Vèrtiç geodèsic

Revisió de 12:14 27 ago 2016 per EirVal (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200pxVèrtiç geodèsic en el cim de [[Cap Mijà (Rascafría)|Cap Mijà (Espanya).]] Archiu:Se%C3%B1al v%C3%A9rti...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
200pxVèrtiç geodèsic en el cim de Cap Mijà (Espanya).
.
Vèrtiç geodèsic en la Torre del Micalet, Valéncia

Un vèrtiç o punt geodèsic és un punt senyalisat que indica una posició geogràfica exacta conformant una ret de triangulació en atres vèrtiços geodèsics.

La posició exacta dels vèrtiços servix per a ajudar a elaborar mapes topogràfics a escala, tant nacionals com a regionals.

En Espanya hi ha uns 11&*nbsp;000 vèrtiços que solen estar formats per un pilar de 120 centímetros d'altura i 30 de diàmetro sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i rebujats des d'els que es poden divisar atres punts similars, per #lo que solen estar en parages que posseïxen bones vistes panoràmiques. Des de 1975 estan protegits per la Llei sobre Senyals Geodèsiques i *Geofísicas.

La ret espanyola de vèrtiços geodèsics es dividia en tres categories: de primer, segon i tercer orde. La de primer orde estava formada per triànguls de costats entre 30 i 70 quilómetros. En la de segon orde, recolzada en la de primer orde, els costats dels triànguls variaven entre els 10 i els 25 quilómetros. La ret de tercer orde tenia costats de 5 a 10 quilómetros. Tots els vèrtiços de les rets més grans són a la seua volta vèrtiços de les més menudes.

Des de mitan dels anys 1970 les rets geodèsiques espanyoles varen canviar la seua estructura per a passar a estar formada esta volta per dos categories. La Ret de Primer Orde, formada per vèrtiços de l'antiga ret de primer orde en un total d'uns 680 vèrtiços, i la Ret d'Orde Inferior (ROI), formada per les antigues rets de segon i tercer orde; els vèrtiços de la ret de primer orde formaven part, a la seua volta, de la *ROI.

Posteriorment i gràcies a l'aparició de l'observació geodèsica per tècniques espacials, en concret el GPS, es va materialisar una nova ret recolzada en la 1200 vèrtiços de la ROI i uniformement distribuïda per tota Espanya. Esta ret va passar a cridar-se Ret Geodèsica Nacional per Tècniques Espacials (REGENTE).

En l'actualitat el Institut Geogràfic Nacional ha desplegat una nova ret d'observació contínua tant GPS com GLONASS o Galileo; és l'anomenada Ret d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS) les senyes de la qual són disponibles de forma gratuïta tant en temps real com post-procés. Algunes d'estes estacions pertanyen a la seua volta a rets internacionals com la ret d'estacions permanents de EUREF (EPN) o la ret del Servici Internacional GNSS (IGS).

Vore també


Enllaços externs

Plantilla:*Commonscat