Enric Vacas i Estelles
| Enric Vacas i Estelles | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Naiximent: | 5 de juliol de 1935 | ||
| Lloc de naiximent: | Chestalgar (Valéncia | ||
| Defunció: | 20 de giner de 2011 | ||
| Lloc de defunció: | Chestalgar (Valéncia | ||
Enric Vacas i Estelles (Chestalgar (Valéncia), 5 de juliol de 1935 - †20 de giner de 2011 fon un membre historic del valencianisme i del Grup d'Acio Valencianista.
Enric va ser un d'eixos poquets pares preocupats en inculcar l'espirit valencianista als seus fills, duguen-los tots els dumenges al Parterre, parlant-los sempre en llengua valenciana i enfrontant-se en els mestres que volien ensenyar-les algo en lo que ell no estava gens d'acort.
Era molt conegut per tots els valencianistes per haver estat al front de la “Paraeta” del GAV molts anys. Ell i la seua incombustible dona, Paquita Chilet, montaren tots els dumenges durant 12 anys de manera quasi ininterrompuda la “paraeta” en el carrer San Vicent de Valéncia, aixina com en la Fira del Llibre que organisava la RACV (primer en els Jardins de Monforte i despuix en la plaça de l'Almoina).
Tant a Enric com a Paquita s'els podia trobar quasi a diari en el seu despaig del GAV i sempre tenien temps per a raonar un ratet de valencianisme, ningú que s'acostara a ells a comprar un llibre se n'anava sense una anecdota, un raonament o una d'eixes ocurrencies tan valencianes eixides de l'espirit socarró que Enric mamà en el seu Borbotó adoptiu.
Fon Enric Vacas el que propongué a Juan Garcia Sentandreu tornar a traure la “paraeta” al carrer despuix d'uns anys sense fer-ho, oferint-se ell mateixa voluntari. Per a dur a terme eixa idea, Enric passà de ser vocal d'Acció (en les Juntes de Jogim Romero i Pere Aguilar) a assumir la Vocalia de Paraeta, una de les més historiques del GAV i en la que permaneixeria al front fins a l'any 2009 en que baix la presidencia de Manuel Latorre decidí no presentar-se a la reelecció per motius de salut.
En els seus 32 anys com a membre del GAV Enric Vacas fon un element molt actiu de la lluita valencianista, protagonisant infinitat d'anecdotes i vivencies. Prova d'aço va ser el sentit homenage que les JJGAV li vullgueren fer el dia del seu soterrar, traguent a muscles i envoltat de la Real Senyera i la Senyera del GAV.