Isabel I d'Anglaterra

Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», c. 1575

Isabel I, en anglés Elizabeth I, (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) fon reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seua mort.

Algunes vegades nomenada la Reina Verge, Gloriana o la Bona Reina Bess, Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia Tudor. Filla del rei Enric VIII, naixqué princesa pero, la seua mare, Anna Bolena, fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.

Va ser la mort de la seua germana Maria sense successió lo que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seua germana, i procurà fer-ho guiada pel bon consell. Una de les seues màximes era "Video et taceo" ("Miro, i callo").

Infància i joventut

Enrique VIII i Ana Bolena, pares d'Isabel I.

The Miroir or Glasse of the Synneful Soul, una traducció del francés, per Elizabeth, presentat en Catalina Parr en 1544. L'unió brodada en el monograma per a KP "Katherine Parr" es creu que ha segut treballat per Elizabeth.

Isabel va nàixer en el palau de Placentia, el 7 de setembre de 1533, sent la filla de Enrique VIII d'Anglaterra i de la seua segona esposa, Ana Bolena. Enrique hauria preferit un varó per a assegurar la successió de la casa Tudor pero, despuix del seu naiximent, Isabel es va convertir en princesa hereua al tro d'Anglaterra. En ser Ana incapaç de donar un hereu al rei, est va ordenar eixecutar-la baix l'acusació de traïció (l'adulteri al rei es considerava traïció) i bruixeria, per haver mantingut relacions incestuoses en el seu germà (19 de maig de 1536); càrrecs que són considerats hui com a falsos, encara que existixen cartes creuades entre la reina María I Tudor, germana d'Isabel, i el seu espós, el rei Felipe II d'Espanya, en les que María informava al seu espós que no considerava a Isabel la seua llegítima successora per ser filla del músic Mark Smeaton, #lo que donaria hui en dia una bolcada a l'inocència d'Ana Bolena en la seua acusació d'adulteri. Quan la seua mare va morir, va ser deixada al recapte de Lady Margaret Bryan fins que el seu germà va nàixer i despuix va ser educada per Katherine Ashley. Isabel tenia llavors tres anys quan va ser declarada filla illegítima, per #lo que va perdre el seu títul de princesa. Va viure retirada de la Cort, llunt del seu pare i de les seues successives esposes, encara que l'última d'estes, Catalina Parr, va mediar per a que pare i filla es reconciliaren. Isabel, gràcies al Acta de Successió de 1544, va recobrar els seus drets en la llínea successòria, darrere del seu germà, el príncip Eduardo, fill de Jane Seymour i de la seua germana, María Tudor, filla de Catalina d'Aragó, que també va ser restituïda en eixa mateixa Acta de Successió.

Entre els seus assistents, durant l'época de l'exili, varen destacar Katherine Champernowne i Matthew Parker. La primera va ser inclosa entre els membres de la casa d'Isabel, prèviament a la mort de la seua mare i va mantindre en la futura reina una amistat que es va prolongar fins al seu posterior decés. Matthew Parker va ser el sacerdot favorit d'Ana Bolena, qui li va fer prometre, abans de la seua eixecució, que es preocuparia del benestar de la seua filla.

Sobre la seua personalitat, Isabel tenia molt en comú en la seua mare: neuròtica, carismàtica, enamoradiça i ferventment protestant. També va heretar la seua delicada estructura òssea, aixina com les seues traces facials; del rei, solament el seu cabell rojós.

Despuix de la mort d'Enrique VIII en 1547 i l'ascens al tro del seu fill, Eduardo VI, Catalina Parr va contraure nou matrimoni en Thomas Seymour —tio de Eduardo— portant-se a Isabel en si. Allí, esta va rebre una exquisita educació que li va propiciar una excelent expressió en la seua anglés natal, en francés, en italià, en espanyol, en grec i en llatí. Baix l'influència de Catalina, Isabel es va formar com protestant.

Mentres el seu germà es va mantindre en el tro, la posició d'Isabel va ser inestable. No obstant, en 1553, Eduardo va morir a la primerenca edat de 15 anys. Abans del seu decés, i contravenint l'Acta de Successió dictada pel seu pare en 1544, Eduardo va declarar hereua a lady Jane Grey, que seria deposta uns dies despuix de la seua coronació, el 19 de juliol de 1553. Recolzada pel poble, María Tudor va ingressar triumfant en Londres acompanyada de la seua mija germana.

Sense fer cas de l'opinió pública, María va contraure matrimoni en el príncip Felipe d'Espanya, futur rei de Espanya baix el nom de Felipe II. L'impopularitat d'esta unió va provocar en María la por a ser derrocada per una rebelió popular que nomenara a Isabel com a nova monarca. Este temor casi es va fer realitat quan la rebelió de Thomas Wyatt de 1554 va intentar evitar la seua boda. Despuix del seu fracàs, Isabel va ser feta presonera en la Torre de Londres, pero la seua eixecució, solicitada per alguns membres del sèquit espanyol, mai es va materialisar per la resistència de la cort anglesa a enviar a un membre dels Tudor al patíbul. La reina va intentar llavors apartar a Isabel de la llínea successòria com a castic, pero el Parlament li'l va impedir. Despuix de dos mesos de tancada en la Torre, Isabel va ser posada baix vigilància de Sir Henry Bedingfield. A finals d'eixe any, va córrer el fals rumor de que María es trobava embarassada. Es va permetre llavors que Isabel retornara a la cort, ya que Felipe guardava cert recel a que la seua esposa morira durant el part, i en eixe cas preferia que el tro fora destinat a la reclosa.

A l'instant en el que es va desmentir el fet, María, incapaç d'evitar que Isabel la succeïra, va intentar convertir-la al catolicisme, cosa que esta última va fingir acceptar pese a que en el seu interior va seguir sent fidel a la fe protestant.<ref name=ducheII>{{cita libro|apellidos=Duchein|nom=Michel|títul=Isabel I d'Anglaterra|fechaacceso=26 de novembre de 2013|idioma=espanyol|any=1994|editorial=Vergara|pàgines=109-110|cita=María Tudor, en el seu llit, pensava sobre tota la seua obra de restauració del catolicisme. Va fer demanar a Isabel, en Hatfield que prometera no canviar res de la religió establida, i també que pagara els seus deutes. La tradició protestant pretén que Isabel li va respondre que estava d'acort sobre el segon punt, pero que referent a la religió, actuaria "segons la paraula de Deu, que era la seua única regla". Pero sembla prou improvable, que, en eixe moment, quan anava a tindre que enfrontar les dificultats d'un canvi de regnat, haja utilisat una fòrmula tan imprudent. Jean Dormer, dama d'honor de María dona una versió molt més verosímil: Isabel hauria afirmat solemnement la seua fidelitat al catolicisme i pregat a Deu que la sepultara vixca si mentia. Mai hauria d