Regionalisme balear
El regionalisme balear (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc), conegut també com balearisme o mallorquinisme, té els seus fonaments en la realitat insular de l'archipèlec i en el curs històric de les illes, des de l'original cultura talayòtica, passant per la província Baleàrica (segregada de la Cartaginense) romana, la sobirania durant la dominació dels vàndals, l'àmplia autonomia dins de l'Imperi Bizantí, els taifes insulars i el Regne de Mallorca o de Mallorques, creat per Jaime I el Conquistador, en monarques privatius durant els sigles XIII i XIV (Jaime I el Conquistador, Jaime II de Mallorca, Sancho I de Mallorca, Jaime III de Mallorca, Jaime IV de Mallorca i Isabel de Mallorca o de Mallorques) i vigent, en el marc de la Corona d'Aragó i de Espanya, fins a 1718, data en la que va ser suprimit per l'entrada en vigor del Decrete de Nova Planta en les Illes Balears, aixina com en els tumults de payessos contra ciutadans, la Germania, el minoritari pensament cantonal i autonòmic durant les primera i segona república, etc. fins a la singularitat sociològica, cultural, llingüística, lliterària, artística i econòmica actual.