Ruleta


La ruleta[1] és un joc d'encert típic dels cassinos, el nom dels quals ve del terme francés roulette, que significa "ruedita" o "roda menuda". El seu us com a element de joc d'encert, encara en configuracions distintes de l'actual, no està documentat fins a ben entrada l'Edat Mija. És de supondre que la seua referència més antiga és la cridada Roda de la Fortuna, de la que hi ha notícies a lo llarc de tota l'història, pràcticament en tots els camps del saber humà.
Les rodes, i per extensió les ruletes, sempre han tingut conexió en el món màgic i esotèric. Aixina, una d'elles forma part del tarot, més precisament dels que es coneixen com arcanos majors.
Segons els indicis, la creació d'una ruleta i les seues normes de joc, molt similars a les que coneixem hui en dia, es deu a Blaise Pascal, matemàtic francés, qui va idear una ruleta en trentassís números (sense el zero), en la que es troba un extremat equilibri en la posició en que està colocat cada número. L'elecció de 36 números dona un alcanç encara més vinculat a la màgia (la suma dels primers 36 números dona l'número mágico per excelència: siscents sesenta y seis).
Esta ruleta podia usar-se com a entreteniment en círculs d'amistats. No obstant, a nivell d'empresa que posa els mijos i el personal per a l'entreteniment dels seus clients, no era rendable, ya que estadísticament tot lo que s'apostava es repartia en premis (probabilitat d'1/36 d'encertar el número i guanyar 36 voltes lo apostat). La ronda de ruleta, image del club actual, va ser una creació francesa del XVII, de fet pel conegut matemàtic i físic francés Blas Pascal. En estàndarts de joc bàsicament iguals als que coneixem hui, Pascal va inventar en 1645 una roda de ruleta en 36 números (sense el zero), en la que s'establix un equilibri escandalós numèricament en la situació en la que es coloca cada número. Pascal va elegir organisar els números per a que tingueren resultats potencials similars ...[2][3]
En 1842, els germans Blanc varen modificar la ruleta afegint-li un nou número, el 0, i la varen introduir inicialment en el Cassino de Montecarlo. Esta és la ruleta que es coneix hui en dia, en una probabilitat d'encertar d'1/37 i guanyar 36 voltes lo apostat, conseguint un marge per a la casa del 2,7% (1/37).
Més avant, en algunes ruletes (sobretot les que s'usen en països anglosaxons) es va afegir un nou número, el 00, en la qual cosa el benefici per al cassino va resultar ser doble (2/38 o 5,26%).
Història
La primera forma de ruleta es va idear en la França del XVIII. Molts historiadors creuen que Blaise Pascal va introduir una forma primitiva de ruleta en el XVII en la seua busca d'una màquina de moviment perpetu.[4] El mecanisme de la ruleta és un híbrit d'una roda de joc inventada en 1720 i el joc italià Biribi.[5]
El joc s'ha jugat en la seua forma actual des d'una data tan primerenca com 1796 en París. Una descripció primerenca del joc de la ruleta en la seua forma actual es troba en una novela francesa La Roulette, ou li Jour de Jaques Lablee, que descriu una ruleta en el Palais Royal de París en 1796. La descripció inclou les bojaques de la casa: "Hi ha exactament dos recalats reservats a la banca, d'a on deriva la seua única ventaja matemàtica". A continuació, descriu la disposició en, "...dos espais d'apostes que contenen els dos números de la banca, el zero i el doble zero". El llibre es va publicar en 1801. Una referència encara més primerenca a un joc d'este nom va ser publicada en les regulacions per a Nova França (Quebec) en 1758, que va prohibir els jocs de "daus, hoca, far, i ruleta".[6]
Les ruletes utilisades en els cassinos de París a finals de la década de 1790 tenien el color roig per al zero simple i el negre per al doble zero. Per a evitar confusions, a partir de 1800 es va elegir el color vert per als zeros de les ruletes.
