Alcanalí
Alcanalí, oficialment Alcalalí, es una població de la Vall de Pop, en la comarca de la Marina Alta (Comunitat Valenciana).
Geografia
Alcanalí és una població situada al territori d'Aixa, travessat pel riu Xaló-Gorgos. Un dels seus afluents és el barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcanalí del de Xaló. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada Alquellelin en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'entitat local menor de la Llosa de Camacho, les partides de Passula, la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra Seguili i el coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa. El seu terme és de 14,4 km2.
Núcleus
- Alcanalí
- Llosa de Camacho
Llímits
El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de Benidoleig, Xaló, Llíber, Murla, Orba, Parcent i Pedreguer (en la mateixa comarca); i també en el terme de Tàrbena (en la comarca de la Marina Baixa).
Accés
S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista AP-7. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.
Història
Jaume I prengué Alcanalí en 1245 i li'l donà a na Berenguela Alonso de Molina en l'any 1268. En 1325 l'adquirí n'Hugo de Cardona. Fins a l'any 1408 en Pere de Castellví fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. L'any 1409 se li otorgà l'independència jurídica. En 1599 Eximén Pérez Roiç de Lihori el comprà a Martí d'Alagó. Quedà despoblat en 1609 a causa de l'expulsió dels moriscs i en 1610 se'ls otorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. En 1616, es creà la baronia d'Alcanalí, en esta població i el despoblat de Mosquera. L'últim baró fon José Roiç de Lihori. El títul passà als barons de Llaurí. En el sigle XVIII produïa cereals, seda, garrofes, oli, almeles, panses, moscatell i figues. Manté una torre del sigle XIV.
Demografia i economia
És remarcable l'evolució demogràfica: en 1572 tenia 36 famílies; en 1787 n'eren 369 habitants; en 1845, 450; en 1900, 1.118; i ya més recentment, en 1986, 649, i en 2002 pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En 2007 ya n'eren 1.395 habitants.
La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de raïm i taronges en les seues fèrtils terres.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.118 | 925 | 909 | 1.010 | 961 | 831 | 731 | 685 | 611 | 855 | 981 | 1.352 | 1.395 |
Monuments
- Torre Medieval. Del segle XV, declarada Bé d'Interés Cultural del Patrimoni Històric Espanyol.
- Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcanalí, Ruiz de Lihori.
- Iglésia de la Nativitat. Edifici d'estil neoclàssic del segle XVIII.
- Ermita de Sant Joan de Mosquera. Del segle XVIII
- Ermita del Calvari. Construïda entre 1952 i 1954.
Cultura
Museus
- Museu de la Pansa. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre segles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.
- Museu Etnològic. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en 2007, i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.
Deports
Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la Vall de Pop, és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la Pilota Valenciana. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les llargues que només permet la seua pràctica al carrer.
Gastronomia
Els menjars tradicionals són el puchero, les coques i l'arròs en fesols i naps.
Festes
- Festes de Juny. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el 23 al 26 de juny. Són tradicionals les processons religioses, els focs d'artifici, reveles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.
- Festes de Sant Miquel. Tradicionalment es celebraven el 29 de setembre, pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'agost. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc.