Anar al contingut

Parc nacional natural de Shatsk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc nacional natural de Shatsk

El Parc nacional natural de Shatsk () està ubicat en el raión de Shatsk en la partix noroest del óblast de Volinia, en Ucrània. Es va crear en 1983, en una superfície de 490 km², dels que 188 km² estan lliberats per al seu us permanent. l'Universitat nacional de Volinia Lesya Ukrainka és la responsable científica del parc. Té dos senderes ecològiques, Svitiazianka i Lisova Pisnia. També és lloc Ramsar conegut com els llac de Shatsk[1] i Reserva de la biosfera de l'Unesco.[2]

General

El grup de llac Shatski és un dels més grans d'Europa. Hi ha més de trenta llac de mides variables. La seua àrea total és de casi 70 km². Entre ells es troba el llac Svitiaz, el més profunt en Ucrània, en una àrea de 28 km² i una profunditat de 58 m. El volum d'aigua de tots els llac és de 310 millons de m³, dels que 180,8 millons de m³ pertanyen al de Svitiaz.

Logotip de parc

La majoria dels llac estan units entre sí per canals de recuperació de sols d'époques soviètiques o anteriors, o canals naturals.

La conca hidrogràfica del raión de Shatsk alimenta les conques dels mars Bàltic i Negre a través dels rius Bug i Vístula, Prípiat i Dniéper.

Els boscs ocupen el 52,5% de l'àrea general del parc, els pasturages el 7,3%, els pantans el 2,8% i els embassaments el 14,2%. El restant de l'àrea està ocupat per granges i camins.

D'acort en la Convenció Ramsar, la zona dels llac de Shatstk que es troba entre el riu Prípiat i el Bug Occidental es considera una de les àrees més importants d'Ucrània per a les aus. En este territori, les aus migratòries poden trobar llocs per a la seua reproducció aixina com aliment i descans en el seu camí des del nort cap a països més càlits.

El SNNP, junt en l'administració local, gestiona les principals tasques de protecció de la naturalea. Per estos guanys, el parc va ser inclós en la Ret Mundial de Reserves de Biosfera (com Reserva transfronterer de la biosfera de Polesia Occidental) en el marc del Programa sobre el Home i la Biosfera de l'UNESCO el 30 d'abril de 2002. Per este acte, els llac Shatsk varen ser considerats com alguns dels complexos més preciosos de la Terra. En Ucrània, el llac Svitiaz es considera una de les Sèt maravelles naturals d'Ucrània.

Lagos

N.º Nom Superfície en hectàrees Llongitut, m Esgambi, m Màxima profunditat, m Profunditat mija, m Volum, en millons de m³ Altitut, m
1 Svitiaz 2750 9225 4000 58.4 6.9 180.8 163.2
2 Pulemetske 1569 6125 3375 19.2 4.1 64.3 162.7
3 Luky 673 5950 1400 3.2 2.1 14.1 161.8
4 Peremut 146 1800 1300 6.7 2.2 3.2 161.8
5 Ostriv'yanske 257 2500 1450 3.8 2.3 5.9 162.6
6 Pisochne 189 1750 1450 16.2 6.9 13 162.2
7 Chorne Male 36 875 575 2.5 1.2 0.4 162.3
8 Somynets 43 1175 525 2.8 1.7 0.7 163.4
9 Moshno 36 800 600 3 2 0.7 160.7
10 Klymivske 29 850 450 3 1.5 0.4 162.4
11 Lynovets 9.5 450 325 3.7 1.6 0.2 163.3
12 Zvedenka 4 225 225 3.7 1.6 0.2 163.1
13 Rytets 4.4 250 200 3.7 1.6 0.2 163.1
14 Liutsymer 443 3075 1875 11 4.4 19.5 164.7
15 Krymno 145 2175 925 5.5 2.9 4.2 161.7
16 Chorne Velyke 82 1375 750 6 3 2.5 164.7
17 Ozertse 13.4 600 375 3 1.6 0.2 163.1
18 Krasynets 13.9 550 375 1.8 1.1 0.2 163.2
19 Dovge 12 550 300 3 1.4 0.2 164.1
20 Plotychchya 11 475 325 2 0.5 0.1 163
21 Krugle 8.6 400 300 2 1 0.1 164.4
22 Navrattya 2 175 150 2 1 0.1 163.3
23 P'yavochne 1 120 80 2 1 0.1 163.3
24 Oleshno 5.8 350 300 2 1 0.2 162.5
Total – 6354.6 – – – – 311.5

Llac Svitiaz

Llac Svityaz
Monasteri de Pedro i Pablo, junt al llac Svitiaz

El llac Svitiaz és d'orige càrstic; es va formar per la progradaació de roques calcáreas i els subsegüents cenotes. Hui en dia la llongitut del llac és de 9,3 km, el seu ample és de 4.8 km, i la seua superfície és de més de 27 km². El llac és alimentat per manantiales artesianos o precipitació.[3]

L'aigua en Svitiaz és extremadament transparent (en dia solejat, un círcul blanc sumergit és visible a una profunditat de 8 m), neta i suau. Es considera que és rica en ions d'argent i glicerol.

A lo llarc de la vora del llac, especialment en la zona de "Hriada" i front a l'hotel "Shatski Lakes", Svitiaz és en la seua majoria poc profunt i en els dies solejats es calfa ràpidament. Sobre un fondo d'arena neta es pot caminar uns doscents metros fins que l'aigua aplega al pit d'un home adult. La màxima profunditat del llac és de 58,4 m i la mija de 7 m.

En general, Svitiaz és un llac profunt, ya que té més de 10 km² per baix dels dèu metros. També hi ha pous submarins, entre ells, Vovcha, de 20 metros, Ohriadna, de 15 m, Kamin, de 14 m i Verteneva, de 17 m.

Hi ha una illa prop del lloc més profunt de Svitiaz, que és la cavitat Holodnetska (58,4 m). Una de les llegendes conta que tota la Polesia solia ser una mar en ballenes. Quan la mar es va secar i solament varen quedar els llocs més profunts, es va convertir en Svitiaz i la seua ballena es va convertir en una illa.

A principis de 1970, es varen dur a l'illa varis conills europeus per a un experiment. En poc temps, es varen multiplicar ràpidament i varen destruir bona part de la vegetació. Encara que no representaven una amenaça per als arbres més alts de l'illa, els àlbers, que tenien una corfa molt asprosa, els guardabosques varen tindre que eliminar-los.

L'illa és un dels pocs llocs en Ucrània a on viuen els sapos Bufo calamita. També anidan de forma massiva numeroses aus, moltes de les quals són rares. Durant l'anidación està prohibit visitar l'illa.

En Svitiaz i atres llac del parc està prohibit l'us d'embarcacions a motor que puguen contaminar l'aigua en combustible o olis.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Shatsk Lakes» (en anglés). Ramsar. Consultat el 26 de març de 2022.
  2. ↑ «Biosphere Reserve Shatskyi» (en anglés). Unesco. Consultat el 26 de març de 2022.
  3. ↑ «El nom del llac més gran de Shatsky. Lagos Shatsky: característiques del descans». Hotel-all. Consultat el 26 de març de 2022.


Referències