Neurorradiología
La neurorradiología és la radiologia especialisada en el sistema nerviós. S'enfoca en el diagnòstic i caracterisació d'anormalitats del sistema nerviós central i perifèric, mèdula espinal, cap i coll. S'usen imàgens obtingudes per mig de tomografía axial computarizada (TAC), resonància magnètica nuclear (RMN), radiografia i ecografia, les dos últimes són més usades en la població en pediatria. l'angiografía s'usa per al diagnòstic d'anormalitats vasculars del sistema nerviós.
Història
L'història de la neurorradiología s'inicia a finals de el XIX i començos de el XX, en acabant de que Röntgen inventara l'us dels rajos X. Al començament de 1900, el mege especialisat en neuro-siquiatria, Arthur Schüller va donar les seues primers aportacions a la neurorradiología descrivint les lesions calcificadas de la glàndula pineal i associant-les en les seues malalties respectives.[1]
Neurorradiología diagnòstica
És la part de la neurorradiología que s'ocupa del diagnòstic i pronòstic de les malalties del sistema nerviós, la majoria del sistema nerviós central.
Algunes malalties del sistema nerviós diagnosticades són:
- Tumors intracraneales
- Lesions vasculars intracerebrales
- Demència vasculars
- Síndromes neurològics
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neurorradiología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.