Acta d'acort

Els fills del rei Enrique VI varen ser despullats dels seus drets hereditaris.

El Acta d'acort va ser una llei aprovada pel parlament del Regne d'Anglaterra en octubre de l'any 1460, per la qual es modificava la llei successòria. El llavors rei Enrique VI "gojaria del tro del regne durant tot el temps que vixca", despuix de lo que la corona passaria a mans de Ricardo, duc de York, i tots els seus descendents. D'esta forma es restauraven els drets dels descendents del segon fill d'Eduardo III. Estos, varen quedar apartats del tro despuix de la deposición del rei Ricardo II, qui havia segut derrocat pel seu cosí, Enrique Bolingbroke, fill del tercer refillol del rei Eduardo III.

Segons la llei successòria i les costums del regne, en cas de no existir descendents del monarca, el tro presidencial devia ser ocupat pel següent germà del rei, que en este cas era Leonel d'Amberes, segon fill varó del rei. Pese haver mort en anterioritat a la deposición del seu nebot, els seus drets eren hereditaris, per lo que el corresponent successor devia ser Roger Mortimer (qui inclús havia segut designat com “hereu presunt”). Encara que l'irregular accessió de Bolingbroke va ser aprovada pel Parlament en la seua oportunitat, mai li varen ser revocats els drets a Antwerp ni als seus descendents, entre els quals va figurar Ana Mortimer, filla de Roger Mortimer. Ella estava casada a la seua volta en Ricardo de Conisburgh, fill d'Edmundo de Langley, quint refillol home d'Eduardo III. Per lo tant, el fill d'abdós, Ricardo, duc de York, era per abdós llínees descendent de l'antecessor comú, i a la mort sense descendència del seu tio Edmund Mortimer, germà de la seua mare, era el perfecte pretenent per a barallar en el dèbil i malaltiç rei Enrique VI el tro d'Anglaterra.

Despuix d'iniciada les Guerres de les Dos Roses, com a eixida de compromís entre els membres de la casa de Lancaster (el Rei Enrique i els seus familiars) i de la casa de York (Ricardo i la seua parentela), es va aplegar a l'acort de modificar la successió hereditària per mig d'una llei. cal senyalar que l'única raó per la que es va aplegar a este compromís era que Ricardo de York havia capturat al rei despuix de la batalla de Northampton (10 de juliol de 1460), un dels majors desastres militars de la guerra per als Lancaster. Despuix d'entrar a Londres en el rei baix custòdia, baix un ceremonial reservat exclusivament als monarques, Ricardo es va enfrontar en el Parlament que es trobava reunit. Davant ells, i en una presunció que li va fer perdre el respal inclús dels seus aliats Somerset i Warwick, va demandar la seua coronació basant-se en els seus drets hereditaris. Pese a lo anterior, i per una chicoteta majoria de cinc vots, se li varen reconéixer els seus drets pero el Parlament es va negar a destronar a Enrique.

La seua millor oportunitat residia llavors en obtindre algun compromís que consolidara el seu poder personal, lo que es va transformar en el Acta d'acort. Esta llei va establir, com s'ha senyalat, que Ricardo i els seus descendents serien els successors a la mort d'Enrique del tro d'Anglaterra, mentres retenia el seu poder en eixercici de les funcions de Lord Protector que ya li havia segut conferit durant els episodis de demència d'Enrique.

Esta llei va deixar dos punts en suspens que varen ser la raó de la continuïtat de la guerra civil.

• Per un costat, despullava a Eduardo de Westminster, el Príncip de Gals i fill d'Enrique VI, del seu dret a heretar la corona. Esta situació va provocar la repulsa de l'acort per part de la seua mare la reina Margarita d'Anjou, la verdadera líder de la casa de Lancaster.

• Per un atre va demostrar la falta de cohesió al voltant del mateix Ricardo, ya que no va poder desfer-se dels seus més perillosos enemics (el Príncip de Gals i la reina Margarita) ni enfortir als seus propis partidaris, com Somerset i Warwik.

La vigència d'esta llei va estar condicionada al mateix control eixercit per York sobre el rei, mentres que la reina i el seu fill es trobaven segurs entre els seus partidaris. De fet no va bastar poc temps per a que els Lancaster es prengueren sanguinosa venjança en la batalla de Wakefield, el 30 de decembre de 1460, a on Ricardo de York va morir en combat, mentres que el seu segon fill Edmundo i el comte de Salisbury varen ser decapitats al sendemà.