Prehistòria en la Comunitat Valenciana
La prehistòria a la Comunitat Valenciana fa referència al periodo que comprén des del Paleolític (entorn del 350.000 a. C.), en l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonisadors (grecs, fenicis i cartaginesos; al voltant del 500 a. C.), a l'actual territori de la Comunitat Valenciana, Espanya.
Entorn de l'any 350.000 a. C. es documenta la presència dels primers pobladors a l'actual territori de la Comunitat Valenciana, en la "Cova de Bolomor". Sobre el 50.000 a. C. els neandertalés van ocupar la regió, portant una vida completament nómada. La "Cova Negra" representa be este periodo. Entorn del 30.000 a. C. els neandertals es van extinguir, sent la regió llevantina un dels últims territoris que van ocupar, donant pas al ser humà anatòmicament modern. Este canvi va suposar una millora en l'economia i en la tecnologia amprada, i el art va fer les seues primeres aparicions. Al contrari que en atres regions de la Península Ibèrica, com en la cornisa Cantàbrica, on el art parietal va ser predominant, al territori valencià el art paleolític més comú va ser el art moble, sent la "Cova del Parpalló" un referent a nivell mundial.
En l'arribada de la agricultura i la ganaderia va començar el Neolític (5.500 a. C. aprox.), sent la Comunitat Valenciana un dels seus primers testimonis. Es va introduir la ceràmica, destacant la ceràmica cardial en el Mediterràneu, i es van poblar assentaments importants com la Cova de l'Or o el Mes d'Is. També el art rupestre es troba ben representat, sent abundant en regions com la Valltorta o Pla de Petracos, este últim Patrimoni de la Humanitat.
En l'inici de la Edat dels Metals, el número d'assentaments al territori va aumentar, i van sorgir les coves d'enterrament. En l'inici de la Edat del Bronze (entorn del 2.000 a. C.) es va diferenciar una cultura nomenada "Bronze Valencià", independent de la cultura argárica provinent del sur, encara que la província alacantina va prendre influències d'abdós. Encara que escassa, va sorgir la metalúrgia, sent el seu major exponent el Tesor de Villena, el segon conjunt de orfebreria més gran de Europa. Els assentaments presentaven amurallaments, i estaven situats en zones de difícil accés. Alguns assentaments importants són els poblats de Cabezo Redondo o Muntanya Assolada.
A la fi de l'Edat del Bronze, els assentaments van començar a despoblar-se progressivament, encara que molts d'ells van resorgir en la Edat del Ferro, periodo en el qual els íbers i les cultures prerromanes es van desenrollar al territori.
Vínculs externs
- Museu de Prehistòria de València.
- Art rupestre en l'arc mediterrani.
- Tesoro de Villena, a la pàgina del Museu Arqueològic José Mª Soler, el seu descobridor.
- Història de la ceràmica valenciana.