Muralles d'Oriola

Muralles d'Oriola

Les muralles de la ciutat d'Oriola constituïen una construcció defensiva d'orige greco-cartaginesa, que es va construir aprofitant les defenses naturals en les que contava la ciutat (el riu i el mont atrasser denominat de Sant Miguel). Les muralles circundaban la ciutat i en el seu interior posseïa una muralla interna que circundaba i protegia el castell. Dita construcció es trobava al voltant del castell disseminada pel mont de Sant Miguel formano un anell defensiu intern.

Història

Les muralles de la ciutat varen ser durant sigles una de les defenses de la mateixa, ademés dels elements geogràfics com el riu o els monts atrassers.

La ciutat pese a ser fundada pels grecs, no va ser plaça defensiva fins que Amílcar Barca va passar per allí i va establir en ella un fort de defensa de retaguàrdia i aprofitant l'altitut del mont de sant Miguel que otorgaven una visió casi completa del Valle de riu Segura.

Les actuals muralles varen ser construïdes en época visigoda, reconstruïdes en época almohade. Varen ser reformades vàries zones en el XIV, despuix de la Guerra en Castella, en haver segut donades pel sege que el rei de Castella va mantindre a la ciutat durant 12 anys. El rei Pedro IV el Ceremonioso va ordenar que es reconstruïren les parts danyades i que s'elevara l'altura de les mateixes.

Ya en el XVI el rei Felipe II va manar als seus arquitectes per a arreglar i reformar les mateixes, en la finalitat d'otorgar una major eficàcia defensiva a les muralles de la primera ciutat de la Governació.

Les muralles posseïen dos cinturons un d'extern que protegia a la ciutat i un atre intern que protegia al Castell i al Alcazaba d'Oriola, cridada esta última muralla del Castell. En el XVIII el rei Felipe V de la mà del Moradura Belluga, va manar destruir les muralles de la ciutat en la finalitat de deixar-la en la indenfensión, com a castic a no haver recolzat la seua causa en favor l'Archiduc Carlos d'Àustria (futur Emperador Carlos VI d'Àustria).

En l'actualitat queden varis llenços complets i diverses torres, aixina com una porta d'accés a la ciutat, de les cinc que hi havia.

Alguns dels elements que permaneixen són:

Portes d'accés

Porta de la Olma, l'única en peu en l'actualitat.

Detalle.

La ciutat posseïa dèu portes d'entrada a la mateixa, de les que es té documentació de la seua existència. No obstant, no hi ha cap prova que de que existira la Porta de la Traïció, per a on, supostament, va entrar la armengola cap al castell. Entre les portes que el viager podia trobar en la ciutat estaven:

• Porta de la Traïció, no existix documentació de l'existència d'esta porta. Solament es parla d'esta porta en la llegenda de la armengola. Supostament, donava accés al castell per la part del rabaloche. D'ahí que es cride de la traïció puix va ser la porta per la que, segons la llegenda, els cristians varen prendre a traïció el castell i la ciutat als musulmans durant la reconquista.

• Porta de Múrcia. Construïda en l'eixida cap a Múrcia, en la zona de l'actual barri del Rabaloche. Molt prop de l'actual iglésia de Monserrate.

• Porta del Pont. Es trobava en el pont de ponent o pont vell, d'ahí el seu nom. Des d'esta porta s'accedia al centre de la ciutat i al camí que donava al Replanell de Sant Miguel (seminari) i al Castell d'Oriola. Possiblement, estaria la porta flanquejada per dos torreones defensius que protegien una de les principals portes de la ciutat. Tant esta porta com la de Múrcia eren d'orige islàmic ya que es trobaven en el recint fortificado originari.

• Porta de Sant Agustín. Donava accés a l'arraval de Sant Agustín, el qual, i per l'expansió de la ciutat, es troba en l'atra vora del riu. Es creu que esta porta es trobava entorn al Colege Jesús i María. La seua construcció és d'orige cantero.

• Porta del bordell o de la Mancebería. Una atra de les tres portes que donaven accés a l'arraval de Sant Agustín. S'ubicava al final del carrer de la mancebería. El seu nom ve a que, possiblement, pegat a esta porta es trobava un dels bordells més populars de la ciutat d'Oriola.

• Porta de Magastre. Des d'ella també es podia accedir a l'arraval de Sant Agustín. Molt pròxima a la zona coneguda com el riacho, entorn a la mitat del carrer Sant Pascual.

