Anar al contingut

Durro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Durro

Durro és una localitat del municipi de Valle de Bohí en la comarca del Alta Ribagorza en la província de Lleida, en la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.

Està situat a 1384 metros d'altitut en la falda de la serra de Corruco. En el seu terme confluïxen el riu Durro (afluent del Noguera de Tor) i la riera barranc Cortina. Té un extens caseriu d'arquitectura popular en teulades de pissarra.

En durro va nàixer Ramón Iglésies i Navarri bisbe de Urgel i copríncipe d'Andorra

Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2023 i pertany des de llavors a l'associació homònima.

Història

Va ser municipi independent fins a 1965 quan va quedar integrat en el de Valle de Bohí en capçalera en Barruera. El seu nom és d'orige vasc, potser derivat del nom vascuence de l'avellaner. Apareix citada per primera volta en documents de 1064. A principis del XI va deixar de dependre del comtat de Ribagorza i va passar a fer-ho del de Pallars. Durant l'Edat Mija, de la mateixa manera que el restant del Valle de Boí, va pertànyer als comtes de Erill els qui varen mantindre la seua senyoria fins al fi de l'Antic Règim.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960
Població 127 430 451 492 515 427 452 366 403 366 352 273 248
  •  Població de dret segons els censos de població del INE
  •  Població de fet segons els censos de població del INE
  • Entre el cens de 1857 i l'anterior, creix el terme del municipi perque incorpora a 255346 (Serrais)
    Entre el cens de 1970 i l'anterior, este municipi desapareix perque s'integra en el municipi 25043 (Barruera)
    [1]

    Vore també

    Referències

    1. ↑ Secretaria General Tècnica, Ministeri d'Administracions Públiques (2008). Variacions dels Municipis d'Espanya des de 1842, 1.ª edició, Madrit: Govern d'Espanya. Consultat el 8 de febrer de 2024.

    Bibliografia

    Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994


    Referències