Anar al contingut

Castell de Toompea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castell de Toompea

El Castell de Toompea (en llatí: Castrum Danorum; en estonio: Toompea loss, anteriorment Taani linn, i que significa "Castell dels Danesos") és un castell sobre la tossal de pedra calcàrea de Toompea, en la part central de Tallin, la capital d'Estònia. El nom de dita tossal va ser un dels noms de Tallin durant els temps de l'Estònia danesa, en els sigles XIII i XIV.

Història

El primer castell de fusta (denominat en algunes fonts fineses com Kesoniemi) s'estima que va ser construït en el tossal sobre els sigles X i XI pels residents de l'antiga província estonia de Rävala (Revala). En 1219, el castell va ser pres pels creuats danesos dirigits per Valdemar II.[1] Segons una llegenda molt popular entre els danesos, la primera bandera de Dinamarca (Dannebrog) va caure del cel durant un instant crític de la Batalla de Lyndanisse, lliurada prop del castell, resultant els danesos victoriosos sobre els estonios. Els danesos varen escomençar llavors a referir-se a Lyndanisse com castrum danorum («castell dels danesos»). Segons una hipòtesis, el nom traduït a l'antiga llengua estonia seria Taani(n) linna, que en el temps s'abreviaria a Tallin.[2]

En 1227 el castell va ser conquistat pels Germans Livonios de l'Espasa, els qui varen iniciar proyectes de reconstrucció. El castell començat en el XIII és, en llínees generals, el castell visitable actualment. La fortalea va caure de nous en mans danesos una década més tart, en 1237, pero va ser venuda a l'Orde Teutònica en 1346, quedant en el seu poder durant el restant del Medievo.[1]

Degut a que l'Orde Teutònica era una orde religiosa, el castell va escomençar a semblar-se a un monasteri en l'afegitó d'una capella, un capítul i els dormitoris per als cavallers. L'orde també va ser la responsable d'erigir les torres actuals del castell, sent la més alta Tall Hermann, en 48 metros d'altura, que domina la vista del complex. La bandera d'Estònia s'alça en el cim d'esta torre diàriament durant l'amanecer en el himne nacional i es torna a baixar en anochecer.[1]

En els trastorns de la guerra de Livonia del XVI, les primeres órdens creuades que dominaven els actuals països bàltics, es varen dissoldre, i la regió va ser reclamada per Suècia, Polònia i Rússia. En 1561 el nort d'Estònia era un domini suec, i la fortalea dels creuats va ser transformada en centre administratiu i polític d'Estònia.[3]

En 1710, Suècia va perdre el territori estonio en favor de l'Imperi rus. L'administració russa va portar a terme una àmplia reconstrucció i va transformar el castell en un palau, en un ala barroca i neoclàssica dissenyada per Johann Schultz. Durant l'era zarista es va dispondre d'un parc públic i d'un edifici per a archiu, pròxim al castell.[3][4]

Parlament

Saló d'actes del Parlament d'Estònia.


Despuix de la Declaració d'Independència d'Estònia en 1918, es va erigir l'edifici del parlament en el mateix lloc que va estar l'antic edifici conventual de l'Orde Teutónica. Despuix de dos anys de construcció, es va terminar en 1922, pels arquitectes Eugen Habermann i Herbert Johanson.[4] El tantes voltes reconstruït castell de Toompea, coronat per la torre Pikk Hermann, encara domina Toompea, ademés d'albergar el Parlament d'Estònia. Atres llocs d'interés en les proximitats del castell són la catedral ortodoxa russa dedicada a Alejandro Nevski, que es va completar en 1900.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 plats 1a, Lossi. «Toompea Castle» (en en-us). Riigikogu. Consultat el 2023-02-02.
  2. ↑ «[EKS Eesti keele sõnaraamat]». www.eki.ee. Consultat el 2023-02-02.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Toompea Castle». Riigikogu (Parliament of Estònia). Archivat des de l'original, el 14 de decembre de 2018. Consultat el 10 de setembre de 2013.
  4. ↑ 4,0 4,1 Viirand, Tiiu (2004). Estònia. Cultural Tourism, Kunst Publishers, p. 107. ISBN 9949-407-18-4.