Necròpolis de la Banditaccia

Erro al crear miniatura:

Necròpolis de la Banditaccia

La necròpolis etrusca de la Banditaccia (en italià, Necropoli della Banditaccia) es troba sobre una altura de toba volcànica al noroest de Cerveteri (ciutat metropolitana de Roma Capital), i en les seues prop de 400 hectàrees d'extensió es troben mils de sepultures (la part del recint que pot visitar-se representa només dèu hectàrees d'extensió i conta en prop de quatrecents túmulos), de les més antigues del periodo vilanoviano (IX) a les més «recents» del periodo etrusc (III). La necròpolis etrusca de Banditaccia, en Cerveteri, forma part del Patrimoni de l'Humanitat en número d'identificació 1158-001.

Història

El seu orige es troba en un núcleu de tombes vilanovianas en la localitat de Cava della Pozzolana, i el nom de «Banditaccia» deriva del fet que des de fins de el XIX la zona va ser bandita, açò és, arrendada pels propietaris terratinents de Cerveteri a favor de la població local. Vista la seua imponencia, la necròpolis de la Banditaccia és la necròpolis antiga més extensa de tota la regió mediterrànea.

Les sepultures més antigues que hi ha són les vilanovianas (de el IX al VIII, i es caracterisen per la seua forma de pocito, a on es custodiaven les cendres del difunt, o per les fosses per a l'inhumaació.

De el VII, periodo etrusc, hi ha dos tipos de sepultures, les de túmulo i les de «dau». Estes últimes consistien en un llarc renc de tombes alineades regularment a lo llarc dels carrers sepulcrales. En la part que es pot visitar de la necròpolis de la Banditaccia hi ha dos d'este tipo de carrers, la via dei Monti Ceriti i la via dei Monti della Tolfa, que daten de el VI

Interior de la «Tomba dei Capitelli».

Les sepultures en forma de túmulo es caracterisen per una estructura de toba de planta circular que reproduïx en l'interior una representació de la casa del difunt, en corredors (dromos) per a accedir a les diverses estàncies. L'abundància de detalls de l'interior d'estes sepultures ha permés als arqueòlecs conéixer els usos quotidians dels etruscs.

Interior de la «Tomba dei Rilievi».

A este respecto, la millor sepultura resulta ser la Tomba dels Relleus (Tomba dei Rilievi), que data de el IV i que va pertànyer a la família dels Matunas, com es llig en les inscripcions: l'interior de la tomba s'ha mantingut en condicions particularment bones, permetent observar inclús les fresca en les parets i sobre les columnes (per açò, de fet, esta tomba és l'única de la Banditaccia que no es pot visitar -pero l'interior es veu a través d'un cristal-, a causa de la particular delicadea de les fresca).

Les sepultures més recents són les de el III Algunes d'elles es caracterisen per la presència de cippiera, un contenidor per a cipos provablement usat per a indicar el sexe dels difunts en el seu interior.

Gran part dels aixovar que es varen trobar en esta necròpolis es troben en el Museu Nacional Etrusc en Vila Giulia de Roma i en molts atres museus dispersos per tot lo món, mentres que només una part insignificant dels corredors fúnebres queden en el lloc i es conserven en el Museu Nacional Arqueològic de Cerveteri.

Des de juliol de 2004 la necròpolis de la Banditaccia, junt en la dels Monterozzi de Tarquinia, va entrar a formar part dels llocs patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.

Tombes que es poden visitar

(seguint l'itinerari turístic)

• Tomba dei capitelli (VI)
• Tomba della capanna (VII)
• Tomba dei dolii i degli alari (VII)
• Tomba dei vasi greci (VI)
• Tomba dei Rilievi (sigles IV-III a. C.)
• Tomba della cornice (VI)
• Tomba della casetta (VI)
• Tumulo Maroi (VII)

• Tumulo policromo (VI)
• Tumulo Mengarelli (VII)

Bibliografia

• Cerveteri: una visita guidata allà necropoli della Banditaccia (2004), Dario Rossi, Nuova Immagine (ISBN 88-7145-203-8)

Vore també

• Civilisació etrusca
• Cultura de Villanova