Ramón Miquel y Planas
| Ramón Miquel y Planas | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Ramón Miquel y Planas | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Bibliòfil i escritor. | ||
| Naiximent: | 1874 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 1950 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Ramón Miquel y Planas o Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874 - † 1950) fon un bibliòfil, editor, traductor, empresari, ensagiste, escritor, poeta, bibliògraf i historiador de la llengua i lliteratura catalanes espanyol.
Biografia
Dedicà la seua vida exclusivament al llibre en totes les seues manifestacions com a editor, traductor, empresari, ensagiste, escritor, poeta, bibliògraf, historiador de la llengua i lliteratures catalanes, entre atres coses.
Tingué i eixercí un gran protagonisme en l'Institut Catalá de les Arts del Llibre i entre els anys 1903 i 1912 dirigí la Societat Catalana de Bibliòfils.
Publicà molts estudis en la Revista Gráfica. Fon redactor de Joventut de 1900 a 1906. Creà i fon l'únic redactor de dos revistes per a bibliòfils: la Revista Ibérica de Ex Libris (1903-1906) i Bibliofilia (1911-1920).
Seguint els passos de Marian Aguiló o Félix Torres Amat, intentà crear un corpus definitiu de la lliteratura catalana en la publicació de la seua "Biblioteca catalana". L'escomençà en l'any 1908 i l'acabà en 1932, en un total de 32 volums. Simultàneament fon publicant la colecció anomenada Històries d'altres temps, a on s'arrepleguen noveles i texts catalans antics.
La seua colaboració en Rossend Serra i Pagès li permeté editar la Biblioteca Folklórica Catalana al mateix temps que la Biblioteca Catalana. Mantingué estreta amistat en persones com Eudald Canivell i Luis Carlos Viada y Lluch.
S'opongué a l'imposició de la gramàtica i ortografia del català modern de Pompeu Fabra, al qui va calificar de «gran mogol filològic», «dictador en matèries llingüístiques en Catalunya» i «malaït rebentador de llengües». En l'any 1918 va aplegar a afirmar que Catalunya mai abans havia segut víctima «d'una tirania tan odiosa com la que hui eixercixen els nostres gramàtics posats al servici de Fabra».
En l'any 1939, despuix de la Guerra Civil espanyola, publicà en Espanya un llibre en més de cinquanta sonets en català titulat Sonata en tres temps, en alguns dels quals va criticar la «revolució» iniciada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en 1913 en la promulgació de les normes ortogràfiques del català i va elogiar la figura de Francesch Matheu com a símbol d'oposició al reformisme fabrià. En la mateixa obra, dedicada a diversos lliterats i intelectuals catalans, també va criticar l'actuació durant la guerra de la Generalitat republicana presidida per Lluís Companys, entre atres coses.
Obra
- Amor y Psiquis de Luci Appuleu (1905)
- Les Amors de Dafnis y Cloe de Longus (1905)
- Valter y Griselda. La Filla del rey d'Hongria. Paris e Viana traduccions de Bernat Metge (1905)
- Primer llibre d'exlibris d'en J. Triadó (1906)
- Lo Somni de Bernat Metge (1907)
- Lo Carcer d'amor: novela del XVen segle composta per Diego de San Pedro y traduhida al català per Bernadí Vallmanya (1907)
- Les Faules d'Isop: text català y gravats reproduhits de dues edicions gòtiques del segle XVI (Barcelona, 1550? y 1576) (1907)
- Faules Isòpiques de Aviano, Alfonso, Poggio y altres autors (1908)
- Historia de Pierres de Provença y de la gentil Magalona: ara novament publicada segons les edicions de 1616 y 1650 (1908)
- Llibre del sabi y clarissim fabulador Isop (1908)
- Historia del noble y esforçat cavaller Pierres de Provença (1908)
- Historia de l'esforçat cavaller Partinobles: (Tarragona, 1588) (1908)
- Els Contes den Perrault (1909)
- Lo Fill del Senescal (1909)
- Historia de Paris e Viana (1909)
- Historia de Frondino y Brisona (1909)
- Jacob Xalabín (1909)
- La Filla del Emperador Constantí (1909)
- Tractat de Scipio y Anibal; seguit de la destrucció de Jerusalém (1910)
- Somni de Francesc Alegre (1910)
- Rahonament entre Francesch Alegre y Sperança (1910)
- Pensament de Pere Joan Ferrer (1910)
- Despropiament d'amor de Ramon Llull (1910)
- Cançoner satírich valenciá dels segles XV y XVI (1911)
- La Imitació de Jesucrist de Tomàs de Kempis (1911)
- Faula de les amors de Neptuno y Diana (1911)
- Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro (1912)
- Estudi histórich y crítich sobre la antiga novela catalana pera servir d'introducció al novelari català dels segles XIV a XVIII (1912)
- Rondalla de rondalles de Carles Ros i Hebrera (1912)
- Rondaya de Rondayes de Tomàs Aguiló i Cortès (1912)
- Obres de J. Roiç de Corella de Joan Roís de Corella (1913)
- Llegendes de l'altra vida (1914)
- Llibre anomenat Vita Christi d'Isabel de Villena (1916)
- Novelari català dels segles XIV a XVIII: publicat en vista dels manuscrits y edicions primitives (1908-1916)
- Viatge al Purgatori de Sant Patrici de Ramon de Perellós (1917)
- Diàleg de la guerra (1917)
- La Novela d'un bibliòfil (1918)
- Les Confidències dén Joan Bonhome (1918)
- Diàlechs (1919)
- Els Cent aforismes del bibliòfil (1924)
- La Llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928)
- Spill o Libre de consells: poema satírich del segle XV de Jaume Roig (1929)
- Sonata en tres tiempos (1939)
Cites
[...]
... privar a Cataluña de la aportación de las letras valencianas sería como arrancar de la literatura catalana la poesía casi por completo, porque en ningún momento, antes de la Reinaxença, ha llegado a adquirir el esplendor en que se nos muestra gracias a los Ausias March, a los Roiç de Corella, a los Jaume Roig, a los Fenollar y a otros cien más.