Anar al contingut

Fondo per a Pèrdues i Danys

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Fondo per a Pèrdues i Danys, o també, Fondo de Resposta davant Pèrdues i Danys, és un mecanisme de finançament climàtic dins del marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC o UNFCCC, per les seues sigles en anglés) destinat a proporcionar respal financer als països vulnerables més afectats pel canvi climàtic,[1] inclosos els fenomens meteorològics extrems i els fenomens d'evolució llenta.[2]

El Fondo se centra en tancar les breches prioritàries dins del panorama actual d'institucions que financen activitats relacionades en la resposta davant pèrdues i danys, ya siguen globals, regionals o nacionals. Per això, el seu fi és proporcionar respal complementari i adicional, aixina com millorar la rapidea i l'idoneïtat de l'accés a la finançació per a respondre a pèrdues i danys en països en desenroll vulnerables al canvi climàtic.[3]

El respal brindat pel fondo podrà ser per a respondre tant a pèrdues econòmiques com no econòmiques i danys associats als efectes adversos del canvi climàtic. Açò pot incloure finançació complementària a les accions humanitàries adoptades despuix de catàstrofe associades a fenomens meteorològics extrems, finançació per a recuperació, reconstrucció o rehabilitació.[3]

Aixina mateix, el fondo també podrà proporcionar respal al desenroll de plans de resposta a pèrdues i danys; abordar informació i senyes climàtiques insuficients; i promoure la movilitat humana equitativa, segura i digna en forma de desplaçament, reubicació i migració en casos de pèrdues i danys temporals o permanents.[3]

Història

Durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic 2022 (COP 27), portada a terme en Shar el-Sheij, Egipte, es va aprovar l'idea de finançar les "pèrdues i danys" del canvi climàtic per mig de la creació d'un fondo especial. Este primer acort va reconéixer la necessitat de finançament per part de diverses fonts per a proporcionar respal als països en desenroll, particularment als més vulnerables a los efectos del canvi climàtic, en matèria de gestió i compensació pels danys associats a la crisis, tal com sequies, inundacions, aumente del nivell de la mar i uns atres desastres soci-naturals.[4]

En dita instància, no es va prendre una decisió sobre quí devia contribuir al fondo, d'on provindria els diners ni que països específics serien els beneficiats.[4] Per això, es va establir un Comité de Transició sobre la posada en marcha dels nous acorts de finançació i del fondo, a fin de que generara recomanacions per a la seua consideració i adopció. En concret, este comité devia:

  • Establir els apanys institucionals del fondo de pèrdues i danys, la modalitat, estructura, gobernanza i ho térmens de referència.
  • Definir els elements dels nous mecanismes de finançació.
  • Identificar i ampliar les fonts de finançació.
  • Garantisar la coordinació i complementarietat en els mecanismes de finançació ya existents.[5]

El Comité de Transició es va reunir en cinc ocasions durant 2023 i va incloure totes les seues recomanacions en el document "Operationalization of the new funding arrangements for responding to loss and damage and the fund established in paragraph 3 of decisions 2/CP.27 and 2/CMA.4".[6] Entre atres coses, el Comité de Transició va recomanar invitar al Banc Mundial a funcionar com a sèu i depositario del Fondo de Resposta davant Pèrdues i Danys per un periodo provisional de 4 anys.

En novembre de 2023, la COP 28 en Dubái, Emirats Àraps Units, va iniciar en l'acort sobre la posada en marcha de Fondo de Resposta davant Pèrdues i Danys. l'Unió Europea, Regne Unit i Estats Units, entre atres països, varen anunciar contribucions immediates al nou fondo per un total d'al voltant de US$400 millons.[7] Fins al fi de la COP 28, el fondo ya contava en 661 millons de dólars compromesos.[8]

Finalment, durant una cerimònia portada a terme en la COP29 en Bakú, es va celebrar la firma de l'Acort de Fideicomiso i de l'Acort de Sèu de la Secretaria entre la Junta del Fondo de Resposta davant Pèrdues i Danys i el Banc Mundial, aixina com l'Acort del País Amfitrió entre la Junta del Fondo i el país amfitrió de la Junta del Fondo, Filipines. En açò, el Fondo ya va quedar llest per a acceptar contribucions i s'espera que comence a finançar proyectes en 2025.[9]

Organisació

La Junta Directiva del Fondo de Resposta davant Perdudes i Danys està compost per 26 membres de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i l'Acort de París, els quals són designats d'acort en la següent representació geogràfica:


Referències