Anar al contingut

Seriesyonkis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Seriesyonkis va ser un sitie web de descàrregues de contingut audiovisual creat en 2007 junt a les pàgines germanes Peliculasyonkis i Videosyonkis. La web va aplegar a tindre un tràfic de 12 millons de visites mensuals i estar entre les 20 en major tràfic en Espanya.[1][2]

En 2008 una distribuïdora cinematogràfica va demandar als seus propietaris per infracció de copyright per facilitar l'accés a servicis d'estage d'archius a on els usuaris podien descarregar séries i películes de forma gratuïta.[1] La denúncia va produir el major cas judicial contra la pirateria en llínea en Espanya, que es va tancar despuix de setze anys en 2024 en l'absolució de tots els acusats.[3][4]

Història

Inicis

En 2007 Alberto García Sola, un becari i programador en l'Universitat de Múrcia, va crear el portal Seriesyonkis i les seues web germanes Peliculasyonkis i Videosyonkis.[5][6] En elles els usuaris podien comentar séries i películes i crear pàgines per a elles. Estes varen començar a incorporar no solament imàgens i sinopsis sino enllaços a servicis d'estage com Megaupload, a on es podien vore les séries de forma gratuïta a l'instant.[7][6]

En maig de 2009 la distribuïdora Sherlock Films va interpondre una denúncia contra la pàgina despuix de comprovar que la seua película L'antena era accessible des de Peliculasyonkis als cinc dies de la seua estrena en sals. García Sola va viure un registre en la seua casa, i va decidir desentender de la web, en un context de pressió creixent davant l'imminent aprovació de la Llei Sinde.[8] En abril de 2011 l'empresa Burn Mija, propietat d'Alexis Hoepfner i dos socis, va comprar la web per 610.000 euros, i el més següent els socis varen vendre la seua part de la companyia i la varen abandonar.[9][10] Despuix d'un intent fallanc de fusió en Filmin a finals d'eixe any, en 2014 i davant l'aprovació imminent d'una nova reforma de la Llei de Propietat Intelectual Hoepfner va bloquejar tots els enllaços de descàrregues i va vendre la web a una empresa catalana.[11][12]

Procés judicial

En el centre de l'instrucció se situava la qüestió de si estes web eren mers intermediaris que oferien enllaç a contingut sense estajar-ho elles mateixes, o si en estajar els enllaços incorrien en un acte de comunicació pública i eren per tant responsables del contingut illegal al que dirigien.[3] Ya que el concepte d'acte de comunicació pública no estava definit en el Còdic Penal, el tribunal va tindre en consideració la Llei de Propietat Intelectual, que establix que el fet de posar a disposició del públic les obres de manera que tot lo món puga accedir a ella supon un acte de comunicació. El tribunal va examinar múltiples resolucions de diferents audiències provincials de casos similars coetáneos i va considerar que, en la majoria dels casos, no es considerava que el hiperenlace constituïra acte de comunicació pública. No obstant, el cas va adquirir major complexitat per una sentència del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea (TJUE), que en febrer de 2014 va afirmar en un cas anàlec que el hiperenlace sí contava com un acte de comunicació. Açò va motivar que en 2015 es modificaren l'artícul 270 i següents del Còdic Penal espanyol per a incloure-ho com a delicte.[4]

En abril de 2019 es va iniciar el juí per l'activitat de la web entre 2007 i 2014 contra García Sola, Hoepfner i els atres dos socis, en el que Egeda (entitat de drets audiovisuals) i les productores agrupades en la Federació Antipiratería varen eixercir l'acusació.[7] Estes varen demanar una compensació de 546 i 9,5 millons d'euros, respectivament, i les penes màximes, que anaven de dos a quatre anys de presó.[13] En juny d'eixe any el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia va dictar una primera sentència absolutoria, que va ser recorreguda per Egeda.[14]

En novembre de 2024 el Tribunal Constitucional va dictar dos sentències absolutorias en favor dels quatre acusats, en considerar que la seua activitat no era delictiva en Espanya en el moment de portar-la a terme, en ser anterior a la modificació del Còdic Penal en 2015.[4] En això va quedar tancat el cas despuix de setze anys d'instrucció. En els seus inicis, les investigacions havien motivat protestes d'atres web afins,[15] en un context més ampli de protestes davant la Llei Sinde i els intents de regulació de la ret.[2][16] Si ben Seriesyonkis no va tornar a estar operativa despuix de 2014, sí va ser succeïda per atres portals espanyols similars com Megadede o Playdede.[17]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Aixina es va crear «seriesyonkis», la major web pirata d'Espanya» (en és). Diari ABC. Consultat el 2025-12-23.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Els propietaris de SeriesYonkis abandonen l'empresa» (en és). Cinc Dies. Consultat el 2025-12-23.
  3. ↑ 3,0 3,1 «[1]». Consultat el 2025-12-23 (en és).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Series Yonkis gana dos voltes a les grans productores en el Constitucional, encara que ho paga car» (en és). Públic. Consultat el 2025-12-23.
  5. ↑ «[2]», El País (en castellà).
  6. ↑ 6,0 6,1 «[3]». Consultat el 2025-12-23 (en és).
  7. ↑ 7,0 7,1 «El serial judicial de Séries Yonkis: guia per a saber qué es juja en Múrcia» (en és). Públic. Consultat el 2025-12-23.
  8. ↑ «El capítul insòlit de la guerra contra la pirateria: ¡Filmin va comprar SeriesYonkis!» (en és). El Confidencial. Consultat el 2025-12-23.
  9. ↑ «El serial judicial de Séries Yonkis: guia per a saber qué es juja en Múrcia» (en és). Públic. Consultat el 2025-12-23.
  10. ↑ «De becari en Múrcia a objectiu del FBI: la verdadera història del pare de Séries Yonkis» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2025-12-23.
  11. ↑ «SeriesYonkis decidix bloquejar tots els seus enllaços a descàrregues debades» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2025-12-23.
  12. ↑ «L'amo de SeriesYonkis ven el lloc web a una empresa catalana» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2025-12-23.
  13. ↑ «Presó i 550 millons en joc: macrojuicio en Múrcia als pares de SeriesYonkis» (en és). El Confidencial. Consultat el 2025-12-23.
  14. ↑ «EGEDA recorrerà la sentència de Séries Yonkis perque els enllaços són actes de comunicació pública des del 2001» (en és). Confilegal. Consultat el 2025-12-23.
  15. ↑ «20 web de descàrregues tanquen en protesta per la 'Llei Sinde'» (en és). EITB. Consultat el 2025-12-23.
  16. ↑ «Pena de banquet» (en és). El País. Consultat el 2025-12-23.
  17. ↑ «La web pirata per a vore séries i películes 'Megadede' renaix com 'Playdede'» (en és-és). Cadena SER. Consultat el 2025-12-23.

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Seriesyonkis&oldid=1017977»