• Porta d'Elig. Comunicava el carrer major i el carrer dels hostals, respectivament Ramón i Cajal i Alfonso XIII. Es creu que es trobava en la zona a on s'ubica l'Hotel Palau Tudemir. Molt prop de la torre de la passió i possiblement protegida per més d'una torre ya que no es trobava flanquejada pel riu, el qual, servia com a barrera natural.

• Porta Nova. Una de les portes que es varen construir despuix de l'ampliació de les muralles de la ciutat. Orientada a alce, donava al carrer de la fira.

• Porta de Crevillente. La més propenca a la serra. Des d'esta porta es podia accedir al carrer de dalt o carrer dels oms. Possiblement ubicada entorn als nous jujats d'Oriola.

• Porta de Callosa o de la Olma. És una de les dos portes que formaven la muralla que protegia l'arraval de Sant Joan. Des d'esta porta es podia accedir al Camí Vell de Callosa. Ademés, és l'única porta d'entrada a la ciutat que queda en peu despuix de la solsida de les muralles per órdens de Felipe V despuix de la guerra de successió espanyola. Lo que fa supondre que el Colege de Sant Dumenge influïra en la seua conservació. És d'orige almohade, encara que el rei Felipe II va manar reformar-la en el XVI. En la part alta es troba timbrada per l'escut de la ciutat i sobre ell un alt relleu en l'image de Sant Miguel, protector de la ciutat. Hui dia seguix realisant-se en ella el bell ritual de l'entrada dels prelats d'Oriola a lloms d'una ruca venint des de Castella. Es troba junt al Colege del Patriarca o de Sant Dumenge. Ademés, esta porta conta en una gran cantitat de marques de cantero entre les que es troben lletres, ferramentes dels constructors, números, estreles de cinc puntes, símbols religiosos i atres signes de tipo circular que varen gravar en pedra els mestres constructors. És també un be d'interés cultural.

• Porta d'Almoradí. Es trobava al final del carrer de la corredera o pintor Agrasot, a l'altura de la Porta de Callosa. Va ser derribada i alçada per segona volta en 1602. Des d'esta porta els viagers que partien de la ciutat prenien el camí cap a la veïna població d'Almoradí. Entre esta porta i l'anterior es trobava la torre defensiva del Greco. I en la part més pròxima al riu, és dir, a l'atre costat de la Porta de Callosa, es trobava la Torre Esquinera, la qual, es trobava en el cantó surest de la ciutat, molt prop del riu Segura.

Muralla en l'actualitat

La destrucció que de la muralla es va fer per la moradura Belluga, ordenat aixina pel Rei Felipe V, va donar lloc a que en l'actualitat no existixca una muralla uniforme, només existint torreones i llenços de modo discontinu.

Llenç de muralla de les Salesas

Situada en el sòtol de l'Aulari de l'Universitat Miguel Hernández es troba part de la muralla formada per un llenç en el que s'integren quatre torreones d'orige Almohade, modificades en el XIV, junt a ella es poden visitar, banys àraps, vivendes islàmiques i restants d'edificis gòtics i barrocs, aixina com restants del Palau del Rei Fernando el d'Antequera, i restants arqueològics de l'aixovar de les vivendes almohades que en ell es troben. el Museu de la Muralla, que ho conté va ser declarat be d'interés cultural.

Vore també: Museu de la Muralla (Oriola)

Torres

Torre del passage de la Passió.

• Torres de Monserrate. Restants arqueològics de la muralla de la ciutat. Posseïx dos torreones de la muralla de la ciutat, pròxims a l'antiga porta de Múrcia. Es troba junt al Santuari de Monserrate, en la calle torreta. Està declarada be d'interés cultural.
• Torre passage de la passió. Torre i Restants arqueològics de la muralla de la ciutat situats en el pati de la casa Casinello i en la plaça dels cantores de la passió. És una torre de planta quadrada reformada en el XIV. Està declarada be d'interés cultural.
• Torre d'Embergoñes. Interessant torre de planta hexagonal, obra de tapial de morter de calç i arena que inclou gravas i pedres calcàrees de distint tamany. Apareix citada en les fonts escrites com a Torre del Cantón o de Don Ramón. És de cronologia almohade i servia per a la defensa de la ciutat en la finalitat d'avistar instrusos que pretenien la conquista de la ciutat a través del Riu Segura o la zona central de l'Horta. Està declarada be d'interés cultural.
• Torres del Seminari. Es tracta de dos torres de la muralla interior pertanyent al Castell. Es troben situades en la zona este de l'edifici del Seminari. Està declarada be d'interés cultural.

Vore també

• Castell d'Oriola
• Bens d'interés cultural de la província d'Alacant