Els Arenals del Sol
Els Arenals del Sol (en valencià Els Arenals del Sol) és un núcleu poblacional espanyol associat a la plaja del mateix nom. Pertany a la ciutat d'Elig, en la província d'Alacant. Conta en una població censada d'1.937 habitants (INE 2018).[1] No obstant, en ser una zona de segones residències, la seua població es veu incrementada en gran número en estiu. L'activitat comercial i el servici de transports públics es multiplica durant el periodo estival.
Situació
Els Arenals del Sol es troben en la zona este del terme municipal d'Elig, en la costa, prop dels núcleus urbans d'El Altet i Balsares i dins de les seues partides rurals. Es troba en el llitoral mediterràneu, i les seues plages tenen una extensió de 4 km; i es troba a 15 km d'Elig, a 5 km de l'Aeroport Internacional del Altet i a 11 km de la capital de la província.[2]
Història
Els Arenals del Sol era una plaja pràcticament verge fins als anys 1950-60, quan es va construir l'hotel i els primers edificis. Actualment, estos edificis seguixen en peu i l'hotel va ser declarat en ruïnes en els anys 80. Finalment ha segut totalment derribat a primers de 2022 i actualment s'han llevat totes les enrunes. Va ser Tomás Durá Bañuls l'impulsor d'este hotel, que a la seua volta seria el revulsiu per a la construcció dels primers edificis. Posteriorment Juan García García va ser el que va edificar en primera llínea de plaja i segona llínea de plaja casi tots els edificis que encara existixen actualment, sent est el segon gran precursor d'esta plaja.
En els finals dels anys 1990 i principis dels 2000, va iniciar un gran creiximent en la construcció d'apartaments i vivendes unifamiliars ocupades fonamentalment durant l'época d'estiu.
Cada any, gràcies a la construcció, Els Arenals del Sol van creixent i ya conta en estiu en un gran aument de població.
Naturalea
Arenals posseïx tres llocs naturals característics: el Clot de Galvany, les Dunes del Carabassí i la serra del Cap de Santa Pola.
El Clot de Galvany
El Clot de Galvany és un chapull considerat parage natural a on es pot gojar d'una agradable passejada en la naturalea rodejats d'història, en les seues charcas destaca l'albirament d'aus o "birdwatching". En ple procés d'expansió immobiliària va sofrir varis intents en l'any 1978 de dessecació en la finalitat d'urbanisar la zona, en aquells anys, finals dels 70 es varen realisar greus obres de drenage i moviments de terra que varen alterar la seua particular fisonomia i funcionalitat natural greument, estes obres varen ser paralisades per la pressió ciutadana i de grups ecologistes.
En l'actualitat, les planificacions i desenrolls urbanístics dels ajuntaments de Santa Pola i Elig (térmens municipals entre els que es troba), han danyat i modificat de manera important el seu ecosistema, deixant-ho cercat entre les urbanisacions d'Arenals del Sol (terme municipal d'Elig), Costa Hispania/Gran Alacant (terme municipal de Santa Pola) i la carretera nacional 332.
A pesar de lo anterior, l'Ajuntament d'Elig, que és propietari de part d'estos terrenys, està portant a terme accions de regeneració, conservació i educació ambiental, conseguint en este esforç la declaració com a parage natural municipal, per acort del Consell de la Generalitat Valenciana el 21 de giner de 2005.
El Clot de Galvany posseïx varis ambients: les charcas, els saladares i els monts, per lo que es poden observar dos grans agrupacions vegetals: el espinar-tomillar en les lomas (margallonera, espino negre, lentisco, tomello) i la vegetació típica de marjals i saladares (moixa, carrizo, taray, plantes aquàtiques).
Una atra peculiaritat del parc són les construccions defensives del Clot de Galvany, es troben sis casamatas o “búnquers” que supostament va construir l'eixèrcit republicà i que poden calificar-se com un curiós testimoni històric de la lluita fratricida, encara que mai varen aplegar a utilisar-se (alguna d'elles ha segut destruïda i eliminada despuix de la construcció de 2200 vivendes en Arenals del Sol). Una atra teoria, situa la construcció d'estos refugis durant la Segona Guerra Mundial per l'eixèrcit nazi, en el beneplàcit de Francisco Franco, en previsió d'un possible desembarc aliat per mig de les costes del surest espanyol. Els propis “búnquers”, per la seua estratègica ubicació, poden definir-se com un autèntic balcó sobre el que es poden contemplar esplèndides vistes panoràmiques del parage natural. S'han rehabilitat estos sis “búnquers” o casamatas, en l'interior dels quals existien nius d'ametralladores, posats de mando, bateries d'artilleria antiaèrea pesada. El "búnquer central" és el més gran del conjunt i servia com a centre de mando, en temporada de pluges queda completament rodejat d'aigua, per lo que un atac al mateix resulta pràcticament impossible.
Serra del Cap de Santa Pola
Esta formació acantilada està constituïda per una série de terrats marins emergits durant la regressió Messiniense. La Serra, aixina mateix, es troba solcada per gran número de barrancs que discorren fins a irrompre en la zona llitoral.
Arenals del Sol està en contínua expansió, tant front a la costa (a 100 metros de vora la mateixa per la Llei de Costes) com cap a l'interior. Dit desenroll s'està efectuant sobre les majors dunes fòssils que es troben en la zona, fent-les desaparéixer casi per complet. No obstant, en l'ajuda del Pla I aprovat pel Govern en 2009, s'ha construït un sistema de passareles de fusta per a accedir a la plaja. Açò contribuïx en gran mida a protegir les dunes que fan d'esta plaja una de les poques en Espanya en un sistema dunar tan important.
Vore també
Referències
- ↑ INE - Relació d'unitats poblacionals
- ↑ http://www.visitelche.com/turisme-sol-y-playas/elx/arenals-del-sol/
- Archivat el 25 de agost de 2012 archivat en Wayback Machine. Arenals del Sol, Web oficial de Turisme d'Elig
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Els Arenals del Sol.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Arenales del Sol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.