En 1843, en la ciutat balneari alemana de Bad Homburg, els francesos François i Louis Blanc varen introduir la ruleta d'un sol 0 per a competir en atres cassinos que oferien la ruleta tradicional en zeros simples i dobles.[7]
En algunes formes de les primeres ruletes americanes, hi havia números de l'1 al 28, ademés d'un zero simple, un zero doble i un Àguila Americana. L'Àguila, que era un símbol de la llibertat americana, era un recalat de la casa que aportava al cassino una ventaja extra. Pronte, la tradició va desaparéixer i des de llavors la roda només presenta recalats numerats. Segons Hoyle, "el 0 simple, el 0 doble i l'àguila mai són barres; pero quan la bola cau en qualsevol d'elles, el banquer agrana tot lo que hi ha sobre la taula, llevat lo que s'haja apostat en qualsevol d'elles, quan paga vintisset per una, que és la cantitat que es paga per totes les sumes apostades en una sola sifra".[8]

En el XIX, la ruleta es va estendre per tota Europa i Estats Units, convertint-se en un dels jocs de cassino més famosos i populars. Quan el govern alemà va abolir el joc en la década de 1860, la família Blanc es va traslladar a l'últim cassino llegal que quedava en Europa, en Montecarlo, a on varen establir una meca del joc per a l'èlit europea. Va ser ací a on la ruleta d'un sol zero es va convertir en el joc per excelència, i en el pas dels anys es va exportar a tot lo món, llevat a Estats Units, a on la ruleta de dos zeros seguia sent la dominant.
En Estats Units, la roda francesa del doble zero es va obrir camí pel Mississipi des de Nova Orleans, i despuix cap a l'oest. Va ser ací, per les trampes desenfrenades tant dels operadors com dels jugadors, a on la roda es va colocar finalment en la part superior de la taula per a evitar que s'amagaren dispositius en la taula o en la roda, i es va simplificar la disposició de les apostes. Aixina es va crear la ruleta americana. El joc americà es va desenrollar en els garitos de joc dels nous territoris, a on s'havien instalat jocs improvisats, mentres que el joc francés va evolucionar en estil i oci en Montecarlo.
Durant la primera part del XX, les úniques ciutats en cassinos importants eren Montecarlo, en la tradicional ruleta francesa d'un sol zero, i Las Vegas, en la ruleta americana de dos zeros. En la década de 1970, els cassinos varen escomençar a florir en tot lo món. En 1996, el primer cassino en llínea, generalment considerat InterCasino, va fer possible jugar a la ruleta en llínea.[9] En 2008, hi havia varis centenars de cassinos en tot lo món que oferien jocs de ruleta. La roda de doble zero es troba en Estats Units, Canadà, Sudamèrica i el Carib, mentres que la roda d'un sol zero predomina en el restant del món.
La suma de tots els números de la ruleta (del 0 al 36) és 666', que és el "Número de la Béstia".[10] Este número, associat tradicionalment en la mala sort i lo amagat, ha segut motiu de fascinació i temor entre jugadors i supersticiosos. Encara que la ruleta va ser creada en fins d'entreteniment i encert, esta coincidència numèrica ha contribuït al seu oreig místic i al folclore que rodeja al joc en diferents cultures.[11]
Elements de la ruleta
Els útils imprescindibles per al joc de la ruleta són:
Ruleta o cilindre
El disseny que actualment s'utilisa en les ruletes dels cassinos es deu al filòsof i matemàtic francés Blaise Pascal, qui buscava un joc en a on l'encert anara lo més equitatiu possible.
En eixe disseny, l'orde es basa en les següents normes:
- A cada costat d'un número menor o igual a 18 hi ha un número major que 18 i viceversa, en dos excepcions: a) el zero, b) just enfront d'ell en el 5 i el 10 junts.
- Els números negres són aquells en els que la reducció de la suma dels seus dígits és parell. Aixina, per eixemple, el 29 és negre (2 + 9 = 11, 1 + 1 = 2). Les excepcions són el 10 i el 28 (abdós negres).
- Partint el plat per la mitat, en una llínea imaginària entre el 0 i el 5, en cada una de les mitats deu haver la mateixa cantitat de números que pertanyguen a cada una de les 3 dotzenes (6 números de cada dotzena) i la mateixa cantitat de números que pertanyguen a cada una de les 3 columnes (6 números de cada columna).
