Anar al contingut

Palau Imperial de Goslar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frontera principal de la Kaiserhaus.
Estàtues eqüestres.
Una de les pintures de l'interior: El despertar de Barbarroja, d'Hermann Wislicenus (1880).
Tomba d'Enrique III en la Capella de Sant Ulrico.

El Palau Imperial de Goslar (en alemà Kaiserpfalz Goslar) és un palau històric de la ciutat alemana de Goslar (Baja Sajonia), erigit per desig de l'emperador Enrique II el Sant[1][2] entre els anys 1005 i 1056.[2] Va ser ampliat entre 1039 i 1056 pels emperadors Conrado II el Sálico i Enrique III el Negre.[2] Durant doscents anys, entre 1050 i 1253, va ser la cort regio dels emperadors germànics.[1] En ell es varen celebrar 23 reunions de la dieta imperial.[1][2] Abandonat pels emperadors, l'edifici va decaure fins a quedar en ruïnes.[2] L'edifici principal, ‘‘Kaiserhaus’‘ (el major edifici secular de l'arquitectura romànica, de 54 x 18 metros) va ser reestructurat casi completament en els anys setanta de el XIX,[1][2][3] puix a partir de 1871 va ser utilisat pel emperador Guillermo I.[2]

Junt en el restant del centre històric de la ciutat de Goslar, està inclós en la llista del Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.[1]

El Kaiserpfalz es troba en un tossal de la part meridional del centre històric, a l'oest de el ‘‘Zwinger’‘[4] i al suroest de la ‘‘Siemenshaus’‘.[1][5]

Davant la frontera principal hi ha dos estàtues eqüestres en bronze, que representen a Federico Barbarroja i a Guillermo "el Gran",[1] i dos rèpliques de el ‘‘León de Brunswick’‘ (Braunschweiger Löwe).[6]

En l'interior es troba la Kaisersaal (Sala Imperial),[7] decorada en fresca de el XIX que narren el història de Goslar,[1] i la Capella de Sant Ulrico, de el XII.[1][2]

Es conserven alguns restants de l'iglésia palatina, en la categoria de colegiata, consagrada en 1051 pel bisbe Germán II de Colónia,[8] i que la seua advocaació era dels sants Simón Zelote i Judas Apòstol (impròpiament li la coneix com "catedral de Goslar").[9] En ella va tindre lloc la ‘‘Goslarer Rangstreit’‘ ("disputa sobre la precedència de Goslar") que va causar varis morts durant la festivitat de Pentecostés de 1063.[10]

Atres edificis del complex palatino de Goslar eren l'Aula regio (Kaiserhaus), una iglésia en l'advocaació de Santa María (Liebfrauenkirche, demolida), la citada capella de Sant Ulrico i els edificis de la cúria. Immediatament adjacents a la colegiata es disponien un claustre i un refectorio, el capítul colegial i un graner (granarium).

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 A.A.V.V., Germania Nord, Touring Club Italià, Milano, 2003
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Harzlife: Die Kaiserpfalz in Goslar
  3. ↑ Ivory, Michael, Li Guide Traveler vaig donar National Geographic - Germania, National Geographic Society, New York, 2004 - White Star, Vercelli, 2005, p. 133
  4. ↑ Web oficial, font citada en Zwinger (Goslar)
  5. ↑ Web oficial, font citada en de:Siemenshaus
  6. ↑ Bein, font citada en en:Brunswick Lion
  7. ↑ Wüst, font citada en de:Kaisersaal
  8. ↑ Lewald, font citada en Herman II (archbishop of Cologne)
  9. ↑ Griep, font citada en en:Goslar Cathedral
  10. ↑ Hersfeld, font citada en en:Goslar Precedence Dispute

Vore també


Referències