Gruta de closques


Una gruta de closques és un tipo de caprig, una gruta decorada en closques marines. La gruta de closques era un element popular en moltes cases de camp britàniques dels sigles XVII i XVIII. S'adaptava als estils barroc i rococó (que utilisaven motius arremolinar similars a les closques marines)[1] i a sovint representava l'imitació de característiques arquitectòniques del Renaixença italiana (a la seua volta, còpies de l'época clàssica). L'idea d'una gruta era originalment un mig per a millorar un sòtol humit, o proporcionar una antecámara abans d'un piano nobile, pero més tart es va convertir en una característica del jardí independent de la casa, a voltes en la vora d'un llac, en l'aigua que fluïx a través d'ell.
Història
Les primeres grutas eren principalment de tipo closca, imitant una cova marina, o en forma de ninfeo. Les closques solien estar dispostes seguint estrictes patrons dels estils decoratius contemporàneus utilisats en les yeserías i similars. Més tart, les grutas es varen convertir en coves més naturalistes,[1] que a voltes mostraven l'influència primerenca del moviment romàntic.

La primera gruta de closques registrada en Anglaterra va ser en el Palau de Whitehall ; Jacobo I ho va fer construir en el sòtol de Banqueting House en 1624, pero no ha sobrevixcut. Dos anys més tart, el duc de Bedford va fer construir una sala de closques en Woburn Abbey, en mosaics de closques i pedra tallada. Est, i un atre en el castell de Skipton , construït en 1627, són els únics eixemples supervivents de el XVII.[1]
Les grutas de closques eren un lux molt car: la gruta de Oatlands Park va costar 25.000 lliures en 1781 i va tardar 11 anys en construir-se; i en Fisherwick Park el marqués de Donegall va gastar 10.000 lliures només en closques en 1789.[2] La gruta de Margate té 2.000 peus quadrats o 190 metros quadrats de mosaic, en el que es varen utilisar uns 4,6 millons de closques.
A finals de el XVIII, la moda es va traslladar a estructures més naturalistes en forma de cova, com la "Gruta de Cristal" de Painshill (Surrey), de roca erosionada i cristal. La majoria d'elles es trobaven en l'exterior, en pabellons de jardí, o es construïen com a coves junt a fonts d'aigua. Moltes d'elles varen ser demolides o s'han deteriorat, pero se sap que han sobrevixcut unes 200 grutas de tot tipo en el Regne Unit.[1]
Eixemples

- Gruta de les Closques, Margate, un eixemple en Margate, Kent, Anglaterra
- Gruta de les Closques, Pontypool, una atra en Pontypool, Gales
- Gruta de Scott, una gruta de closques en Ware, Hertfordshire, Anglaterra
- La sala de les Closques en Woburn Abbey, la gruta de closques més antiga de el XVII que es conserva[3]
- La torre este de la porta d'entrada del castell de Skipton conté una gruta de closques de el XVII.
- Shell Grotto, Nienoord, un "tesor" en la finca Nienoord en Leek, Països Baixos, c. 1700
- La gruta de les Closques en el castell de Vendeuvre
- La gruta vorejada de closques en Goldney Hall, Bristol, Anglaterra, iniciada en 1737
- La gruta de les Closques en la casa de Endsleigh, Anglaterra
- La Gruta en Wanstead Park en Wanstead, Greater London; construït al voltant de 1762 i ara una ruïna.
- Museu Headley-Whitney, en Lexington, Kentucky, EE. UU., a on un antic garaig per a tres automòvils es va transformar en una gruta de closques[4]
- La casa de les Closques en Terrington, N Yorkshire, Regne Unit
- L'antiga Casa Paua en Bluff, Nova Zelanda, ara parcialment recreada en el Museu de Canterbury, Christchurch.
- Cobertizos de jardineria coberts de closques en Grosvenor Gardens, Londres
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jackson, Hazelle (2001-08-01). Shell Houses and Grottoes, Princes Risborough: Shire Pubns. ISBN 0-7478-0522-9. (abstract).
- ↑ «The 4 poshest garden grottoes». Tatler (2015-07-27). Consultat el 2018-07-30.
- ↑ The Grotto
- Archivat el 9 de agost de 2020 archivat en Wayback Machine. at woburnabbey.co.uk.
- ↑ «The Grotto, Wanstead Park E11 - Redbridge». historicengland.org.uk. Historic England. Consultat el 2021-12-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gruta de conchas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.