ANFO

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |

El ANFO (de l'anglés: Ammonium Nitrate - Fuel Oil) és un explosiu d'alta potència que consistix en una mescla de nitrat d'amoni i combustible derivat del petròleu. Estes mescles són molt utilisades, principalment per les empreses mineres i de derrocament.
Les cantitats de nitrat d'amoni i combustible varien segons la llongitut de la cadena hidrocarbonada del combustible utilisat. Els percentages van del 90 % al 97 % de nitrat d'amoni i del 3 % al 10 % de combustible, per eixemple 95 % de nitrat d'amoni i 5 % de querosén.
Té com a principal problema la seua gran facilitat per a dissoldre's en aigua donada la seua gran tendència a l'absorció (higroscopia). Quan al ANFO se li afig pols d'alumini, este es convertix en una varietat encara més potent cridada AIANFO. L'explosió del ANFO és sense centelleig i l'ona expansiva és molt poderosa en relació en la cantitat utilisada.
S'utilisa principalment en les voladures de sols rocosos de tipo mig a bla, ya siga introduint en els barrenos el granulado per mig d'aire comprimit o en la seua atra forma de presentació que és encartuchado. És necessari acebar fortament el barreno en un detonador i un cartuig de goma en el fondo per a conseguir òptims resultats. Ademés, el seu us està contraindicat en barrenos en presència d'aigua, a no ser que s'use encartuchado.
També sol mesclar-se en atres explosius com hidrogels o emulsions per a formar, en funció del percentage de ANFO, ANFO Pesat (aproximadament un 70 % emulsió o hidrogel i 30 % ANFO).
El ANFO no ha estat exent d'accidents a pesar de la seua relativa seguritat de manipulació. El 6 de setembre de 2010 en la Regió de Antofagasta, comuna de Serra Grossa, sis persones varen morir dilacerades en manipular-ho, d'elles a lo manco tres tenien àmplia experiència en el seu us en voladures.[1]
Ocupació en el terrorisme
Ha segut utilisat ocasionalment en atentats civils. El primer va ser en 1970 quan uns estudiants de l'Universitat de Wisconsin-Madison varen deprendre el maneig i manipulació gràcies a un llibre editat per Wisconsin Conservation Department titulat "Pothole Blasting for Wildlife".[2][3] Coches bombes en ANFO varen ser pronte adoptats pel IRA i ETA.cita requerida
En el districte de Miraflores en Llima (Perú), el grup terroriste Sendera Lluminosa va fer esclatar en 1992 dos coche-bomba en 400 kg de dinamita i ANFO en la carrer Tarata, matant a 25 civils i causant destrosses en 300 m a la redona.[4] Anders Breivik va usar una tonellada de ANFO en els atentats de Noruega de 2011. Una variant més complexa del ANFO (en nitrat amònic nitrometano i combustible) cridada ANNM va ser usada en 1995 en l'atentat d'Oklahoma.
Us industrial
En l'indústria minera, el terme ANFO descriu específicament una mescla de grànuls de nitrat d'amoni sòlit i combustible amoníac. Existixen atres explosius basats en la química ANFO; les emulsions són les més utilisades. Diferixen de ANFO en la forma física que prenen els reactius. Les propietats més notables de les emulsions són la resistència a l'aigua i una major densitat aparent.
Si be, la densitat del nitrat d'amoni cristalí pur és de 1700 kg/m³, la dels grànuls individuals de AN de grau explosiu és d'aproximadament 1300 kg/m³. La seua densitat més baixa es deu a la presència d'una chicoteta bossa d'aire esfèrica dins de cada pepita; esta és la principal diferència entre la AN, comercialisada per a voladures i la venuda per a us agrícola. Estos buits són necessaris per a sensibilisar al ANFO; creen els cridats "punts calents". [9] L'alumini finament polvorisat es pot agregar a ANFO per a aumentar la sensibilitat i l'energia; no obstant, ha caigut en desús pel seu cost.
El ANFO té una densitat aparent d'aproximadament 840 kg/m³. En les aplicacions de mineria de superfície, usualment s'augura en pous per mig de camions dedicats que mesclen els components AN i FO immediatament abans de dispensar el producte. En les aplicacions de mineria subterrànea, el ANFO normalment està carregat per colps.
El AN és altament higroscòpic i absorbix fàcilment l'aigua de l'aire. En ambients humits, l'aigua absorbida interferix en la seua funció explosiva.
Referències
- ↑ Sis morts per manipulació de ANFO en Chile
- ↑ Mathiak, Harold A. (1965). Pothole Blasting for Wildlife, Wisconsin Conservation Department, Madison, Wisconsin 53701, p. 11.
- ↑ Mike Davis, Buda's Wagon: A Brief History of the Car Bomb (Vers: New York, 2007): 53.
- ↑ Comissió de la Veritat i Reconciliació (28 d'agost de 2003). «Els assessinats i lesions greus produïts en l'atentat de Tarata». Consultat el 23 d'octubre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «ANFO» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.