Foto finish


Foto finish, en una carrera deportiva, és la reproducció de l'arribada dels competidors a la llínea de meta, en tal precisió que, en cas de ser necessari, puga dilucidar el vencedor en un final tan disputat que l'ull humà no poguera diferenciar. Encara que el terme foto finish s'ha mantingut per raons històriques, en realitat no sempre és una fotografia lo que s'ampra, sino que pot ser una, vàries o un vídeo pres en la llínea d'arribada. En el XXI, solen amprar-se mijos digitals i equipament especial, disparats per sensors fotovoltaics o làser.
Històricament, un fotógraf realisava una série de fotografies a mà en la fique. Encara que en alguns deports s'utilisa equipament electrònic per a posicionar als participants durant la carrera, la foto es considera com l'evidència més important a l'hora de determinar el vencedor. No obstant, solament es recorre a la seua ocupació quan el final d'una carrera és disputat o quan un récort ha segut batut. Una alternativa, usada en les competicions de natació, és situar pulsadores manuals, els quals registren el temps quan els propis atletes els toquen.
En ocasions, el terme també s'utilisa de forma dramàtica en periodisme per a explicar successos d'última hora, com per eixemple en el final del Campeonat del Món de Fòrmula 1 de 2008, quan Hamilton va alvançar a Glock en l'última curva del circuit.[1]
Va ser inventada per Juan de la Cierva i Hoces (nebot de l'inventor de l'autogiro) per a resoldre els empats en les carreres del Hipòdrom de la Sarsuela. Anys més tart el seu palés va ser comprada per Omega.
Atletisme
En atletisme, les carreres tenen que ser controlades en una precisió de centèsimes (o inclús milèsimes) de segon. Una bateria de dispositius electrònics es disponen en events d'alt nivell (com els Jocs Olímpics) per a assegurar que els temps es determinen en exactitut.
En la llínea de meta, cèlules fotovoltaiques i càmares digitals s'ampren per a establir l'orde d'arribada. En ocasions, en proves tan ràpides com els 100 metros plans, tots els competidors poden estar separats per menys de mig segon, i no és estrany que dos atletes acaben en el mateix temps registrat sense que es considere un empat.
En els Jocs Olímpics de 2008 es va produir l'introducció d'un nou equipament de mida, en cambres que prenien fins a 3000 fotogrames per segon (comparativament, en 1996 el màxim estava establit en 1000 fotos per segon).[2]
Tipos de fotografia
Hi ha dos métodos per a crear una foto finish. El més comú d'ells consistix en usar una cambra especial en una rendija, que produïx una série d'imàgens panoràmiques. Esta cambra posseïx un únic clavill vertical en lloc d'un obturador, i la película alvança de forma contínua a una velocitat similar a la de les imàgens dels competidors. Açò crea una 'vista virtual' de les posicions de cada participant segons creua la llínea d'arribada, sense l'efecte motion blur. Els corredors poden aparéixer comprimits, segons la diferència de velocitat en la que la película es mou respecte a la seua velocitat. Els objectes estàtics es mostren com a ralles horisontals (els objectes estàtics ixen "moguts" i els deportistes ixen "congelats"). Actualment, en la tecnologia digital, una foto finish és una composició de multitut de fotografies (unes 10 000 per segon) cada una de les quals té un sol pixel d'amplitut.
El segon mètoto requerix de la participació de vàries fotografies. Una cambra d'alta velocitat o cambra de vídeo s'ampra per a una série de fotos a gran velocitat.
En qualsevol dels métodos, les marques de temps en la part inferior de la foto poden amprar-se per a determinar l'instant exacte que el deportiste va creuar la meta, o be simplement comparar les posicions d'arribada.
Referències culturals
- En la série d'animació Futurama, l'episodi "The Luck of the Fryrish" comença en una série de carreres de cavalls, en una de les quals el resultat es decidix a través d'un microscopi electrònic, i la diferència entre els dos primers cavalls és aparentment medida en quarks. El Professor Farnsworth trenca les seues bolletes enfadat, protestant perque "¡El resultat s'ha canviat en medir-ho!", en referència a l'efecte observador, pel qual una característica canvia pel mer fet d'observar-la.
Referències
- ↑ José Carlos Carabias (3 de novembre de 2008). «Hamilton es corona en lfoto finish'». Agència EFE. Consultat el 17 de juliol de 2009.
- ↑ «Olympic Timekeeping More Accurate Than Ever» (en anglés). Discovery Channel (12 de juny de 2008). Consultat el 17 de juliol de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Foto finish» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.