Llac Vanda

El llac Vanda és un llac en la vall Wright, en la Terra de Victoria, Dependència Ross, Antàrtida. El llac medix 5 km de llarc i té una profunditat màxima de 75 m.[1] En la seua vora, Nova Zelanda va mantindre l'Estació Vanda des de 1968 a 1995. El llac Vanda és un llac hipersalino en una salinitat més de 10 voltes superior a la de l'aigua de mar,[2] superior a que la salinitat del mar Morta, i potser encara més la salinitat del llac Assal, que és el llac més salino fora d'Antàrtida. El llac Vanda és meromíctico, lo que significa que les aigües profundes del llac no es mesclen en les aigües menys profundes.[3] Hi ha tres capes distintes d'aigua que van des d'una temperatura de +23 °C en la capa inferior, passant per la capa mija que es troba a +7 °C, fins a la capa superior la temperatura de la qual és de +4 a +6 °C.[4] És un dels tants llac salinos en les valls lliures de gèl de les montanyes Transantárticas. El riu més llarc d'Antàrtida, el riu Onyx, fluïx cap a l'oest, terra adins, cap al llac Vanda. Hi ha una estació meteorològica en la desembocadura del riu.
El llac està cobert per una capa de gèl transparent (3,5-4 m de gruixa) durant tot l'any, encara que el derretimiento a finals de decembre forma un fos d'aproximadament 50 m de la vora. La superfície de gèl no està coberta en neu i està "ple de clots en clavills i llínees derretidas." Durant els mesos més frets el fos es congela.
Si be cap espècie de peixos viuen en el llac Vanda o en el riu Onyx, vida microscòpica com a floració d'algues cianobacterias han segut registrades. Per la preocupació per l'impacte al mig ambient que pot ocórrer durant l'investigació, les operacions de buceig científic són llimitades a treballar en la capa superior (per damunt de 30 m) i no es permet l'us d'un vehícul operat a distància.
Estació Vanda

Els visitants a l'Estació del Llac Vanda d'Estats Units podien sumergir-se en les aigües d'alta salinitat quan la vora de la capa de gèl es derretía durant l'estiu i formava un 'fos'.
L'estació Vanda va ser retirada en 1995 ya que el nivell de l'aigua va pujar, i va ser reemplaçada per un centre d'acolliment, cridat Lake Vanda Hut (Coordenades no vàlides</noinclude>), que és periòdicament atés por entre 2 i 8 investigadors.[5]
Referències
- ↑ Mathez, Edmond A.(July-August 2005).«Cold Fire».Natural History.
- ↑ Priscu, J. C., Priscu, L. R., Vincent, Warwick F., and Howard-Williams, Clive(1981).«Photosynthate distribution by microplankton in permanently isse-covered Antarctic desert lakes,».Limnol. Oceanogr..32(1): 260–270.doi:10.4319/lo.1987.32.1.0260.
- ↑ Gibson, John E.(1999).«The meromictic lakes and stratified marine basins of the Vestfold Hills, East Antarctica».Antarctic Science.11(2): 175–192.doi:10.1017/S0954102099000243.
- ↑ Mercer, Steve(2000).«Antarctic lake diving with the semi-closed rebreather.».In: Hallock and French (eds). Diving for Science...2000. Proceedings of the 20th Annual Scientific Diving Symposium.American Academy of Underwater Sciences.Consultat el 6 de giner de 2011.
- ↑ «Stream team field manual.». Archivat des de l'original, el 12 de juny de 2010. Consultat el 6 de giner de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Vanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.