Anar al contingut

Reconeiximent de la parla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El reconeiximent automàtic del parla (RAH) o reconeiximent automàtic de veu és una disciplina de l'inteligència artificial que té com a objectiu permetre la comunicació parlada entre sers humans i computadores. El problema que es planteja en un sistema d'este tipo és el de fer cooperar un conjunt d'informacions que provenen de diverses fonts de coneiximent (acústica, fonètica, fonològica, lèxica, sintàctica, semàntica i pragmàtica), en presència d'ambigüitats, incertituts i errors inevitables per a aplegar a obtindre una interpretació acceptable del mensage acústic rebut.

Un sistema de reconeiximent de veu és una ferramenta computacional capaç de processar la senyal de veu emesa pel ser humà i reconéixer l'informació continguda en esta, convertint-la en text o emetent órdens que actuen sobre un procés. En el seu desenroll intervenen diverses disciplines, tals com: la fisiologia, l'acústica, la llingüística, el processament de senyals, l'inteligència artificial i la ciència de la computació.

Disseny d'un sistema de RAH

Aprenentage

Un aspecte crucial en el disseny d'un sistema de RAH és l'elecció del tipo d'aprenentage que s'utilise per a construir les diverses fonts de coneiximent. Bàsicament, existixen dos tipos:

En la pràctica, no existixen metodologia que estiguen basades únicament en l'aprenentage inductivo o deductivo. De fet, s'assumix un compromís deductivo-inductivo en el que els aspectes generals se suministren deductivamente i la caracterisació de la variabilitat es realisa inductivamente.

Decodificador acústic-fonètic

Les fonts d'informació acústica, fonètica, fonològica i possiblement lèxica, en els corresponents procediments interpretatius, donen lloc a un mòdul conegut com decodificador acústic-fonètic (o en ocasions a un decodificador lèxic). L'entrada al decodificador acústic-fonètic és la senyal vocal convenientment representada; per a això, és necessari que esta sofrixca un preproceso de parametrisació. En esta etapa prèvia és necessari assumir algun model físic, contant-se en models auditius i models articulatoris.

Model del llenguage

Les fonts de coneiximent sintàctic, semàntic i pragmàtic donen lloc al model del llenguage del sistema. Quan la representació de la Sintaxis i de la Semàntica tendix a integrar-se, es desenrollen sistemes de RAH de gramàtica restringida per a tasques concretes.

Reconeiximent d'una gramàtica restringida
El reconeiximent de la gramàtica restringida treballa reduint les típiques frases reconegudes a un tamany més chicotet que la gramàtica formal. Este tipo de reconeiximent treballa millor quan el parlant proporciona respostes breus a qüestions o preguntes específiques: les preguntes de “sí” o “no”, en elegir una opció del menú, un artícul d'una llista determinada, etc. La gramàtica específica les paraules i frases més típiques que una persona diria com a resposta ràpida i despuix associa eixes paraules o frases a un concepte semàntic. Per eixemple, un “sí” pot entendre's quan se sent un “sip”, “val”, “yes” o “okey”, i un “no” en un “nop”, “res” o “en absolut”.


Si el parlant diu alguna cosa que gramaticalmente no té sentit, el reconeiximent fallarà. Normalment, si el reconeiximent falla, l'aplicació incitarà a l'usuari a repetir lo que ha dit i el reconeiximent s'intentarà de nou. Si el sistema està correctament dissenyat i és repetidament incapaç d'entendre a l'usuari (degut a que no s'ha entés be la pregunta, un accent tancat, interferències o massa soroll entorn), es retirarà i desviarà la cridada a un atre operador. L'investigació mostra que les cridades a les que li les demana replantejar la pregunta o qüestió una i una atra volta, en poc temps es frustren i s'agiten.

Els models del llenguage més complexos necessiten per al seu correcte funcionament grans corpora de veu i de text escrit per a l'aprenentage i l'evaluació dels corresponents sistemes. Gràcies a ells, es poden abordar gramàtiques més complexes i acostar-se al Processament de llenguages naturals.

Característiques dels sistemes existents

Els sistemes comercials han estat disponibles des de 1990. A pesar de l'aparent èxit d'estes tecnologies, molt poques persones utilisen el sistema del reconeiximent del parla en les seues computadores. Sembla ser que molts dels usuaris utilisen la rata i el teclat per a guardar o redactar documents, perque els resulta més cómodo i ràpit a pesar del fet de que tots podem parlar a més velocitat de la que teclegem. No obstant, en l'ús del teclat i del reconeiximent del parla, el treball pot ser molt més efectiu. Per eixemple, els creadors del sistema comercial per a juristes DigaLaw X estimen que dictar en el mateix és de 3 a 4 voltes més ràpit que mecanografiar, en similar precisió. cita requerida

Este sistema s'està utilisant sobretot en aplicacions telefòniques: agències de viages, atenció al client, informació, etcétera. La millora d'estos sistemes de reconeiximent del parla ha anat aumentant, i la seua eficàcia cada volta és major.cita requerida

Vore també

Referències