Calitat
La calitat[1] és una propietat inherent de qualsevol cosa que permet que la mateixa siga valorada sobre qualsevol atra de la seua mateixa espècie. La paraula calitat és relativa. De forma bàsica, es referix al conjunt de propietats inherents a un objecte que li conferixen capacitat per a satisfer necessitats implícites o explícites. Per un atre costat, la calitat d'un producte o servici és la percepció que el client té del mateix, és una fixació mental del consumidor que assumix conformitat en dit producte o servici i la capacitat del mateix per a satisfer les seues necessitats. Per tant, deu definir-se en el context que s'estiga considerant, per eixemple, la calitat del servici postal, del servici dental, del producte, de vida, etc. És la capacitat d'un producte o servici per a satisfer les necessitats de l'usuari. La calitat és interna o externa. La calitat interna és la que permaneix dins de l'empresa és dir un producte poc demandat i alcançada en un víncul en el proveïdor i la calitat externa li pertany al proveïdor la qual cosa és el responsable de la mala demanda i és finalment percebuda o vista com un error
Definicions des d'una perspectiva de producció
La calitat és el grau en que un producte complix en les especificacions del disseny. Les especificacions són els valors desijats per l'empresa de determinades característiques del ben o servici tenint en conte els requisits del client.[2] El concepte és subjectiu ya que influïx la conformitat del client en el producte. Deuen complir certes normes per a comercialisar-se i certificar estàndars de calitat. La calitat és una propietat inherent del sistema de producció o d'operacions amprat, a major madurea més prop s'estarà de complir en els requisits del client. Dins dels sistemes de producció Monozukuri, Lligguen Manufacturing i Sistema de producció Toyota la medició de la calitat es considera un indicador tàctic, en conjunt en el determini d'eixecució i els costs.
Definicions trascendentes
Significa buscar un estàndart més alt en lloc d'estar satisfet en el mediocre. És una qualitat innata, característica absoluta i universalment reconeguda.
Definicions des d'una perspectiva de producte
És diferenciar-se cualitativamente i cuantitativamente respecte d'algun atribut requerit. És la cantitat d'un atribut no quantificable monetariamente que conté cada unitat.
Des d'una perspectiva d'usuari
La capacitat de satisfer els desijos dels consumidors. És adequació a l'ús. Depén de cóm esta responga a les preferències dels clients.
Des d'una perspectiva de valor
Són les virtuts i qualitats que deu reunir un producte o servici. La calitat significa aportar valor al client, açò és, oferir unes condicions d'ús del producte o servici superiors a les que el client espera rebre i a un preu accessible. També la calitat es referix a minimisar les pèrdues que un producte puga causar en la societat humana i el grau en que la satisfacció del client es manté. Una visió actual del concepte de calitat indica que calitat és entregar al client no lo que vullgues, sino lo que mai s'havia imaginat que volia i que una volta que ho obtinga, es done conte de que era lo que sempre havia volgut.
Definicions formals
Atres definicions d'organisacions reconegudes i experts del món de la calitat són:
- Norma ISO 9000: la calitat és el grau en el que un conjunt de característiques inherents a un objecte (producte, servici, procés, persona, organisació, sistema o recurs) complix en els requisits.[3](Una salutació a la UI1 despuix d'haver pagat per un Màster de CALITAT l'alegre quantia de 3.360€ per a que referencie des d'esta pàgina).[4]
- Real Acadèmia Espanyola: propietat o conjunt de propietats inherents a una cosa que permeten apreciar-la com a igual, millor o pijor que les restants de la seua espècie. Molt similar a com la definix l'ISO 9001
- Philip Crosby<nowiki/>: la calitat és compliment de requisits d'un client.[5]
- Joseph Juren: la calitat és adequació a l'ús del client. Solament centrada en l'ús la qual és només un aspecte.[6]
- Armand V. Feigenbaum: és el grau de satisfacció de les expectatives del client.[7]
- Genichi Taguchi: és el nivell de pèrdues (monetàries) que el producte o servici ocasiona a la societat des de que és expedit.[8]
- William Edwards Deming: és la satisfacció que li produïx al client.[9]
- Walter A. Shewhart: la calitat és el resultat de l'interacció de dos dimensions: dimensió subjectiva (lo que el client vol) i dimensió objectiva (lo que s'oferix). Denotant l'importància de la subjetividad en el procés.[10]
Mai es deu confondre la calitat en nivells superiors d'atributs del producte o servici, sino en l'obtenció regular i permanent dels atributs del ben oferit que satisfaça als clients per als que ha segut dissenyat. S'obté esta informació a partir de les queixes dels clients.
Factors relacionats en la calitat
Per a conseguir un elevat grau de calitat en el producte o servici cal tindre en conte tres aspectes importants (dimensions bàsiques de la calitat):
- Dimensió tècnica: engloba els aspectes científics i tecnològics que afecten al producte o servici.
