Anar al contingut

Insatisfacció local

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració de preferències que són localment no asseciades pero no molt monòtones.

La propietat de l'insatisfacció local de les preferències del consumidor establix que per a qualsevol paquet de bens sempre hi ha un atre paquet de bens arbitrariamente propenc que es preferix.[1]

Característiques

Formalment, si X és el consume establit, llavors per a qualsevol x∈X i cada ε>0, existix un y∈X tal que ‖y−x‖≤ε i y es preferix a x .

Hi ha varis aspectes a tindre en conte:

  1. L'insatisfacció local està implícita en la monotonicidad de les preferències. No obstant, com lo contrari no és cert, la no sacietat local és una condició més dèbil.
  2. No hi ha cap requisit de que el paquet preferit i continga més de qualsevol ben; per lo tant, alguns bens poden ser "mals" i les preferències poden no ser monòtones.
  3. Descarta el cas extrem en el que tots els bens són " mals ", ya que el punt x = 0 seria llavors un punt de felicitat.
  4. L'insatisfacció local solament pot ocórrer si el conjunt del consum és illimitat o obert (en atres paraules, no és compacte) o si x està en una secció d'un conjunt de consum acotat suficientment alluntat dels extrems. Prop dels extrems d'un conjunt acotat, necessàriament hi hauria un punt de felicitat a on la no sacietat local no se sosté.

Aplicacions de l'insatisfacció local

L'insatisfacció local s'aplica a sovint en la teoria del consumidor, una branca de la microeconomía, com una propietat important que a sovint s'assumix en teoremes i proposicions. La teoria del consumidor és un estudi de cóm les persones prenen decisions i gasten els seus diners en funció de les seues preferències i el seu presupost. L'insatisfacció local és també un supòsit clau per a la primera teorema del benestar.[2][3]

Curva d'indiferència

AP Una curva d'indiferència és un conjunt de tots els paquets de productes que proporcionen als consumidors el mateix nivell d'utilitat. La curva d'indiferència es diu aixina perque al consumidor li seria indiferent elegir qualsevol d'estos paquets. La curva d'indiferència té pendent negativa. Açò es deu a la falta de sacietat. La curva d'indiferència no pot inclinar-se cap a dalt perque el consumidor no pot ser indiferent entre dos paquets de productes bàsics si un conté més bens.

Llei de Walras

AP L'insatisfacció local és un supòsit clau en la teorema de la llei de Walras. La llei de Walras diu que si els consumidors tenen preferències locals no satisfetes, consumiran tot el seu presupost durant la seua vida.[1][2]

Funció d'utilitat indirecta

AP

La funció d'utilitat indirecta és una funció dels preus dels productes bàsics i dels ingressos o el presupost del consumidor. Funció d'utilitat indirecta v (p, w) a on p és un vector de preus dels productes bàsics i w és una cantitat d'ingressos. El supòsit important és que els consumidors tenen preferències locals no satisfetes. Relacionats en la funció d'utilitat indirecta estan el principi de maximisació de l'utilitat (UMP) i el principi de minimisació de la despesa (EMP). La UMP considera a un consumidor que vol obtindre la màxima utilitat donada la riquea. El EMP considera a un consumidor que vol trobar una forma més barata d'alcançar un cert nivell d'utilitat. Tant en EMP com en UMP se supon que els consumidors tenen preferències locals no satisfetes.

Equació de Slutski

AP L'equació de Slutsky descriu la relació entre les demandes de Hicks i Marshall. També mostra la resposta de la demanda marshalliana als canvis de preus. Presupon que les preferències no estan satisfetes localment.[1]'

Equilibri competitiu

El mercat està en equilibri competitiu si no hi ha monopolis en ell. Açò significa que els preus són tals que la demanda és equivalent a l'oferta de cada ben. Els consumidors que intenten maximizar la seua utilitat i els productors que intenten maximizar els seus guanys estan satisfets en lo que obtenen. L'equilibri competitiu no pot existir si els consumidors estan asseciats, per lo que se supon que no ho estan.[4]

Primera teorema del benestar

AP La primera teorema fonamental de l'economia del benestar establix que qualsevol equilibri competitiu en un mercat, a on els consumidors no estan satisfets localment, és òptim de Pareto (quan cap canvi pot millorar la situació d'una part sense empijorar la situació de l'atra).[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Microeconomic Theory, by A. Mes-Colell, et al. ISBN 0-19-507340-1
  2. ↑ 2,0 2,1 (Octubre de 2004).«Consumer Theory».(en en)
  3. ↑ Kaliszyk, Cezary; Parsert, Julian (2018). «Formal microeconomic foundations and the first welfare theorem», Proceedings of the 7th ACM SIGPLAN International Conference on Certified Programs and Proofs, pp. 91–101. doi:10.1145/3167100. ISBN 9781450355865.
  4. ↑ Sato, Norihisa(2010).«Satiation and existence of competitive equilibrium».Journal of Mathematical Economics.46(4): 534–551.doi:10.1016/j.jmateco.2010.03.006.
  5. ↑ Sicong Shen«First Fonamental Theorem of Welfare Economics».(en en)


Referències