Hospital Santa Lucía d'Alzira

El Hospital Municipal Santa Lucía, de la ciutat valenciana d'Alzira, va anar un històric centre hospitalari espanyol, fundat en el XIV. Despuix de setcents anys d'activitat assistencial, va ser clausurat en 1997 per la Generalitat Valenciana, sent substituït per l'actual Hospital de la Ribera.

Història

Si ben no es coneix en certea la seua data exacta de fundació, existix constància escrita de la seua existència des de 1337, en concret en el testament del seu fundador, Pedro Esplugues, capellà de La seua Santitat, canonge de Lleida i archidiácono d'Alzira, i en atres documents de l'Archiu municipal d'Alzira que arrepleguen l'existència d'atres dos hospitals en el municipi, cridats En-Scuder i En-Bossera, i la seua fusió en el de Santa Lucía, en 1465, per bula del Papa Pablo II. L'hospital, destinat principalment a l'atenció de pobres i peregrins, es finançava en el seu orige en les rendes dels seus fundadors i en donacions de les seues bienhechores, sent patrons i administradors del mateix els Jurats de la llavors vila d'Algezira. Els mateixos jurats varen realisar campanyes de finançació que varen permetre al centre dispondre de bens propis i contractar a meges, farmacèutics, cirugians, etcétera durant els sigles XV i XVI.

En el XVII es va realisar la construcció d'un nou edifici per a l'hospital, en realitat ampliació i millora de l'antic, per impuls de Juan Guerau, pertanyent a una noble família de la ciutat, la primera pedra de la qual va ser colocada en 1635. Des de la fundació de Juan Guerau, l'hospital va ser evolucionant en el seu funcionament, va incrementar les seues rendes i patrimoni i no varen deixar de succeir-se les donacions, si ben la seua economia es va vore afectada a lo llarc dels anys per guerres i ocupacions, imposts reals i traves llegals. No obstant, l'hospital va continuar funcionant en normalitat i va alcançar tant renom com el de la ciutat de Valéncia. Els seus bens en 1853 eren molt numerosos i comprenien doscentes hanegades de terra, setenta y tres censos i cartes de gràcia, cent trentanou censos enfiteuticos i vintidós cases de gran valor, fruïment de les rendes del qual li pertanyia.

Despuix de la Desamortisació de Mendizábal, l'hospital va ser traslladat a l'antic Convent dels capuchinos en 1845.

En 1875 va ser encarregada l'assistència hospitalària a l'orde de les Filles de la Caritat de Sant Vicente de Paul. Durant el periodo de la guerra civil espanyola varen ser substituïdes per personal seglar.

Finalisada la guerra civil espanyola l'hospital va continuar la seua llabor, principalment de caràcter caritatiu i assistencial. En els anys 40 oferia servicis de traumatologia, medicina interna, aparat digestiu, pulmó, cor i rajos X, obstetrícia i ginecologia, tisiología-aparat respiratori, malalties dels chiquets, i cirugia-renyó-vies urinàries. Solament contava en un quirófan. És a partir dels anys 50 quan diversos meges soliciten els servicis de l'hospital per a tractar als seus malalts privats, en un compromís d'assistència quirúrgica als malalts de beneficencia. L'hospital es va ampliar en un nou pabelló i varen escomençar a atendre's parts a requeriment de les clíniques privades. Va aplegar a dispondre de 112 llits.

Govern i administració

L'Hospital Santa Lucía era de propietat municipal, per lo que des de la seua fundació va estar patrocinat primer pels Jurats de la llavors Vila d'Algezira i , finalisat l'Antic règim, per l'Ajuntament d'Alzira. A partir del XX, baix patrocini de l'Ajuntament, una Junta administrativa regia la governació del mateix. A mitan dels anys 60 es va crear també una Junta facultativa. A principi dels anys 70 es va firmar el concert en la Seguritat social. Durant esta etapa, l'hospital va atendre malalts procedents de quaranta municipis de la província de Valéncia, d'Agres, Elig, Javea i Teulada-Moraira, en la província d'Alacant, Yecla, en la província de Múrcia, i Vila-real i Castelló de la Plana, en la província de Castelló.

La Junta administrativa

La Junta administrativa eixercia el govern exclusiu de l'hospital fins als anys 60 en que es va crear ademés la Junta facultativa. La Junta administrativa estava composta per un president, un vicepresident, un director mèdic i els vocals. Eren vocals nats el arcipreste d'Alzira, la mare superiora de les Filles de la Caritat de Sant Vicente de Paul i el Cap local de Sanitat. Des dels anys 40 fins als anys 70, varen ser presidents de la Junta, José Durá Roig i Alfredo Suñer Oliver; vicepresidents, José Tudela Ferrán i el doctor Miguel Rodríguez d'Arellano Corbí; gerent, el doctor Abelardo Oliver Clari. Varen formar part com a membres nats de la mateixa Sor María Luisa Dumenge Calvo i Sor Concepció Casat, el reverent Francisco Albiol, el cap local de Sanitat, Juan Calabuig Més i el president de la comissió de sanitat de l'Ajuntament, Octavio Daries. Varen ser membres electes de la Junta, entre uns atres, els tinents d'alcalde d'Alzira Antonio Pastor Aracil i José Vila Onrubia, els regidors Ramón Flor Ortells i Germán Palop Gimeno, i els senyors Agustín Forcadell Solé, Vicente Sifre Pelufo, Salvador montaner, José L. Martí, Enrique Montalvá, Gregorio Canet, Rafael Presencia i Francisco Colom. Va ser secretari de la Junta Bernardo Pellicer Martínez i administrador Bernardo Martínez Segura.

Varen ser directors mèdics de l'hospital el doctor Lisardo Piera Rosario, des de 1940 fins a 1957, el doctor Vicente Ferrer Calatayut, des de 1957 fins a 1960, el doctor Enrique Montalvá Albentosa, des de 1960 fins a 1966, el doctor Miguel Rodríguez d'Arellano Corbí, des de 1966 fins a 1976 i, per últim, el doctor David Costa Caselles, des de 1977 fins a 1985. A partir d'este moment es va produir la seua transferència a la direcció de zona de la Seguritat social.

La Junta facultativa

Varen ser membres de la Junta facultativa els doctors Rodríguez d'Arellano, David Costa, José Aguilar López del Valle, Camilo Dolz, Antonio Gil, Salvador Sanchis, Miguel Presencia, José Luis Sebastiá Vila, Adrián Medina, Francisco Salvador, i Rafael Presencia Redal com a secretari de la Junta.

Clausura

L'Hospital Santa Lucía va ser adquirit en 1994 per la Generalitat Valenciana, que va iniciar un procés de tancament paulatí, que va ser definitiu en 1997. Va mantindre la seua activitat assistencial durant setcents anys.