Anar al contingut

15P/Finlay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
15P/Finlay

15P/Finlay és un cometa periòdic descobert el 26 de setembre de 1886 pel astrònom surafricà William Henry Finlay. des del Real Observatori del Cap de Bona Esperança, en Ciutat del Cap, Suràfrica. En un periodo orbital de 6 anys i un afeli a una distància del Sol superior a la de Júpiter, està classificat com un cometa de la Família de Júpiter.

Òrbita

Els primers càlculs de la seua òrbita indicaven una possible identitat en el cometa 54P/de Vico–Swift–NEAT que despuix del seu primer albirament en 1844 no havia tornat a ser observat en cap de les seues calculades tornades i es considerava perdut. S'apuntava que les discrepàncies observades entre les òrbites calculades d'abdós cometes es devien a destorbament eixercits per Júpiter sobre el cometa, pero l'astrònom nortamericà Lewis Boss va demostrar que estos destorbament no existien desmontant la possibilitat de l'identificació del nou cometa en el cometa De Vico.

S'ha calculat que el pas d'este cometa pel periheli que tindrà lloc en 2060, passarà a una distància de sol 0,05 UA de la Terra.

Activitat

Este cometa sempre ha cridat l'atenció despuix del seu descobriment per l'aparent falta d'activitat i de pluges de meteors associades a ell, inclús despuix de calcular-se acostaments històrics tan propencs com 0,044 UA en 1714, i que hagueren permés un descobriment més primerenc.

Simulacions de la seua òrbita prèvies al seu descobriment, mostren que l'inclinament del cometa abans de 1760 era de 22°, caent a partir de llavors fins als 2°. Açò vol dir que abans d'eixe any, l'òrbita del cometa li mantenia alluntat del cinturó d'asteroides a on és més provable el bombardeig de la seua superfície en partícules i atres elements que conté, podent ser considerat com un cometa durmiente estant la seua superfície coberta en un mant de material no volàtil que impedix la seua sublimació i activitat a l'espera de que algun event exterior penetre esta capa i l'exponga i siga la causa d'esclats esporàdics, més provables ara que transita pel cinturó d'asteroides. Este estat durmiente sembla confirmar-se en el fet que el cometa ha mostrat un descens de lluentor en cada pas pel periheli registrant-se un aument en sistemàtic de magnitut de 0,5 per periheli des del seu descobriment.

S'ha calculat que el radiant teòric per a una pluja associada a este cometa estaria situat històricament en les constelacions de Telescopi i Escorpio que presenten pobres condicions per a observadors històrics del hemisferi nort, pero tampoc observacions sistemàtiques en mijos moderns donen una identitat fiable de les pluges registrades en el pas pel periheli d'este cometa.

S'ha apuntat ademés que l'influència gravitatòria de Júpiter fa que l'òrbita de les possibles partícules eyectadas pel cometa s'allunten de la Terra prevenint d'una trobada en esta. Per un atre costat s'ha calculat que la velocitat de la trobada dels meteors en l'atmòsfera terrestre seria de sol 16 km/s, que produirien pluges molt dèbils solament a l'alcanç de mijos de detecció molt sofisticats.

En decembre de 2014 i en giner de 2015 varen ser detectats dos esclats diferents, en el primer dels quals el cometa va incrementar la seua lluentor en 3 magnituts i el segon en 4 o 5 magnituts. L'energia específica emesa en el conjunt dels dos esclats és similar a la de l'estadillo del cometa 17P Holmes de 2007 encara que el mecanisme més provable d'esclat en el cas d'este cometa, la cristalisació de gèl amorfo, que es produïx a la distància de 2,5 UA quan la radiació solar ya és suficient per a provocar la reacció, no és provable que siga el mateix que el de 15P Finlay que es trobava ya a 1,0 UA en el moment del mateix.

Es va determinar que els restants d'estos esclats es trobarien en la Terra provocant una pluja de meteors en octubre de 2021 predient-se un radiant en la constelació d'Ara en unes condicions d'observació favorables per a observadors del sur d'Àfrica.

Un primer albirament de meteors en la posició prevista es va detectar el 27 de setembre de 2021 provinents del pas pel periheli del cometa en 1988 i 1995. Es varen contabilisar 13 meteors molt dèbils en una velocitat d'entrada de 10,8 km/s. Estes pluges es varen registrar per la IAU en el número 1130 i denominades Àrides.

El 6 d'octubre i en la data prevista, es varen avistar de nou meteors, en este cas els associats als esclats de 2014 i 2015. Es varen contabilisar 33 meteoroides i una velocitat de 10,5 km/s. Observacions per radar varen tirar una Taxa horària zenital de 80 ± 10 meteors/hora.

Referències