- Dimensió humana: són les relacions entre clients i empreses.
- Dimensió econòmica: intenta minimisar costs tant per al client com per a l'empresa.
Per a això es deu establir la cantitat justa i desijada de producte que cal fabricar i que s'oferix. El preu exacte del producte i distribuir-los ràpidament. Ademés es deuen atendre les consultes lo més ràpit.
Paràmetros de la calitat
- Calitat de disseny: és el grau en el que un producte o servici es veu reflectit en el seu disseny.
- Calitat de conformitat: És el grau de fidelitat en el que és reproduït un producte o servici respecte al seu disseny.
- Calitat d'ús: el producte ha de ser fàcil d'usar, segur, fiable, etc.
- El client és el nou objectiu: les noves teories situen al client com a part activa de la calificació de la calitat d'un producte, intentant crear un estàndart segons el punt subjectiu d'un client. La calitat d'un producte no es va a determinar solament per paràmetros durament objectius sino incloent les opinions d'un client que usa determinat producte o servici.
Conceptes bàsics en la normalisació de la calitat
Objectius de la normalisació
Perseguix conseguir els següents objectius:
- Posseir un procés conciso en característiques mínimes.
- Complir en normes d'higiene i seguritat.
- Protegir els interessos dels consumidors i generals de la societat per a que el producte tinga una àmplia acceptació.
- Abaratir costs generals. Per a això, cal definir la cantitat desijada a produir, el preu exacte i planejar la llogística per a distribuir-ho.
Campos aplicables de normalisació
- Ferramentes analítiques. Es deuen normalisar les ferramentes metodològiques referents a la calibracó dels equips i els materials utilisats referents a la part instrumental.
- Productes.
- Màquines.
- Gestió de la Calitat de Productes i Sistemes.
- Gestió Migambiental.
- Gestió de riscs en el treball.
- Gestió de la Seguritat de l'Informació.
- Senyes. Estos es conformen pels resultats dels ensajos que s'obtenen a partir dels processos de mida químiques (PMQs).
- Gestió de les Activitats d'anàlisis, ensaig i calibracó. Es deuen gestionar el treball individual i l'organisació com un conjunt.
- Gestió de les Activitats d'Inspecció.
- Prestació d'un Servici.
- Gestió del procés.
Vore també
- Calitat de senyes
- Calitat industrial
- Control de calitat
- Estandardisació
- Fordisme
- Gestió de la calitat
- Gestió de calitat total
- ISO
- Monozukuri
- Sistema de gestió de la calitat
- Toyotisme
Referències
- ↑
- ↑ Vázquez, Manuel Iván Garza«Desarrollo de una cultura de la calidad 4ta. Ed.».Desarrollo de una cultura de calidad.Consultat el 2020-10-24.(en en)
- ↑ «International Organization for Standardization». Consultat el 18 de abril de 2016.
- ↑ (2026).«Universidad Isabel I. (2026). Unidad didáctica 4. Diseñando entornos virtuales de aprendizaje efectivos. En Diseño de Entornos Virtuales de Enseñanza-Aprendizaje. [Material inédito].».
- ↑ Crosby, Philip B. Crosby ; tr. Octavio Díaz García de León (1987). La calidad no cuesta : el arte de cerciorarse de la calidad, 17a reimpr.(2006). edició, México: CECSA, p. 21. ISBN 9682612209.
- ↑ Juran, Joseph M., co-ed-in-chief (1999). Juran's quality control handbook, 5. ed. edició, New York [u.a.]: McGraw-Hill, p. 2.1. ISBN 0-07-034003-X.
- ↑ Barris Sanchez, Fernando Rafael(novembre de 2007).«Administració de calitat total per a un mejorament continu dels servicis en l'institut politècnic nacional».TESIS UNIVERSITAT PEDAGOGICA NACIONAL.: 31.Consultat el 22 d'agost de 2017.
- ↑ Mejia Nieto, Javier(mayo de 1990).«TAGUCHI».Revista Universidad EAFIT.26(78): 51.Consultat el 23 de agosto de 2017.
- ↑ Summers, Donna C.S. ; traducción Luis Óscar Madrigal Muñiz, Antonio Núñez Ramos (2006). Administración de la calidad, 1a ed. edició, México: Pearson Educación, p. 18. ISBN 9702608139. Consultat el 23 de agosto de 2017.
- ↑ Shewhart, W.A. ; tr. Jesús Nicolau Medina, Ma.de las Mercedes Gozalbes Ballester (1997). Control económico de la calidad de productos manufacturados, Madrid: Diaz de Santos, p. 48. ISBN 8479783044. Consultat el 23 de agosto de 2017.