Trollinger
La trollinger és un raïm tinto germà-italiana. Provablement, va ser el primer raïm cultivat en les regions vinícoles del Sudtirol i Trentino, encara que hui en dia es cultiva casi exclusivament llocs escarpados i solejats de la regió vinícola de Baden-Württemberg. És coneguda com trollinger en Alemània, com vernatsch en el Sudtirol i com schiava en atres regions italianes. Quan s'usa com a raïm de taula, és coneguda com black Hamburg.[1] També es coneix en el sinònim negre Hamburc a la black muscat, que és un creuament entre la trollinger i la moscatell d'Aleixandria.[2]
Segons l'expert en vi Oz Clarke, la trollinger té una acidea moderada i tendix a produir vins en cos llauger i en sabor a fraules i sotils notes a fumats.[3]
Història
El raïm provablement es va originar en el nort d'Itàlia, la denominació "schiava", en l'eix italià schiavo-schiava-schiavi, significa en este cas "esclava", derivada del llatí servus, i no deu confondre's en "schiavone", que és gentilici d'eslau en el mateix idioma i no concorda en l'orige històric provable de la denominació italiana del raïm. Hi ha constància de que el raïm va créixer en la regió de Trentino-Alt Adigio a lo manco des de el XIII.[3] El sinònim alemà torllinger sembla que deriva de la paraula tirolinger, és dir, "del Tirol".[1] El sinònim vernatsch sembla similar al nom del raïm vernaccia, que té la mateixa raïl que "vernàcula" o "local". L'expert en vi britànic Nicolas Belfrage ha interpretat açò com l'evidència més clara de que el raïm es va originar en la regió de Tirol del Sur-Alt Adigio.[3]
En algun moment, el raïm es va dispersar cap al nort, cap al sur d'Alemània, encara que es desconeix la data de la seua arribada a eixes terres. En Wurttemberg, la viticultura ha existit per lo manco des de el VIII, quan els monges de Borgoña varen establir monasteris en la regió i varen plantar vinyes. En el propenc entorn de Lauffen am Neckar la vitivinicultura es va establir en l'época dels romans,[4] pero solament hi ha constància de la trollinger en la regió de Wurttemberg des de el XIV.[1]
Subvariedades i creus
En la regió de Trentino-Alt Adigio s'han identificat vàries subvariedades o clons de la trollinger. Entre estos hi ha una vinya de raïms grans cridada schiava grossa (també coneguda com grossvernatsch i schiava grigia, que és provablement el clon de més rendiment, encara que tendix a produir vins de cos llauger; la schiava gentil (també coneguda com kleinvernatsch), que tendix a produir vins més aromàtics; i la tschaggle, que és el clon que produïx menys rendiments pero que dona el vi de torllinger més aclamat per la crítica.[1] Atres clons coneguts inclouen schiava mija i la schiava piccola.[5]
En Wurttemberg, la trollinger es va creuar en el raïm blanc riesling per a produir la kerner en 1929 (en 1969 va ser reconeguda com una varietat i es va permetre generalisar el seu cultiu).[6] El nou creuament va rebre el seu nom del poeta i mege local Justinus Kerner.[4] La varietat també es va creuar en la moscatell d'Aleixandria per a produir black muscat.
En 2010, l'anàlisis de ADN va sugerir que el raïm tosca, d'Emilia-Romaña, podria ser un creuament natural entre la schiava grossa i la crepallochi.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 J. Robinson Jancis Robinson's Guide to Wine Grapes pgs 171 and 191-192 Oxford University Press 1996 ISBN 0198600984
- ↑ Appellation America Black Muscat Grape details
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pgs 229, 270 and 273 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
- ↑ 4,0 4,1 K. B. Stewart A Traveller's Wine Guide to Germany pgs 106-114 Aurum Press, Londres (1998) ISBN 1854105140
- ↑ P. Saunders Wine Label Language pp. 120–210 Firefly Books 2004 ISBN 1-55297-720-X
- ↑ Stuart Walton, Understanding, Choosing and Enjoying Wine Hermes House 2006, p. 181 ISBN 0754800245
- ↑ J. Robinson, J. Harding and J. Vouillamoz Wine Grapes - A complete guide to 1,368 vaig vindre varieties, including their origins and flavours pgs 797, 1106 Allen Lane 2012 ISBN 978-1-846-14446-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trollinger» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.