Ferran Torrent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:37 7 oct 2024 per Xavier (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Ferran Torrent i Llorca
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i periodiste.
Naiximent: 31 de maig de 1951
Lloc de naiximent: Sedaví, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, 31 de maig de 1951) és un escritor i periodiste valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia[editar | editar còdic]

És un dels escritors valencians actuals més reconeguts en tota Espanya. La seua obra està escrita en català i s'han fet traduccions al castellà d'alguns dels seus llibres. El gènero que més ha treballat és el de la novela negra. La seua primera novela fon No emprenyeu el comissari (En valencià, No enfadeu al comissari), traduida al castellà per Iker Sánchez Arco, seguida de Penja els guants, Butxana, Un negre amb un saxo (En valencià, Un negre en un saxofó), Cavall i rei i L'any de l'embotit, obra en la que va tancar un cicle.

La citada Un negre amb un saxo fon duta al cine per Francesc Bellmunt, de la mateixa manera que la que provablement siga la seua novela més coneguda, Gràcies per la propina, escrita en forma autobiogràfica. Fon guardonada en el Premi Sant Jordi de novela en 1994.

El director Sigfrid Monleón es va encarregar de traslladar a la gran pantalla l'història de la novela L'illa de l'holandès.

Les seues noveles solen estar ambientades en la ciutat de Valéncia, com els relats policiacs del seu personage Butxana, que ha desenrollat en noveles com No emprenyeu el comissari o Penja els guants, Butxana. En Societat limitada i Espècies protegides fa un anàlisis de l'estructura política i futbolística valenciana, criticant el món de la corrupció que es crea al seua entorn. Est últim llibre fon guardonat en el Premi Joan Crexells, el de la Crítica Serra d'Or o el Premi Nacional de la Crítica.

Atres noveles de l'autor són La mirada del tafur, Living l'Havana o Cambres d'acer inoxidable.

Fon finaliste del Premi Planeta en l'edició de 2004 en La vida en el abismo. Esta novela ha segut adaptada per Ventura Pons, donant orige a la película La vida abismal, el rodage de la qual va començar en maig de 2006, i que protagonisa Óscar Jaenada.

Cites[editar | editar còdic]

L'ús de la llengua és el que més em preocupa. Sense llengua no tenim res
Ferran Torrent

Enllaços externs[editar | editar còdic]