Contractiste

Un contractiste[1] és la persona o empresa que és contractada per una atra organisació o particular per a la realisació d'una obra o servici, habitualment en el camp de la construcció i les obres civils, encara que no solament. Aixina, s'ampren contractistes en la construcció d'edificis, carreteres, instalacions o alguns treballs especials, com a refineria o plataformes petroleres per eixemple. Estos treballs poden representar la totalitat de l'obra, o be parts d'ella, dividides d'acort en la seua especialitat, territorialitat, horari o atres causes.
El terme en que es designa al contractiste fa referència al tipo de contracte que realisa en el promotor o client per a dites obres de construcció d'acort en els documents del contracte, que per lo general inclouen les condicions generals i especials, els plans i especificacions del proyecte arquitectònic preparades pel proyectista, que segons el tipo de proyecte pot ser un arquitecte, un ingenier civil, un dissenyador industrial o un atre especialiste.
Un contractiste és responsable de proporcionar tots els materials, equip (vehículs i ferramentes) i la mà d'obra necessaris per a la construcció del proyecte; encara que donat el cas pot proporcionar, per eixemple, solament el recurs humà. Per a això, és comú que el contractiste es recolze en atres persones o organisacions per a que realisen determinat tipo de treballs especialisats; ad ells se'ls crida subcontratistes i ad ell, contractiste general.
La diferència entre un contractiste i un subcontratiste no radica específicament en la seua capacitat, experiència o ram, sino en que fa referència especialment al tipo de relació que du en el client final, és dir, si va anar directament contractat per ell per a realisar els treballs, o si és contractat per algun intermediari. Per això, és comú que en la pràctica, un particular subcontracte a una empresa constructora per a realisar el proyecte, o en cas contrari que una empresa constructora subcontracte a varis particulars per a eixecutar els mateixos treballs, i que en tots els casos tots ocupen distints escans en l'organigrama d'una obra a una atra distinta.
Quan el contractiste és extern
Quan una organisació vol construir un edifici, es posa en contacte en un contractiste general establit, que es faça càrrec de tots els treballs. En la majoria dels casos, l'organisació que funciona com a client mai té tracte directe en els subcontratistes ni té que preocupar-se pel procés de construcció.
Quan el client actua com a contractiste
En ocasions, el client que necessita la construcció de l'edifici decidix actuar per sí mateixa com a contractiste general. En estos casos, treballa directament en els subcontratistes i s'encarrega de l'administració i organisació de tots els conceptes que genera l'obra.
En estes condicions, l'amo té que ponderar si l'aforro que li poguera generar el no pagar els honoraris d'un contractiste general' es compensa en la càrrega de treball, responsabilitats i contratemps que es pogueren presentar, aixina com els riscs de no ser un especialiste de la construcció.
Els amos que consideren este esquema deuen tindre en ment que els contractistes generals, ademés de la seua experiència solen desenrollar relacions molt estretes en tots els subcontratistes en els que treballen de manera recurrent, obtenint d'ells ademés del seu compromís, millors preus que els que estos oferirien a clients "d'una sola ocasió".
Tipos de contractistes i subcontratistes
En Espanya, per a poder contractar en qualsevol administració pública - ya siga nacional, autonòmica o local - una obra o servici l'import del qual siga superior als 120.202,42 €, es requerix la classificació de contractistes. Esta autorisació és competència de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa,[2] un organisme depenent del Ministeri d'Economia i Facenda.
- contractiste topógrafo
- contractiste d'excavacions i terracería
- contractista d'obra civil (albañilería)
- contractista electricista
- contractista plomero
- contractista carpintero
- contractista de ventanería
- contractista de herrería
- contractista yesero
- contractista d'instalació de pisos
- contractiste pintor
- contractiste de impermeabilizantes
- contractiste jardiner
- contractiste rets i telefonia
- contractista d'aires acondicionats
Método de treball del contractiste
En primer lloc, es busca un acort en el que el promotor invita a un o varis contractistes a participar en el procés de construcció, per mig d'un procés cridat concurs. Els distints contractistes invitats a participar presenten un presupost en el que, subjectant-se a les característiques especificades en el proyecte i el catàlec de conceptes, especifiquen els preus que cobren per dits treballs, senyalant ademés el temps que es tardarien en efectuar-los, criteris de supervisió i calitat, formes de pagament, i demés condicions de treball.
Una volta que el promotor ha rebut les distintes ofertes, selecciona als contractistes guanyadors del concurs i celebra en ells el contracte que incloga els punts dalt mencionats, ademés d'aquells punts adicionals que els ajuden a definir els térmens i condicions de treball, buscant ser lo més específic possible. Depenent del tipo de promotor, este procés pot requerir l'assessoria de l'arquitecte que vaja a dirigir l'obra.
Quan escomencen els treballs de cada contractiste d'acort en la seua programació en el calendari d'obra, estos s'encarreguen de complir en lo establit en el seu contracte individual, treballant en ells simultàneament en els atres contractistes participants del proyecte. Cada determinat temps, que sol ser semanal, els contractistes presenten al promotor o arquitecte un reporte dels treballs realisats a la data, en la finalitat de solicitar el pagament dels seus honoraris en lo que es coneix com alvanç d'obra.
Durant la realisació dels treballs, tant el constructor com l'arquitecte i el promotor o client envien a l'obra al seu respectiu supervisor d'obra per a comprovar la cantitat i calitat de treballs desenrollats, evaluant que en tot cas s'ajusten al proyecte arquitectònic, al catàlec de conceptes, i que estiguen respalats en els reportes d'alvanç d'obra.
En terminar els treballs assignats a cada especialiste, est presentarà a l'Administració un reporte final i en cas que complixquen en les especificacions requerides, dita Administració (el constructor, l'arquitecte, el promotor, tots ells o un especialiste en administració de proyectes) rebrà els treballs completats, procedint-se a tramitar el pagament del finiquit d'obra.
Referències
- ↑
- ↑ «Junta Consultiva de Contratación Administrativa». Archivat des de l'original, el 10 de febrero de 2008. Consultat el 3 de marzo de 2008.