Séquia de l'Or

Erro al crear miniatura:

Séquia de l'Or

La séquia de l'Or és l'última séquia de rec de l'Horta de Valéncia (Espanya), que dona rec a les terres de la marge dreta del riu Turia, compreses entre el caixer del riu, al sur del mateix, i la mar Mediterràneu, en el seu major partix terres d'arrossar del parc natural de la Albufera.

Senyes

El primitiu orige de la Séquia de l'Or estava en un azud ubicat en el vell caixer del Turia, aigües avall del pont del azud de l'Or.

Actualment, l'orige de la séquia està situat en l'Azud del Repartiment i discorre el seu traçat junt a la V-30 per la marge dreta, entre el canal del azarbe i la séquia de Favara. Esta séquia només té dret a les aigües sobrera del rec de les demés séquies, per lo que la seua pren d'aigua està elevada 41 cm sobre la séquia de Favara marge dreta i 29 cm sobre les de Mislata, Rascaña i Rovella. Davant l'escassea del recurs hídric, rep les aigües de la depuradora de Cuart-Benager quan passa junt a ella; i al final del traçat, quan recupera el recorregut històric prop de Pinedo, també rep aportacions procedents de la depuradora de Pinedo, que li proporcionen cabals de fins a 3 metros cúbics per segon, més que suficients per al rec de l'arrossar.

En 2006 es va realisar un recreiximent del caixer primitiu, format per peces de formigó prefabricar de tal manera que permet un transport de majors cabals cap a l'arrossar que els permesos pel caixer històric. ya que la major part del territori de l'Horta està urbanisat, provablement la séquia de l'Or és una de les que tenen actualment la major superfície regable. Veja el traçat de la séquia de l'Or en ^{[enllaç trencat]}

“ El Canal de Rec del Riu Turia, que és el nom d'esta Comunitat de Regantes, es crea en 1822 i té en la Séquia de l'Or la seua séquia mare (nom pel que són majoritàriament coneguts), esta s'excava pel traçat actual per a donar rec als arrossars d'Alfafar i Ruzafa, tenint l'antic azud en lo que és hui el pont del Assud de L’ Or i no és fins al 1829 quan aplega per fi l'aigua als camps. Actualment, l'orige de la séquia està situat en el Azud del Repartiment i discorre la seua traçat junta a la V-30 per la marge dreta entre el azarbe i la séquia de Favara. Fins al 18 de giner de 1974 esta comunitat no va tindre una concessió de recs del riu Turia, moment en el que va terminar de ser aigües sobreres i pas a tindre els mateixos privilegis i obligacions que el restant, encara que la dotació concedida era escassa i resultava insuficient per a atendre les necessitats de les 1.200 Ha d'arrossars que rega, necessitats que s'intenten cobrir en la concessió d'aigües de la Albufera en caràcter supletorio. Per a poder atendre totes les necessitats de rec dels seus comuneros se'ls va concedir l'us en precari de les aigües procedents de la EDAR de Pinedo despuix de la seua construcció. Passe el temps i es va construir la EDAR de Quart-Benager i també se li aporten cabals de forma aleatòria d'esta planta al seu pas per ella. En els nostres dies, despuix de l'ampliació de la EDAR de Pinedo i implantar el tractament terciario, l'ampliació de la Séquia de l'Or i la nova conexió en la depuradora, junt a la renovada i adequada concessió d'aigües concedida en l'any 2012, esta Comunitat de Regantes ha passat a tindre fins a 3.2 metros cúbics per segon de cabal màxim, procedents preferentment de la EDAR de Pinedo i en cas de fallo en el suministrament o falta de calitat de les aigües es prengueren del riu Turia a través del Azud del Repartiment a on conserva el seu pren de la mateixa manera que el restant de les séquies (lo del distint nivell ya pas a l'història com contáis en la vostra descripció). A dia d'hui, l'última (per situació i formació) de les séquies de la Vega de Valéncia, ha segut la primera en regar tota la seua extensió únicament en aigües regenerades, havent aplegat a aforrar durant tots estos anys més de 80 hectómetros cúbics que han servit per a ser utilisats per atres usuaris o mantindre els pantans, i com les seues aigües despuix de regar els arrossars són bombejades al llac de L’ Albufera s'ha convertit en el seu principal aporte”. Sobre la situació, és geogràficament l'última comunitat en la marge dreta del riu Turia, regant una extensió de 1200 Ha pertanyents als municipis de Valéncia, Sedavi i Alfafar totes elles enclavades en el parc natural de L’ Albufera, i dedicades casi de forma exclusiva al cultiu de l'arròs, lo que nos convertix en la més gran de les séquies de la Vega solament superats per la Real Séquia de Moncada.