Anar al contingut

Desmoncus polyacanthos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Desmoncus polyacanthos (Desmoncus polyacanthos)


Desmoncus polyacanthos és una espècie de palmera originària de Sudamérica.

Distribució i hàbitat

Està àmpliament distribuïda en les zones baixes i humides del Nort de Sudamérica i Trinitat, segons Galeano et al (2008) esta espècie en Colòmbia es distribuïx en el Carib i en les terres baixes del Magdalena Mig, l'Amazònia i Orinoquia.[1]

Descripció

És una palma cespitosa en brots i corfa molt resistents que són utilisats per a fer amarres de tot tipo i com a material per a complementar el teixit de cistelles, canastos, capells i cedazos.[2]

Usos

Els brots de la matamba han segut tradicionalment usats pels indígenes Emberá, Wounaan i Awá i per comunitats negres a lo llarc de la Costa Pacífica de Colòmbia per a elaborar artículs com canastos, breçols i trampes per a peixcar; encara que solament ocasionalment es produïxen excedents per la comercialisació d'estes #artesania a nivell local i regional, per eixemple en la regió de Guapi (Costa Pacífica Caucana) es produïx cert número de canastos i capells en destí a tendes de #artesania en locals i per a les fires de #artesania de Cali i Bogotà (Expoartesanías i Manofacto).[1]

Es cullen les lianes, es raspen per a deixar-les planes i es rajan per a obtindre tires llargues de la corfa del talle, després estes tires primes i rígides s'amarren en rolls, es duen a les cases en a on es posen a secar a l'ombra o damunt de foguers de llenya. La fibra de matamba posseïx una cavat molt fi i és molt apreciada per la seua llarga duració.[1]

Taxonomia

Desmoncus polyacanthos va ser descrit per Carl Friedrich Philipp von Martius i publicat en Història Naturalis Palmarum 2(3): 85–86, t. 68. 1824.[3]

Etimologia

Desmoncus: nom genèric que prové del grec: Desmo, que significa "unió o llaç", i onkos que significa "gancho o barba", açò en relació en la modificació de les seues foliolos.[4]

polyacanthos: epítet latino que significa "en molts espinos".[5]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Atitara aerea (Drude) Barb.Rodr.
  • Atitara caespitosa (Barb.Rodr.) Barb.Rodr.
  • Atitara dubia Kuntze
  • Atitara inermis (Barb.Rodr.) Barb.Rodr.
  • Atitara leptoclona (Drude) Barb.Rodr.
  • Atitara macroacantha (Mart.) Kuntze
  • Atitara oligacantha (Barb.Rodr.) Kuntze
  • Atitara oxyacantha (Mart.) Kuntze
  • Atitara paraensis Barb.Rodr.
  • Atitara phengophylla (Drude) Kuntze
  • Atitara philippiana (Barb.Rodr.) Barb.Rodr.
  • Atitara polyacantha (Mart.) Kuntze
  • Atitara pycnacantha (Mart.) Kuntze
  • Atitara riparia (Spruce) Kuntze
  • Atitara setosa (Mart.) Kuntze
  • Desmoncus aereus Drude
  • Desmoncus brevisectus Burret
  • Desmoncus caespitosus Barb.Rodr.
  • Desmoncus campylacanthus Burret
  • Desmoncus dasyacanthus Burret
  • Desmoncus duidensis Steyerm.
  • Desmoncus inermis Barb.Rodr.
  • Desmoncus latisectus Burret
  • Desmoncus leptoclonos Drude
  • Desmoncus longisectus Burret
  • Desmoncus macroacanthos Mart.
  • Desmoncus maguirei L.H.Bailey
  • Desmoncus mirandanus L.H.Bailey
  • Desmoncus oligacanthus Barb.Rodr.
  • Desmoncus oxyacanthos Mart.
  • Desmoncus paraensis (Barb.Rodr.) Barb.Rodr.
  • Desmoncus peraltus L.H.Bailey
  • Desmoncus phengophyllus Drude
  • Desmoncus philippianus Barb.Rodr.
  • Desmoncus prestoei L.H.Bailey
  • Desmoncus pycnacanthos Mart.
  • Desmoncus pycnacanthos var. sarmentosus Drude
  • Desmoncus riparius Spruce
  • Desmoncus setosus Mart.
  • Desmoncus ulei Dammer[6][7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Galeano, G. 2008. Fibres vegetals empleades en #artesania de Colòmbia. Ministeri de Comerç Indústria i turisme, #Artesania de Colòmbia S.A., Facultat de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional de Colòmbia. Bogotà, Colòmbia. 328 Pág.
  2. ↑ Galeano, G. 1992. Les palmes de la regió de Araracuara. Estudis en l'Amazònia colombiana. Facultat de Ciències Naturals, Universitat Nacional De Colòmbia. Segona Edició. Bogotà, Colòmbia. 179 Pág.
  3. ↑ «Desmoncus polyacanthos». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de juliol de 2014.
  4. ↑ Jesús Clots i August Braun, "Palmes en Veneçuela", Any 2001, Societat de Ciències Naturals La Salle, ISBN 980-235-036-2
  5. ↑ Epítets Botànics
  6. ↑ «Desmoncus polyacanthos». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 26 de juliol de 2014.
  7. ↑ Desmoncus polyacanthos en PlantList

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  6. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  8. Moraes R., M. 2004. Fl. Palmeres Bolívia 1–262. Plural Editors, La Pau.
  9. Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576. Secretària de Recursos Naturals i Ambient, Tegucigalpa.
  10. Pintaud, J.-C., G. A. Galeano, H. Balslev, R. Bernal, F. Borchsenius Kristensen, I. J. L. Ferreira, J. J. de Granville, K. Mejía C., B. Millán, M. Moraes R., L. R. Noblick, F. W. Stauffer & F. Kahn. 2008. Les palmeres d'Amèrica del Sur: diversitat, distribució i història evolutiva. Revista Peruana Biol. 15(supl. 1): 7–29.
  11. Steyermark, J. A. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.

Enllaços externs