Subtítul

Plantilla:Barra de traduccó Els subtítul[1] són els texts que apareixen en la vora inferior d'una image, en freqüència superpost ad ella, aportant informació adicional sobre esta o traduint una narració o diàlec parlat en un idioma diferent.[2] Apreciats pels cinèfils, per permetre l'oïment de la veu de l'actor original si no es domina l'idioma de la producció, s'ampren també com a ajuda per a millorar el coneiximent d'un idioma o com a ferramenta d'accessibilitat audiovisual per a persones en deficiències auditives.
En Llatinoamèrica els subtítuls estan generalisats en les sales de cine mentres que en les estacions de televisió de senyal oberta és comuna el doblage. En Espanya, no obstant, estan restringits a un circuit de cine relativament especialisat, proyectant-se per lo general versions doblades en el restant dels cines i en les cadenes de televisió.
Tipos de subtítuls
En l'any 2003, coincidint en la publicació del primer borrador de la norma AENOR sobre el subtitulat,[3] l'investigador Jorge Díaz Cintes va publicar Teoria i pràctica de la subtitulacó. Inglés - Espanyol, obra que constituïx una primera aproximació a la categorisació de les tipologies de subtitulat.[4] Quinze anys despuix, prenent com a base la classificació de Díaz Cintes, Pablo Romero Fresc va establir dos divisions a l'hora de categorizar el subtitulat. Per una part, comprén la subtitulacó d'acort en la seua audiència receptora, donant lloc a dos tipos de subtitulat: subtitling —subtitulat, a seques— i subtitling for the deaf —subtitulat per a persones sordes.[5]
L'auge d'Internet i les plataformes IDS, junt en el canvi cultural en la societat espanyola, ha favorit que apareguen nous usos del subtitulat. Tendències com el consum de vídeo a través del mòvil en espais públics i en el sò apagat, l'accés a la programació pròpia d'atres països —en atres idiomes— o un progressiu consum de séries i películes en versió original en detriment del doblage, han revitalisat l'utilisació del subtitulat i han posat de manifest nous usos, com el subtitulat creatiu, el karaoke o la traducció davant l'àudio no disponible. La taula més recent de tipologies del subtitulat, que té en conte les característiques dels nous mijos de vídeo baix demanda, és la de Gema López Sánchez i Francisco Utray, publicada en 2020:[6][7]
| Segons la manera en la que el subtitulat s'incorpora a la peça audiovisual | D'incorporació manual | Requerix d'intervenció humana. Una persona s'encarrega d'escriure els subtítuls i incorporar-los al producte audiovisual. |
| D'incorporació automàtica | Un sistema tecnològic, per eixemple, un sistema basat en reconeiximent del parla, genera els subtítuls de manera automàtica. | |
| D'incorporació mixta | Mescla les dos tipologies anteriors. Una màquina genera el subtitulat, pero un ser humà s'encarrega de la seua verificació. | |
| Segons els paràmetros llingüístics | Subtitulacó intralingüística | El text del subtítul es correspon en el de l'àudio i es presenta en el mateix idioma. |
| Subtitulacó interlingüística | L'informació de l'àudio i del subtítul ve presentada en llengües diferents. | |
| Segons la usabilidad | Subtitulat de traducció | Es correspon en una subtitulacó interlingüística la funció de la qual és poder comprendre un text parlat (àudio) o escrit (atrezzo, rotulació, etc.) quan l'usuari no coneix la llengua original de la producció i/o quan no existix doblage disponible. |
| Subtitulat de respal | Pot ser de tipo intralingüístico o interlingüístico. Té una funció pedagògica en servir d'ajuda per a usuaris que utilisen el servici de subtitulat per a deprendre idiomes o vore productes fílmicos en versió original. | |
| Subtitulat d'accessibilitat | Es correspon, principalment, en un subtitulat intralingüístico, encara que pot incorporar elements interlingüísticos sempre que vengen degudament senyalats. És el subtitulat utilisat tant per persones en discapacitat auditiva com per usuaris que no poden rebre l'àudio correctament, ya siga per factors personals (sordera, pèrdua d'oïment, etc.) o c
ontextuales (entorns sorollosos, volum apagat, tanques publicitàries electròniques sense àudio, etc.). | |
| Segons el moment en el que es realisen els subtítuls | Subtitulacó simultànea | Es realisa en directe. És dir, es porta a terme al mateix temps que el programa està tenint lloc i es redacta sobre l'emissió. És propi de la programació en directe i en semidirecto, aixina com en competicions deportives. |
