SGI O2
El O2 és una estació de treball Unix de nivell d'entrada introduïda en 1996 per SGI per a reemplaçar la seua série anterior Indy. De la mateixa manera que el Indy, el O2 usava un sol microprocessador MIPS i estava destinat a ser utilisat principalment per a multimèdia. El seu contrapart més gran és el SGI Octane. El O2 va ser l'últim intent de SGI en una estació de treball de gama baixa.
Hardware
Arquitectura del sistema
Originalment conegut com el proyecte Moosehead, l'arquitectura O2 presentava una arquitectura de memòria unificada d'alt ample de banda (UMA) per a conectar components del sistema. Un bus PCI es conecta a la UMA en un recalat disponible.[1] Tenia una carcassa de disseny i una construcció modular interna. Es podrien montar dos unitats SCSI en caddies especials (1 en els models R10000/R12000 posteriors per restriccions de calor) i un casset de captura/sò de video opcional montat en l'extrem esquerre.
CPU
El O2 ve en dos variants de CPU distints; els MIPS de gama baixa R5000 180 a 350 MHz (o unitats basades en RM7000), i l'extrem superior les unitats basades en el R10000 a 150 - 400 MHz (o unitats basades en R12000). Les CPU R5000 de 200 MHz en 1 MB de caché L2 són generalment més ràpides que les R5000 de 180 MHz en només 512 KB de caché. Hi ha un proyecte d'aficionat que ha actualisat en èxit un processador MIPS RM7xxx a 600 MHz en el O2.
Memòria
Hi ha huit recalats DIMM en la placa base i la memòria en tots els O2 es pot expandir a 1 GB usant DIMM SDRAM patentats de 239 pines. l'ASIC del motor de representació i memòria (MRE) conté el controlador de memòria. La memòria és accessible a través d'un bus de 144 bits de 133 MHz, dels quals 128 bits són per a senyes i el restant per a ECC. Este bus està conectat per un conjunt de buffers al Sistema de memòria de 256 bits a 66 MHz.
I/S
IO Engine ASIC proporciona la funcionalitat d'I/S. El ASIC proporciona un bus PCI-X de 33 bits, un bus ISA, dos ports PS/2 per a teclat i mouse, i un port Ethernet 10/100 Base-T. El bus PCI-X té un recalat, pero el bus ISA està present únicament per a conectar un chip Super I/O per a proporcionar ports serie i paralel.
Discs
El O2 conta en un subsistema d'unitat UltraWide SCSI (Adaptec 7880). Els O2 més antics generalment tenen CD-ROM Toshiba de 4x de velocitat, pero es pot usar qualsevol CD-ROM SCSI de Toshiba (aixina com d'atres fabricants, la tongada del marc està dissenyat per a adaptar-se al disseny de Toshiba i IRIX no pot utilisar el modo CD-DA que no siga Toshiba). Les unitats posteriors tenen DVD-ROM de Toshiba. Les unitats R5000/RM7000 tenen dos unitats disponibles per a discs durs SCA UltraWide SCSI. Degut a que el mòdul de CPU R10000/R12000 té un conjunt de ventilador de refredat molt més alt, les unitats R10000/R12000 tenen espai per a un sol trineu d'unitats.
Gràfics
El O2 va utilisar el chipset CRM desenrollat específicament per SGI per al O2. Va ser desenrollat per a ser una implementació de baix cost de l'arquitectura OpenGL 1.1 en extensions d'image ARB tant en software com en hardware. El conjunt de chips consta del microprocessador i els ASIC ICE, MRE i Display. Tota la llista de visualisació i el processament de vertex, aixina com el control de el MRE ASIC, ho realisa el microprocessador. El ICE ASIC realisa l'empaquetat i desempaquetado de píxels, aixina com les operacions en senyes de píxels. El MRE ASIC realisa rasterizaació i mapage de textures. Per l'arquitectura de memòria unificada, la memòria de textura i de memòria de marc prové de la memòria principal, lo que dona com resultat un sistema que té una cantitat variable de cada memòria. Display Engine genera senyals de vídeo analògiques a partir de senyes de framebuffer obtinguts de la memòria per a la seua visualisació.
Sistemes operatius
Varis sistemes operatius admeten el O2.
- IRIX 6.3 o 6.5.x (plataforma nativa).
- El port de Linux funciona, pero falten alguns controladors. Tant Gentoo com Debian tenen llançaments que funcionen en el O2.[2]
- OpenBSD s'ha eixecutat en el O2 des de OpenBSD 3.7.
- NetBSD s'ha eixecutat en el O2 des de NetBSD 2.0. Va ser el primer sistema operatiu Open Source en ser portat a el O2.[3]
Rendiment
El SGI O2 té un ASIC de Imaging and Compression Engine (ICE) per a processar mijos de transmissió i imàgens estàtiques.[4] ICE opera a 66 MHz i conté un microprocessador derivat de R3000 que servix com a unitat escalar, a la que es conecta una unitat SIMD de 128 bits per mig de l'interfaç del coprocessador MIPS.[4] ICE opera en huit sancers de 16 bits o setze sancers de 8 bits,[4] pero aixina i tot proporciona una cantitat significativa de potència computacional que permet al O2 realisar tasques de decodificaació de video i àudio que requeririen una CPU molt més ràpida si es fa sense Instruccions SIMD. ICE solament funciona en el sistema operatiu IRIX, ya que este és l'únic sistema que té controladors capaços d'aprofitar este dispositiu.
L'arquitectura de memòria unificada significa que el O2 utilisa la memòria principal per a les textures gràfiques, lo que fa que els polígons de texturizaació i atres elements gràfics siguen trivials. En lloc de transferir textures a través d'un bus al subsistema de gràfics, el O2 passa una busca a la textura en la memòria principal, a la que després accedix el hardware de gràfics. Açò fa que l'us de textures grans siga fàcil, i inclús fa que la transmissió de videos com una textura siga possible.
Ya que la CPU realisa molts dels càlculs de geometria, l'us d'una CPU més ràpida aumentarà la velocitat d'una aplicació de geometria llimitada. Se sap que els gràfics de el O2 tenen una velocitat de rasterizaació més llenta que les targetes gràfiques Maximum IMPACT del Indigo2, encara que els gràfics Maximum IMPACT estan llimitats a 4 MB de memòria de textura, lo que pot resultar en un thrashing, mentres que el O2 està llimitat solament per la memòria disponible.
Mentres que les freqüències de CPU de 180 a 400 MHz semblen baixos hui, quan es va llançar el O2 en 1996, estes velocitats estaven a la parell o per damunt de les ofertes actuals per a la família de computadores x86 (cf. Pentium d'Intel i K5 de AMD).
Referències
- ↑ «SGI O2 R5000». Majix Hardware web site. Consultat el 3 d'agost de 2013.
- ↑ «IP32 - LinuxMIPS». www.linux-mips.org. Consultat el 5 d'agost de 2019.
- ↑ NetBSD ported to SGI O2
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kilgard, Mark J. (1997). "Realizing OpenGL: Two implementations of one architecture". 1997 SIGGRAPH/Eurographics Workshop, pp. 45–55.
- Este artícul conté una traducció derivada de «SGI O2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.