- Els números rojos i negres deuen estar alternats.
- Els número par i impar deuen estar distribuïts de forma regular, de manera que no hi haja més de dos número par o impar adjacents.
Estes normes es complixen en la ruleta europea (en un zero), pero no en l'americana (en doble zero), a on la distribució és més irregular.
En el pas del temps, la ruleta es va ser modernisant, i hui en dia existixen les electròniques o electromecàniques, compostes per sensors que detecten la posició exacta de la bola, sensors que detecten el correcte sentit de gir del plat, sensors que detecten la posició o referència 0 (zero), i, ademés d'açò, posseïxen un disparador electrònic en un sensor més. Els mètotos programables en estes ruletes són: velocitat de llançament de la bola, velocitat de gir del plat, configuracions de sò, configuracions de vídeo, configuracions d'apostes màximes i premis màxims, i alguns models posseïxen un test aparte, per a provar el sistema de plat (dispara, sensa i llig la bola). Bàsicament, tot el sistema de ruleta electrònica és una computadora. Una CPU central controla tot el sistema del plat, i controla a la seua volta cada una de les CPU satelitales.
Pany o tapet


En este joc la ruleta està situada en l'extrem d'una taula, recoberta esta per un tapet, originalment de color vert obscur, encara que se sol utilisar tota una gama de colors (vert, burdeos, blau marí). Dit tapet té una série de requadros per a efectuar les apostes. Estes es fan normalment en forma de fiches, canviables per diners.
Els tapets i ruletes són distints, depenent de si són d'un sol zero o de dos zeros. Les ruletes en doble zero són cridades ruletes americanes, en les que juga un màxim de 8 persones, cada una en fiches d'un color, i elles mateixes posen les seues fiches, que al final de la jugada són retirades per el croupier en la mà. La ruleta francesa o europea és la que posseïx un sol zero, i es coloquen fiches de “valor” del cassino. Normalment li les coloquen els croupiers als clients i les retiren en una despalladora.
Bola
És una esfera de color blanc o marfilado, d'aproximadament dos centímetros de diàmetro. Antigament, s'usaven d'ivori, pero en l'actualitat són de politetrafluoroetileno (teflón).
El modo d'interactuar de la bola en la ruleta és el següent: el crupier llança la bola per un resalte interior del plat, de tal forma que la bola gira pel resalte de fusta, mentres espenta el rotor interior en la direcció contrària a la que gira la bola. En perdre velocitat, el crupier li avisa als jugadors el clàssic "No va més" i esperen a que la bola caiga i entre en una de les caselles corresponents a un número al com designa com el guanyador de la partida.
Referències
- ↑
- ↑ europapress (Febrer 29, 2016). «[https://www.europapress.es /ciència/laboratori/notícia-ruleta-té-36-numeros-estan-colocats-forma-20160229130911.html ¿Per qué la ruleta té 36 números i estan colocats d'eixa forma?]». europapress.
- ↑ «Ruleta». [Ruleta Online Reseña] (Octubre 04, 2014).
- ↑ «Blaise Pascal». Lemelson-MIT. Instituto Tecnológico de Massachusetts. Consultat el 20 de octubre de 2017.
- ↑ Epstein, Richard A. (2009). La teoría del juego y la lógica estadística, 2nd edició, London: Academic. ISBN 978-0-12-374940-6.
- ↑ Estudio de la Rueda de Ruleta, Ron Shelley, (1988)
- ↑ «Historia de la ruleta - Orígenes y evolución». www.roulettesites.org. Consultat el 2021-08-22.
- ↑ Trumps. The Modern Pocket Hoyle: Containing Al The Games Of Skill And Chance As Played In This Country At The Present Time (1868), pp. 220. ISBN 978-1167231667.
- ↑ Doak, Melissa J. (2011). Los juegos de azar : ¿qué está en juego?, 2011 edició, Detroit, Mich.: Gale, pp. 114. ISBN 978-1414448619.
- ↑ El último término de una secuencia de sumas parciales compuesta por cualquiera de las dos secuencias es 666, el "número de la bestia".
- ↑ «666» (Nov 11, 2024).