| Subtitulacó en diferit | És pròpia de les películes, séries, documentals i qualsevol programació que no s'emeta en directe. S'aplica sobre un producte audiovisual la producció del qual ya s'ha completat i s'emet una volta finalisat. | |
| Subtitulacó semisimultánea | Ve de l'incorporació de clips audiovisuals en subtitulacó en diferit dins de programacions en directe en subtitulacó simultànea. Per eixemple, est és el subtitulat propi de gales de premis com el Festival de Cine de Sant Sebastià. | |
| Segons el públic receptor | Subtitulat per a persones en discapacitat | Es tracta d'un subtitulat accessible que incorpora elements d'informació contextual, efectes sonors i marcat de la música. |
| Subtitulat per a persones sense discapacitat | Pot incorporar o no informació contextual, efectes sonors i marcat de la música. Ademés, pot tindre els tres tipos de usabilidad. | |
| Des del punt de vista tècnic | Subtítuls fixos | El subtítul ve incorporat en el producte audiovisual sense que l'espectador puga decidir activar-ho o desactivar-ho. Es dona quan els subtítuls estan 'cremats' en el vídeo des del moment de la seua postproducció i són inseparables del producte audiovisual. Són propis d'obres que conten en un subtitulat creatiu i d'accions publicitàries. |
| Subtítuls activables | La traducció pot ser afegida a la versió original a voluntat de l'espectador gràcies a certes bestreta tecnològiques. És el cas de la majoria dels servicis IDS i dels servicis d'accessibilitat en la TDT. | |
| Segons la funció ostensiva del subtitulat | Subtitulacó conceptualizadora o de mediació | Es correspondria en la concepció tradicional del subtitulat com una ferramenta de mediació invisibilizada per a favorir l'accés de l'usuari al producte audiovisual, sense cap atra pretensió. És
tipo de subtitulat el format del qual ve determinat per la norma AENOR en Espanya. |
| Subtitulacó ostensiva o creativa | Ve quan la paraula adquirix una funció artística que amplia la seua funció conceptualizadora per a convertir-la en un element més de la composició audiovisual. Tal és el cas dels videoclips de lyric video, la publicitat digital d'estil textual o la conversió del subtitulat en un element de atrezzo postproducido en els productes fílmicos (ròtuls intertextuales, onomatopeyes en dibuixos animats, etc.). |
Mijos
Cine
Archiu:¿Y ahora que? (1934) - Trailer.webm El subtitulat cinematogràfic va sorgir en l'arribada del cine sonor (1927) en l'objectiu de traduir películes que, a diferència del cine mut, ya no estaven construïdes a pur de images universals, comprensibles per a tot lo món. Este nou problema causat per la llimitació d'un guion en un sol idioma, va dur a la necessitat de buscar noves solucions.[8]
Televisió
Algunes cadenes de televisió oferixen Closed Caption, subtítuls adaptats per a sorts. En seleccionar la pàgina del teletext en els subtítuls, el televisor els mostra sobre l'image. Unes atres oferixen inclús l'opció d'agregar subtítuls en un atre idioma per a la gent estrangera o en llocs a on no s'escolte el video.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Aaron Ligüerr. «Subtitle types and their classification» (en en). Consultat el 22 de agosto de 2019.
- ↑ AENOR. (2012) Subtitulado para personas sordas y personas con discapacidad auditiva. Subtitulado a través del teletexto. UNE 153010. Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR). Madrid: España.
- ↑ Díaz-Cintas, Jorge (2003). Teoría y práctica de la subtitulación inglés - español, 1a ed edició, Ariel. OCLC 53153761. ISBN 84-344-6812-3. Consultat el 2022-07-24.
- ↑ Romero-Fresco, Pablo(2019-05-01).«Accessible Filmmaking».doi:10.4324/9780429053771.Consultat el 2022-07-24.
- ↑ López-Sánchez, G. i Utray, F. (2020). Nous usos del subtitulat en la distribució i promoció de productes audiovisuals i informació. En Segarra, J., Hidalgo T. i Herrero, J. (2020) Innovació i C omunicacó. Reptes docents per a la transferència del coneiximent. Forja. ISBN: 978-84-7074-874-5.
- ↑ Segarra-Saavedra, Jesús; Hidalgo-Marí, Tatiana; Herrero Gutiérrez, Francisco Javier (2020). Innovación y comunicación : Retos docentes para la transferencia del conocimiento, Fragua. OCLC 1197728852. ISBN 978-84-7074-874-5. Consultat el 2022-07-24.
- ↑ Ivarsson, Jan (17 de noviembre de 2004). «A SHORT TECHNICAL HISTORY OF SUBTITLES IN EUROPE» (en inglés). TransEdit. Archivat des de l'original, el 28 de abril de 2005. Consultat el 9 de diciembre de 2023.