Maria Ibars
Ana Maria Ibars i Ibars | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Mestra i escritora. | ||
Naiximent: | 29 de febrer de 1892 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 9 de giner de 1965 | ||
Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Ana Maria Ibars Ibars (Valéncia, 29 de febrer de 1892 - † Valéncia, 9 de giner de 1965) fon una escritora i mestra valenciana, coneguda com Maria Ibars o Maria Ibars i Ibars.
Biografia[editar | editar còdic]
Maria Ibars vixqué la seua infància i adolescència en la població valenciana de Dénia, en la mateixa població, pero son pare tenía també una casa de la partida del Saladar, a on també vixqué.
Un dels seus llibres fa relació a la seua infància i les seues vivències: Poemes de Penyamar: a l'ombra del Montgó (sic) (1949). Fon mare de la pedagoga Raquel Payà. Escrigué poemes i narracions en castellà i en valencià.
En la década dels anys 30 estigué relacionada en l'entitat cultural valenciana i centenària Lo Rat Penat i participava en activitats d'esta institució.
Segons nos conta Pilar Navarro i Borràs sobre Maria Ibars:
Si el paisage com a tema reflectix el seu caràcter valencianiste, la seua és també una lliteratura de dònes. Maria Ibars no va explicar mai per escrit el seu posicionament respecte al moviment feministe ni respecte a les seues reivindicacions, per lo que devem basar-nos en els indicis que nos aporta l'obra, per a extraure la seua consideració. Pese al seu conservadurisme relatiu que la fa decantar-se pels models propis de la societat tradicional que vea en recessió i els condicionaments morals de la seua forta religiositat, la qüestió de l'abús sexual masculí és una de les constants lliteràries ibarsianes; en conseqüència, l'escritora devia vore en simpatia les accions de les dònes encaminades a conseguir mijos de defensa al respecte. La seua perspectiva femenina, el compromís implícit i permanent en les desiguals condicions de vida de les dònes, resulta potser l'aspecte més sugerent i viu.
Maria Ibars és una de les escasses escritores valencianes, en un temps en el que la dòna lluitava per obrir-se pas en tot l'àmbit cultural i social, i que en el seu cas té com a traces característiques ser dòna, valencianista i catòlica.Obra[editar | editar còdic]
- Ibars y Ibars, María. Flor de nisperer : acabamiento. Sicània, 1962.
- Ibars y Ibars, María. La fe de los otros. Sicània, 1965.
- Camp de Os / María Ibars Ibars. Fantasías / Beatriu Civera. La semana valenciana / Nicolau-Primitivo / Dibujos de Nunyez y Tony Valencia : Sicània, 1961
- El demonio se hace fallero / Josep Marcarell y Gosp. Los pañales / Barrote de Ribalmaig. Camp de uso (acabamiento) / María Ibars y Ibars ; ilustraciones de Soriano y Núnyez Valencia : Sicània, 1961
- Como una garra : novela Valencia : Guerri, 1961.
- La descalumniada / María Ibars y Ibars. Avioneta 23 / Peris Aragón. La Prenda / Soleriestruch ; dibujos de Nunyez, Peris Aragón y Soleriestruch Valencia : Sicània, 1961.
- Flor de nisperer María Ibars y Ibars. La Trampa / Enric Soler y Godes. ¿Levante?¡No!¡Valencia, siempre! / Nicolau Primitivo / Ilustraciones para. Peris, Tony y Nunyez Valencia : Sicània, 1962.
- El gigante enamorado / Josep Bea Izquierdo. La fe de los otros / María Ibars y Ibars. Cronistas del reino de Valencia / Nicolau-Primitivo ; ilustraciones de Hernàndez Valls y Soriano Izquierdo, fotograbados de Vilaseca Valencia : Sicània, 1965.
- Graciamar Valencia : [Unicrom], 1963.
- La presa : (Obra póstuma) / María Ibars y Ibars. El muerto té la palabra / Juli Ferrer y Rueda. Recordances de Masarrojos / Nicolau-Primitivo ; ilustraciones de Nuñez, fotograbados de Vilaseca Valencia : Sicània, 1966.
- El último serv : a la sombra del Montgó (novela social) / María Ibars y Ibars ; ilustraciones de Antoni Ferrer ; fotograbados de Vilaseca Valencia : Sicània, 1965.
- Vidas planas / María Ibars y Ibars Instituto de Estudios Comarcales de la Marina Alta, 1999.
- Vidas planas / María Ibars y Ibars ; edición, introducción y notas de Tomàs Llopis Alicante : Aguaclara, 1992.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En la localitat de Dénia hi ha un Institut d'Educació Secundària que du el seu nom, des de febrer de 2016, també Maria Ibars és filla adoptiva d'esta localitat de la Marina Alta.