Eyalato de Bòsnia

El Eyalato de Bòsnia^[1] (en turc otomà: eyalet Bosna-i)^[2] va ser un eyalato i beylerbeylik del Imperi otomà, basat principalment en el territori de la moderna Bòsnia-Hercegovina. Abans de la Gran Guerra Turca, també incloïa la majoria de les regions d'Eslavonia, Lika i Dalmacia, en l'actual Croàcia. La seua àrea reportada en el XIX era de 52 530 km².^[3] La seua existència va finalisar en 1864, en que per l'aplicació del Tanzimat es va transformar en una nova unitat administrativa, el Valiato de Bòsnia.

Història

Creació

Despuix de l'eixecució pels otomans de l'últim rei de Bòsnia, Esteban Prenšević, en 1463, la part central del Regne de Bòsnia es va transformar en el Sanjacado de Bòsnia. El Ducado d'Hercegovina va ser anexionado en 1483. El Eyalato de Bòsnia va ser consolidat en 1520, com una escissió del Eyalato de Rumelia. Les guerres otomanes en Europa estaven en el seu màxim apogeu, i la província va alcançar la seua màxima expansió territorial en 1683.^[2]

Decliu

La Gran Guerra Turca, que va terminar en derrota otomana en 1699, va donar lloc a una disminució significativa del territori de l'eyalato. Despuix del Tractat de Karlowitz la província es va reduir a quatre sanjacados (tres d'ells en el seu tamany també disminuït) i dotze capitanies. Abans del Tractat de Passarowitz es varen formar atres 28 capitanies militars, la majoria a lo llarc de la frontera en Àustria-Hongria, en la cridada Frontera Militar. En 1703 la sèu del pachá es va traslladar des de Sarajevo a Travnik, en haver resultat molt danyada per la guerra; no es va traslladar de nou fins a 1850.^[4]

Tumult bosnio

A principis del XIX Bòsnia era una de les províncies menys desenrollades i en més autonomia del Imperi otomà.^[5] En 1831, el kapudan bosnio Husein Gradaščević va ocupar Travnik, exigint autonomia i el fi de les reformes militars en Bòsnia.^[2] Aprofitant les rivalitats entre els beys i els kapudans, el Gran Visir va conseguir enfrontar a les forces d'Hercegovina, dirigides per Ali-paša Rizvanbegović, a les de Gradaščević.^[2] El tumult va ser esclafat, i en 1833, es va crear l'Eyalato d'Hercegovina, a partir de la partix sur del Eyalato de Bòsnia, otorgant el seu govern a Rizvanbegović com recompensa per la seua contribució al aplastamiento de la sublevació.^[2] Esta nova entitat solament va durar uns pocs anys: despuix de la mort de Rizvanbegović, va ser reintegrada a la província de Bòsnia.

Despuix d'una reforma administrativa en 1864, el eyalato va ser reformat, transformant-se en el Valiato de Bòsnia.

Governadors

Referències

↑ Knight, Charles. The English Cyclopaedia: Geography. Bradbury, Evans, 1867, p. 359
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Ágoston, Gábor; Masters, Bruce Alan. Encyclopedia of the Ottoman Empire. Infobase Publishing, 2009. ISBN 1-4381-1025-1, p. 91
↑ The Popular encyclopedia: or, conversations lexicon, Volum 6. Blackie, 1862, p. 698
↑ Klemenč@ić, Mladen. Territorial proposals for the settlement of the war in Bòsnia-Hercegovina. IBRU, 1994. ISBN 1-897643-15-2, p. 15
↑ Velikonja, Mitja. Religious separation and political intolerance in Bòsnia-Hercegovina. Texas A&M University Press, 2003. ISBN 1-58544-226-7, p. 84

Este artícul conté una traducció derivada de «Eyalato de Bosnia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Knight, Charles. The English Cyclopaedia: Geography. Bradbury, Evans, 1867, p. 359

[agost-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Ágoston, Gábor; Masters, Bruce Alan. Encyclopedia of the Ottoman Empire. Infobase Publishing, 2009. ISBN 1-4381-1025-1, p. 91

[3] The Popular encyclopedia: or, conversations lexicon, Volum 6. Blackie, 1862, p. 698

[4] Klemenč@ić, Mladen. Territorial proposals for the settlement of the war in Bòsnia-Hercegovina. IBRU, 1994. ISBN 1-897643-15-2, p. 15

[5] Velikonja, Mitja. Religious separation and political intolerance in Bòsnia-Hercegovina. Texas A&M University Press, 2003. ISBN 1-58544-226-7, p. 84

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]