Gloriós (1740)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Gloriós va ser un navío de llínea de dos ponts i 70 canons,[1][2] pertanyent a la série Invencible, assignat en 1740 a l'Armada Espanyola. Segons els estàndars britànics, el buc quedava categorizado com de tercera classe i 70 canons nominals.[3] Com tots els bucs de l'Armada espanyola de nom no religiós, estava baix l'advocaació d'un sant, en este cas Sant Ignacio de Loyola.[4][5]
Senyes de la seua construcció
El barco va ser encarregat en giner de 1738, encara que ya existia una orde del 5 d'agost de 1737 que ordenava la construcció de dos bajeles per any en L'Habana,[3][4] pel ministre de Marina, Zenón de Somodevilla i Bengoechea, Marqués de l'Ensenar.
El buc va entrar en servici en l'autumne de 1740,[6][7] en retardar-se les obres com a conseqüència de l'activitat bèlica britànica en la zona, dins del marc de la Guerra de l'Assent.[7] Va correspondre el seu disseny a Cipriano Autrán i les obres varen córrer a càrrec del constructor Pedro d'Acosta[7] que per causes sobrevingudes, va haver de realisar la construcció sense l'assent corresponent.[8] La seua entrega es va retardar pel cuasi estat de guerra en Gran Bretanya i es varen presupostar costs de producció fins als 135 000 pesos, cantitat que exasperó a Lorenzo Montalvo, comissari de Marina de l'época.[9] Finalment, Acosta no va percebre sino 210 000 pesos pel Gloriós i el Invencible, d'un total de 243 668 pesos invertits. Acosta va pleitejar fins a la seua mort i inclús la seua viuda en 1755, pero mai va percebre la diferència.[10]
Historial
- Artícul principal → Carrera del Gloriós.
El 12 de abril de 1741 es fa en el mando del buc el capità de navío Pedro Mesía de la Cerda, qui retindrà el càrrec fins a la captura del mateix per la Royal Navy en 1747.[7] El 10 de novembre de 1744 va salpar des de L'Habana junte el buc Castella en diversa mercaderia i monedes.[11] El comboi va arribar a La Corunya el 5 de giner de 1745 en més de 8 millons en pesos en diverses monedes, descarregant aixina mateix bales de tabac, entre atres vituallas.[11]
A partir d'ací el buc lliura successivament una série de cinc combats navals, denominats com la Carrera del Gloriós, entre juny i octubre de 1747, en el marc de la guerra de l'Assent i de la guerra de Successió Austríaca,[12] contra varis esquadrons de navío i fragates britànics que tractaven de capturar-ho en l'oceà Atlàntic,[13] resultant tots ells saldats en victòria del bando espanyol, llevat l'últim que va concloure en la captura del Gloriós el 19 de octubre de 1747.[14][15]
De tots estos combats lo més reseñables, a banda del final, va anar el combat que va tindre el seu inici en la vesprada del 25 de juliol de 1747 quan el Gloriós es va topar a l'altura de l'Illa de Flores (archipèlec de les Azores) en un comboi britànic liderat per el navío HMS Warwick, de 80 canons, més una fragata de 50 i un paquebote de 20. El combat es va resoldre al alba del dia següent, quedant la fragata britànica inutilisada pese a la seua superior velocitat i l'HMS Warwick parcialment desarbolado, podent el Gloriós zafarse dels seus atacants.[2] Igualment el 14 d'agost, front al Cap Finisterre va tindre un albirament en el veterà navío HMS Oxford, de 60 canons, i dos fragates pertanyents a l'esquadra manada per l'almirant John Byng, que feya un trayecte front a la costa portuguesa. En esta ocasió, el Gloriós va poder refugiar-se en el chicotet port de Corcurbión, en greus danys, encara que en el carregament intacte.[16]
