Abadia Notre-Dona'm de Fontgombault
L'abadia Notre-Dona'm de Fontgombault (en francés, Abbaye Notre-Dona'm de Fontgombault) és una abadia benedictina de la congregació Solesmes, localisada en Fontgombault, en el departament d'Indre (antiga província de Berry), França.
És una joya del art romànic, que està calificada com a monument històric.
Història de l'abadia
Des de la seua fundació fins a la Revolució Francesa
En 1091, Pierre de l'Étoile va fundar un monasteri benedictino a la vora del riu Creuse, prop del manantial o font de Gombaud.
En els sigles XII i XIII, l'abadia va experimentar un creiximent vigoroso i es va establir una vintena de convents.
En el XV, les abadies de Fontgombault tenien numerosos estanys excavats, com també es va fer en les abadies de Saint-Cyran i Méobecq, contribuint aixina a la cria de peixos en la regió d'Indre. L'abadia va ser saquejada i arrasada pels calvinistas en 1569 i no va ser restaurada fins a fins del XVII, quan Dom Andrieu va portar a terme la tasca.
No obstant, en 1741, la comunitat benedictina —reduïda a cinc membres— va ser reemplaçada per una comunitat de lazaristas, que va establir un seminari allí i va utilisar l'abadia com un centre per a les missions en la regió.
Els edificis varen ser destruïts parcialment durant la Revolució Francesa, quan el monasteri va ser nacionalisat i venut.
Des de 1849 fins a 1897
En 1849, la propietat va ser adquirida novament per a usos religiosos per part de l'Orde de la Trapa, la qual va tindre èxit en el restabliment d'una comunitat viable per al desenroll de l'agricultura i la creació d'una destilería de kirsch.
El 19 d'agost de 1888, el hui sant Carlos de Foucauld, per llavors en plena busca de resposta a la seua vocació, va visitar esta abadia i es va sitiar molt atret per la pobrea radical de l'orde.[1] En 1890, Carlos de Foucauld entraria en un atre monasteri de la mateixa Orde de la Trapa i permaneixeria en eixa orde fins a 1897.
En 1905 els trapenses varen ser expulsats de França baix les Lleis d'Associació i el monasteri va ser secularizado i venut per segona volta. El comprador va ser Luis Bonjean, qui va establir una fàbrica de botons en el local. A la seua mort en 1914, els edificis varen ser objecte d'us com a hospital militar per als soldats ferits de l'eixèrcit belga, lo que es va mantindre fins a 1918. Els trapenses que varen ser expulsats en 1905 varen passar a formar el Monasteri de La nostra Senyora del Jordán Oregó, en els Estats Units.
De 1919 a 1948, el local va ser utilisat com un seminari diocesà, que es va tancar per falta de vocacions.
Des de mediats del XX
En 1948, els edificis buits varen ser restaurades en el propòsit original del lloc, quan 22 monges de la congregació benedictina de Solesmes es varen establir com una comunitat benedictina. Despuix del Concilie Vaticà Segon, l'abadia va adoptar el nou missal, pero en l'arribada de les concessions de la comissió Ecclesia Dei, els va ser permés celebrar la llitúrgia segons el missal de Sant Joan XXIII de 1962; pero l'abadia manté abdós formes del Rito Romà.
Ara és la més poblada de les fundacions de Solesmes i té a la seua volta atres tres cases de religiosos en França: l'abadia Randol (1971), l'abadia Triors (1984) i el priorat Gaussan (1994), com aixina també l'abadia Clear Creek en els Estats Units en 1999. Com a part de la congregació benedictina de Solesmes, el vora gregoriano és l'essència de la pràctica llitúrgica de la comunitat, i les gravacions dels monges cantades estan disponibles en la tenda de l'abadia.
L'abadia celebra la missa en els texts de 1962 i 1969: els sacerdots de dita abadia són lliures de celebrar abdós misses i les concelebración són reservades per a grans festes. Des de la promulgació del motu proprio Traditionis custodes per part del papa Francisco, l'abadia ha mantingut l'us del missal de 1962, en autorisació del bisbe local tal com ho establix dit document. Ademés, l'abadia va reafirmar el seu respal al Papa Francisco.
Referències
- ↑ Antier, Jean-Jacques (novembre de 2005 [reimpr. 1997-2001-2004]). Charres de Foucauld (en francés), Librairie Académique Perrin, p. 149. ISBN 2-262-01818-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía Notre-Dame de Fontgombault» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.