Fausti Barberà
Fausti Barberà i Martí (Alaquas, 20 de decembre de 1850 - †Valéncia, 5 de giner de 1924), fon un mege, escritor i polític valencianiste. El seu llibre "De Regionalisme i Valentinicultura" (1910) es considera el primer cos teoric del valencianisme i el nacionalisme valencià.
Biografia
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en 1872, any en que faltà sa mare.
En l'any 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de Picanya, que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. En l'any 1907 en Joaquina Alcañiz, de Sax. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
Entregat a la ciència, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de Pasteur, els descobriments de Koch sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valéncia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Cièncias Médicas».
Fon cavaller de l'Orde d'lsabel la Catòlica, acadèmic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valéncia, en l'any 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en Sevilla, o president de la Comissió de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
Valencianisme
En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del Centre de Cultura Valenciana, vicepresident de Lo Rat Penat, president de la I Assamblea Regionalista de Valéncia, fundador de Valéncia Nova o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Història de la Corona d'Aragó.
”De Regionalisme i Valentinicultura”
El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teòric del valencianisme i del nacionalisme valencià mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa més de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat.
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un nacionalisme valencià que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir Espanya com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el sigle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals.
En paraules de l'historiador valencià Antoni Atienza: “El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.
Obres
Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres:
- “Valencianos ilustres. Crisóstomo Martínez” (1902).
- “Conferencias sobre Bio-Bibliografia de Carlos Ros” (1905).
- “Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria valentina” (1909)
- “De regionalisme i valentinicultura” (1910) (Uiquilliteratura)
- “Per a Valencians” (1913)
- “El Monasterio de El Puig de Santa Maria y medios conducentes a obtener su conservación” (1915)
Obres sobre Medicina
De la seua vasta producció mèdica, es poden destacar els títuls:
- “De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro” (1894)
- “La fisiología del lenguaje”
- “La intubación laríngea”