dels serbis del sur despuix del final de la dinastia Nemanjić. Vuk també tenia el càrrec de general en l'eixèrcit del príncip Lazar.

La tradició popular té a Vuk com un traïdor. Supostament, Vuk va tacar el nom de la seua família quan va traïcionar al príncip Lazar en la Batalla de Kosovo, a la que va sobreviure en 1389. No obstant, açò no es considera històricament cert.[1]

En 1396, Branković es va unir als croats en la Batalla de Nicòpolis contra els turcs. Despuix d'açò, el sultà Beyazid I va otorgar a Stefan Lazarević la major part de les terres de Vuk Branković en Kosovo. Vuk va morir a l'any següent en un calabós turc.

Despuix de la seua mort, el seu fill Đurađ, príncip de Kosovo, va reclamar el tro de Sèrbia, enfrontant-se al príncip Stefan Lazarević que era el seu cosí i fill del príncip Lazar. Varen fer la pau i varen lluitar exitosament contra els turcs en 1413. Đurađ es va convertir en príncip de totes les terres de Sèrbia i va anar oficialment reconegut com a tal en 1429, despuix de la repentina mort del seu cosí Stefan Lazarević en 1427.

Referències