Història de Santa Llúcia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 07:07 7 oct 2022 per Caro de Segeda (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Santa Lucía''' és un país ubicat al nort de Veneçola i Trinitat i Tobago, en aigües del mar Carib. Els seus primers pobladors varen arribar…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Santa Lucía és un país ubicat al nort de Veneçola i Trinitat i Tobago, en aigües del mar Carib. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors europeus va terminar sent conquistada pel Regne Unit, el qual li va otorgar l'independència en l'any de 1979.

Els primers pobladors

Els primers pobladors de Santa Lucía varen ser els indígenes taíns, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de Sudamèrica entre el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

i el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. A partir de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes carips. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

o a principis de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Donada la conveniència del seu port en Castries, l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el XVII, canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de França i el del Regne Unit, sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any de 1814.

Domini britànic

Començant en l'any de 1838 l'illa va ser administrada pels britànics des de Barbados i posteriorment des de l'Illa de Granada (1885). A principis de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

els habitants varen començar a buscar major autodeterminació per a la colónia i en 1924 varen conseguir elegir als seus primers representants a un consell llegislatiu local. Despuix de conseguir el dret al vot per a tots els adults en 1951 l'illa es va sumar a vàries federacions colonials regionals fins a entrar en un conveni de lliure associació en el Regne Unit en 1967. Dotze anys despuix, el 22 de febrer de 1979, va obtindre la seua independència.

Época independent

El Partit Laboriste de Santa Lucía (en anglés: Saint Lucia Llabor Party, SLP) va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del Regne Unit, conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels huitanta l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de 1982 el govern seria controlat pel Partit Unit dels Treballadors (en anglés: United Workers Party, UWP).

El Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per John Compton, un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el 16 d'abril de 1987) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per la qual cosa el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al 30 d'abril, obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).

En abril de 1992 el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en 1996 per a donar pas al seu successor, Vaughan Lewis, qui perdria les eleccions de 1997 front a Kenneth Anthony, un exoficial de la Caricom que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.

En les eleccions de decembre de 2001 els laboristes varen conseguir 14 dels 17 escans parlamentaris. La líder del Partit Unit dels Treballadors, Morella Joseph, ni tan sols va poder ser electa al Parlament.

En 2006, el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En maig de 2007, despuix de Compton va sofrir una série de menuts accidents cerebrovasculars, aixina que el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en setembre de 2007. En novembre de 2011, Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_Santa_Llúcia&oldid=244421»