Meló d'Alger

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Meló d'Alger

El meló d'Alger o meló d'aigua (Citrullus lanatus), en castellà sandía, de la família Cucurbitaceae, és una fruita i planta de l'estil de les parres (enfiladissa), originària de Suràfrica. És considerat a sovint un tipo de meló, pero no està en el gènero Cucumis.

El meló d'Alger és, generalment, esfèric o elipsoidal, vert per fòra i roig per dins, en llavors negres, i quan està ben madur, molt dolç i refrescant, fet pel que també se li coneix en el nom de meló d'aigua. Hui en dia es poden trobar varietats més o manco artificials en la molla de color groc, sense llavors i de formes més allargades.

Descripció

Detall de la flor

És una planta herbacea de cicle anual, trepadora o rastrera, de textura asprosa, en talls pilosos proveïts de zarcillos i fulls de cinc lòbuls profunts. Les flors són grogues, grans i unisexuals, les femenines tenen el gineceo en tres carpelos, i les masculines en cinc estams.

El frut de la planta és gran (normalment més de 4 kg), pepónide, carnós i sucós (més del 90% és aigua), casi esfèric, de textura plana i sense porositas, de color vert en dos o més tons. La polpa és de color roig —per l'antioxidant licopeno— i de carn de sabor generalment dolç (més rarament groga i amarga).

Les numeroses llavors poden aplegar a medir 1 cm de llongitut, són de color negre, marró o blanc i riques en vitamina I, s'han utilisat en medicina popular i també es consumixen torrades com a aliment.

Una llegenda

Una llegenda antiga conta que els àraps portaren eixe meló des d'Alger, actual capital d'Algèria, al Regne de Valéncia, en l'objectiu de que els primitius valencians en menjar-lo, s'entravessarien, i aixina ells ocuparien els territoris sense a penes lluita... pero els valencians menjaven la dolcíssima polpa i escopinyaven les llavors al camp. I estaven tan agraïts per l'obsequi, que varen nomenar ad aquella fruita Meló d'Alger, en honor a la ciutat d'Alger, en Algèria.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Black, William R. (8 de diciembre de 2014). «How Watermelons Became a Racist Trope». The Atlantic Monthly Group
  • H. Mandel, N. Levy, S. Izkovitch, S. H. Korman (2005). «Elevated plasma citrulline and arginine due to consumption of Citrullus vulgaris (watermelon)»
  • Naeve, Linda (December 2015). «Watermelon». agmrc.org. Agricultural Marketing Resource
  • Wada, M. (1930). «Über Citrullin, eine neue Aminosäure im Presssaft der Wassermelone, Citrullus vulgaris Schrad.». Biochem. Zeit. 224: 420

Enllaços externs

Commons