No obstant, un nou contratemps va ocórrer poc despuix, quan despuix de salpar de Corburbión i en l'intenció d'anar a Ferrol, va decidir el seu capità dirigir-se a Càdis, puix les reparacions efectuades al buc eren provisionals i algunes fetes en mijos de fortuna. A l'altura del Cap Santa Vicente va tornar una atra volta a trobar-se en l'esquadra de Byng, sent atacat per dos fragates britàniques que varen resultar destruïdes pels dispars del Gloriós. Despuix d'eludir a atres dèu bajeles que anaven despuix d'ell, li va alcançar el navío HMS Yarmouth [sic],[nota 1] de 60 canons, que va intentar cañonearle en poc encert, resultant totalment destruït el 8 d'octubre per una explosió interna producte del combat.[16] Esta refrega va tindre la conseqüència de disminuir la marcha del Gloriós, en lo que li varen alcançar l'HMS Russel, de 92 canons, i dos fratas de 40 canons cada una. Davant la falta total de munició i a punt d'anar-se a pique, el Gloriós va haver de rendir-se al alba del 19 d'octubre de 1747. En esta successió de combats havia sofrit 38 morts i 174 ferits.[16] Per estes accions es va ascendir al seu capità, Pedro Mesía de la Cerda, al grau de Cap d'Esquadra.[16]
El Gloriós no va poder donar gran servici a la Royal Navy, puix va permanéixer atracat en Lisboa sèt mesos,[17] rebujant els britànics una suculenta oferta de compra realisada pel rei de Portugal[18] i arribant a Spithead el 16 de 5 de 1748 despuix de lo que va permanéixer casi un any en el port de Portsmouth. Finalment, va ser venut en subasta el 24 de 4 de 1749[19] al preu de 12 000 lliures,[20] presumiblement per conveniència despuix de firmar-se el tractat de pau en Espanya.[18] La gesta del Gloriós va ser tal, que l'Armada espanyola va decidir assignar-li el mateix nom a un navío de nova construcció, botat en 1755.[15]
Vore també
Notes
- ↑ El navío solament pot ser el HMS Darmouth, puix l'HMS Yarmouth al que referix Fernández Dur[16] no va participar en este combat, sino en la Segona Batalla de la Veta Finisterre (1747), lliurada el 25 d'octubre contra una flota francesa.
Referències
- ↑ Pezuela, 1868, p. 411.
- ↑ 2,0 2,1 Fernández Dure, 1902, p. 340.
- ↑ 3,0 3,1 «Spanish Third Rate ship of the line 'Gloriós' (1738)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ 4,0 4,1 «Història i combats del navío Gloriós». Tot a babor. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ «Història Naval d'Espanya.» 1747 Combats Navals del navío Gloriós; 25 / VII a 19 / X». Consultat el 2025-01-29.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, p. 31.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Gloriós (1740) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, p. 25.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, p. 26.
- ↑ Serrano Álvarez, 2006, pp. 29,30.
- ↑ 11,0 11,1 Gazeta de Madrit
- ↑ Pacheco Fernández, 2015, pp. 81-82.
- ↑ Brooks, 2021.
- ↑ Pezuela, 1868, p. 414.
- ↑ 15,0 15,1 «6-La Carrera del Gloriós (1747)». Singladuras per l'història naval. Consultat el 2025-01-28.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Fernández Dure, 1902, p. 341.
- ↑ Pacheco Fernández, 2015, p. 160.
- ↑ 18,0 18,1 Pacheco Fernández, 2016, p. 36.
- ↑ Winfield et al., 2023, p. 126.
- ↑ «British Third Rate ship of the line 'Gloriós' (1747)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-01-26.
Bibliografia
- V, Ferrán (2021). Cascaborra (ed.). El Gloriós. Hòmens de mar i guerra, Cascaborra, p. Apèndix "La Royal Family". ISBN 978-8409318797.
- (1902) Armada espanyola (1701-1758). Capítul XX: Principis del regnat de Fernando VI (1746-1750), Institut de Història i Cultura Naval.
- (2021) Història dels navío de guerra espanyols (1700-1950), Círcul Rojo. ISBN 978-84-1398-358-5.
- V, Jacobo de la (1868). «Catorzé», Història de l'Illa de Cuba, Madrit: Imprenta de Carlos Bailly-Bailliere.
- (2015) El Gloriós, Galland Books. ISBN 978-84-16200-15-3.
- (2006).«Juan d'Acosta i la construcció naval en L'Habana (1717-1740)».Revista de Història Naval.Servici de Publicacions de l'Armada.(93)ISSN 0212-467-X.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
- (2016).«La verdadera història del Sant Ignacio de Loyola, àlies el "Gloriós"».Revista de Història Naval.Ministeri de Defensa.(133)ISSN 0212-467-X.Consultat el 2025-01-29.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glorioso (1740)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.