Neumaticidad
Es denomina neumaticidad a la presència de cavitats d'aire dins d'ossos, les que es produïxen durant desenroll de l'os, en un procés conegut com neumatisació, com per eixemple els sens paranasales. La neumatisació és altament variable entre els individus i els ossos que no es neumatizan normalment poden devindre en un desenroll patològic.
Neumatisació craneal
La neumatisació ocorre en els cràneus de mamífers, reptils del orde crocodilia i aus. No obstant, ha segut documentada en arcosaurios incloent dinosauris i pterosaurios. En els sers humans, els espais neumàtics del cràneu inclouen els sens paranasales i algunes celes mastoideas.
Neumaticidad extracraneal
Certs grups d'arcosaurios, és dir, en dinosauris, pterosaurios i aus presenten neumaticidad extracraneal (i. i. fòra del cràneu). La neumatisació vertebral es troba molt estesa entre dinosauris de l'orde saurischia, especialment entre alguns terópodos — Aerosteon riocoloradensis presenta ilium, fúrcula i gastralia neumatizados. Moltes aus modernes també la presenten, en el cas de les quals les cavitats es troben conectades als sacs aéreus. No obstant, el grau de neumatisació depén fortament de l'espècie: és escassa en aus buceadoras. La gavia, per eixemple, carix totalment d'ossos neumàtics. Ademés, és rara fora dels arcosaurios. Els eixemples inclouen l'hioides en mones aulladores, i les vèrtebres toràciques en osteoglossiformes com el Pantodon.[1] Una neumatisació lleu de les peces vertebrals de les tortugues també s'han documentats,[1] aixina com casos de neumatisació patològica en atles humà.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neumaticidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.