Campeche
Campeche és u dels 31 estats que junt en el de Distrit Federal conformen les 32 Entitats Federatives de Mèxic.
Campeche se localisa al surest de la República Mexicana i a l'oest de la Península de Yucatán, entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de Yucatán, a l'est en l'estat de Quintana Roo, al surest en Belize, al sur en la República de Guatemala, al suroest en l'Estat de Tabasco i a l'oest en el Golf de Mèxic.
Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la península de Yucatán. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la península de Yucatán.
Geografia física[editar | editar còdic]
L'estat de Campeche se localisa al surest de la República Mexicana i a l'oest de la península de Yucatán, entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de Yucatán, a l'est en l'estat de Quintana Rosegue, al surest en Belize, al sur en la República de Guatemala, al suroest en l'Estat de Tabasco i a l'oest en el Golf de Mèxic.
Municipis de l'estat[editar | editar còdic]
L'estat de Campeig està conformat per 11 municipis. Els municipis estan governats per ajuntaments el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la capçalera municipal, localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més.
El pal de tint[editar | editar còdic]
Els mayes varen conéixer i varen aprofitar les qualitats del pal de tint, arbre silvestre que vare distinguir en el vocable ek; des de llavors la seua presència va influir en l'història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional devall el nom de pal de Campeche. D'este pal negre se varen aprofitar els indígenes per a tenyir mantes, de tot això varen prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en cantitats considerables a la Península Ibèrica.
La fusta[editar | editar còdic]
Per a Campeche, la decadència del pal de tint, no va afectar severament l'economia local. Des de 1880 l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació.
El chiclet[editar | editar còdic]
En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme.
La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de chico acres està precisament en Campeche i Quintana Rosegue. El chiclet era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i despuix era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En 1930 es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees.
L'economia de Campeche hui[editar | editar còdic]
La economia de Campeche se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'agricultura, peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Campeche de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.